www.blogicontinuacio.com

Estrenem imatge i domini, però aspirem a conservar tots els fidels que des que fa 4 anys esteu seguint “Blog i continuació”. Ens hem mudat a http://www.blogicontinuacio.com en un gest que no estava previst. Perquè no podíem imaginar que aquest humil racó en llengua catalana i de temàtica sectària aglutinés cada dia més lectors, més opinadors, més participants en el que, des del seu naixement, ha volgut ser sobretot un punt de trobada i de conversa.

Per la pàgina que avui jubilem hi han passat més de 216.000 visitants. La mitjana de visites, a dia d’avui, superava les 300 diàries. Amb puntes que han arribat, en un sol dia, als 1554 lectors (un 5 de desembre del 2008). Xifres que ens exigeixen, ni que sigui per higiene estètica, una rentada de cara. És doncs la primera novetat. I potser no sigui la darrera.

Desitjem, tant en Codicat com jo mateix, que des d’avui “Blog i continuació” us sigui més còmode de llegir, més fàcil d’accedir i més agradable d’estar-s’hi. És casa vostra, per molt que siguem un parell els bojos que hi passem l’escombra. Seguirem publicant notícies que no surten a cap altre lloc, analitzant amb la calma que ens permet el mitjà, i remetent-vos al fòrum per comentar tot això i el que us vingui de gust al voltant de la cistella.

A partir de 2010 no s’actualitzarà més aquesta pàgina, que quedarà com a arxiu. L’activitat continuarà des del nou lloc web, que ja podeu substituir en els vostres preferits: http://www.blogicontinuacio.com/

Minva l’aposta africana

Bienvenu Letuni és des d’avui un badaloní més. El gegant congoleny, de 15 anys i 224 cm, s’ha instal·lat a l’hospital Can Ruti per sotmetre’s a un ampli examen mèdic que determi totes les intervencions que cal aplicar-li perquè no se li compliqui el tumor que té i que li ha generat tanta alçada. El jove africà, però, arriba sol perquè la Penya va descartar finalment la incorporació del base que l’acompanyava, Webber Lufanga, malgrat impressionar als tècnics per la seva capacitat física, amb una gran potència de salt sense arribar a 1,90. La tercera via,  Christopher Obekpa, dependrà d’una prova que farà l’aler pivot nigerià a Badalona. Els tècnics de les categories inferiors verd-i-negres volen veure’l de prop abans de prendre una decisió, tal com ja van fer amb els dos congolesos.

-35, doncs qüestió de fe

Es pot guanyar un partit que es perd de 35 quan queden 8 minuts per acabar el tercer quart? O fem-ho al revés, es pot perdre un partit quan guanyes de tant? Doncs sí, tal com es va comprovar la passada matinada al Bulls-Kings.

Aquí teniu el vídeo.

ACB de fireta

La imatge cal cuidar-la. I l’ACB sovint se n’oblida. Per comprovar-ho només fa falta fer un ràpid repàs a algunes de les informacions que ha ofert la jornada del passat cap de setmana:

– L’ACB investiga la temperatura del Cajasol-València. La normativa diu que la temperatura ambient no pot ser inferior als 16º a l’interior del pavelló, però la nit sevillana va ser molt freda, la instal·lació és de 1988 i no funcionava la calefacció, així que es considera que s’estava força per sota del límit. Un dels problemes és que els àrbitres se n’haurien d’haver adonat, demanar una medfició i en cas de no arribar als 16, suspendre el partit, però no ho van fer ni ho van fer constar a l’acta. En cas de confirmar-se la infracció, s’imposaria una multa al Cajasol i en cap cas hi haurà càstig esportiu. Fer un cop d’ulls als foros d’aficionats serveix per comprovar que els seguidors del Cajasol afirmen que hi ha hagut partits pitjors i periodistes a qui van haver de dur un calefactor en partits europeus. La notícia d’un diari parla de queixes de jugadors del València titllant la situació de “tercermundista i perillosa” i saben de què parlen. A la Fonteta van haver d’instal·lar-hi un sistema de ventilació i calefacció que ha costat 1,5 milions després que en el tercer partit de la final de 2003 s’arribés als 42º o que a l’hivern s’hi veiessin imatges com la següent.

– Seur es confon i envia l’equipatge d’Unicaja on no tocava. Els malaguistes van adonar-se’n ja al pavelló i en comprovar que no hi havia temps d’enviar samarretes blanques a una botiga per serigrafiar-les, es va optar per utilitzar roba d’entrenament amb els dorsals escrits en rotulador, descartant l’opció (com s’ha fet altres cops en futbol) d’utilitzar la segona equipació dels locals.

– Els jugadors no es van poder dutxar després del Barça-Múrcia per falta d’aigua. No és el primer cop que l’aigua calenta (o falta d’aigua) provoca problemes en un Palau Blaugrana que comparteix amb d’altres els problemes de temperatura i que en l’etapa Pesic va tenir un conflicte amb les puces.

Les tres notícies han sortit publicades a la premsa en la mateixa setmana que s’especulava amb la possibilitat que l’Alacant ni tan sols viatgés a Badalona per falta de liquidesa. La imatge cal cuidar-la i l’ACB s’hi hauria de mirar més.

Vaga a la Lliga Femenina -> ajornada

Els clubs espanyols de la màxima competició estatal de bàsquet femení s’han plantat: han anunciat, per començar, una vaga per les dues properes jornades. El motiu? La negació de la Federación Española de Baloncesto a organitzar una Copa de la Reina amb 8 participants.

La FEB només acceptava organitzar-la amb 4 participants… a no ser que els mateixos clubs trobessin una seu disposada a assumir els costos d’acollir 8 equips.

La Asociación Nacional de Baloncesto Femenino (és a dir, els clubs) no han trobat localitat-mecenes, però s’ha ofert a pagar els costos afegits per tal que siguin 8 i no 4 els equips que disputin la competició.

No ha estat suficient per la FEB, que de manera força incomprensible no accepta la fòrmula i es tanca en banda: la Copa de la Reina tindrà 4 participants. Amb el que això suposa: desencís entre els altres clubs en posicions de disputar-la, desprestigi per la competició, i desinterès en els mitjans. Tot en contra de la defensa del bàsquet femení que tan sovint es posen a la boca.

Seguirem el pols amb atenció, amb equips catalans implicats com l’Olesa. El ball de declaracions i contradeclaracions, així com la guerra de les notes de premsa ja ha començat. I entonant un mea culpa, comprovem com periodísticament es dóna més espai al bàsquet femení quan genera un conflicte que no pas quan és l’esport el protagonista. També ens ho hauríem de fer mirar.

ACTUALITZACIÓ (1): Els clubs han fet marxa enrere per esgotar la via negociadora. Ha estat doncs un “finta de vaga”. Però sembla difícil que per aquesta mateixa temporada es renuncii a la Copa de 4 equips.

Els límits de la tecnologia

Europa és reticent a aplicar la tecnologia per revisar jugades conflictives. A la NBA pensen diferent i cada cop ho apliquen més. Ahir es va viure una situació curiosa en el Wolves-Hornets. Amb 91-93 Corey Brewer anotava al límit de possessió. 93-93 a falta de 4’27” per al final. El joc va seguir fins al 97-95 amb 2’33” per disputar-se quan hi va haver un temps mort demanat per New Orleans, en veure’s per sota. Els àrbitres van fer ús aleshores de la nova normativa que permet revisar jugades dubtoses, com pot ser un final de possessió, quan el joc s’atura per un temps mort. I van decidir anul·lar la cistella de Brewer, tornat el marcador al 95-95. El dubte és: s’abusa en una situació així de l’ús de la tecnologia? Quan el partit avança cap a un final ajustat, s’afronta igual un atac i una defensa amb empat, +2 o -2 en el marcador? Com afecten els nervis a un equip necessitat de victòries? Quan es revisa una jugada i s’anul·la un bàsquet que s’ha fet dos minuts abans, com es pot saber quina influència ha tingut el marcador fictici que hi ha hagut durant aquest curt període en la forma d’atacar i defensar, en la pressió mental dels jugadors o en la forma de dirigir l’equip dels entrenadors?

Aquí podeu veure el resum el partit amb la polèmica acció