Última jornada d’infart

Després de la victòria del Cadí La Seu contra l’Olesa Espanyol al derbi català de Lliga Femenina, tant unes com altres es jugaran un lloc als playoffs en una darrera jornada de lliga regular que promet ser d’infart.

Quatre equips lluitant per una sola plaça, amb un partit directe: C.B.Olesa – Gran Canaria, on les del Baix Llobregat provaran de fer història. En el seu primer any a la primera divisió estatal, i afrontant-la amb les dificultats de qui hi entra a última hora per la desaparició de l’Universitari de Barcelona, l’Olesa ha estat la revel·lació per a sorpresa de gairebé tothom. S’ha classificat per disputar la Copa de la Reina i ha ocupat una de les 8 primeres posicions pràcticament tot l’any. Les darreres jornades s’han desinflat, però mantindran les opcions per seguir fent història fins a l’últim instant.

De l’actualitat de l’equip, de l’estrena a la categoria, i del seu destacat paper en una lliga en la que no tenia previst jugar, “Blog i continuació” ha volgut parlar-ne amb la capitana olesana: Helena Boada. Base i “killer”, com va demostrar dissabte contra el Cadí La Seu salvant un bàsquet average que pot ser decisiu. Tot i que la derrota, dolorosa, és una més d’un sotrac de resultats…

Boada. La mala ratxa és fruït dels nervis. Sabem que no tenim pressió però alhora ens hi estem jugant molt (com la possibilitat de jugar a Europa). També cal tenir en compte que a l’equip hi ha moltes jugadores extrangeres que s’enyoren dels seus països i de casa seva. Tot acaba pesant.

Malgrat tot, si mireu enrera és per demanar que us pessiguin.

Boada – No ens imaginàvem aquests resultats. Comptàvem estar lluitant per no baixar. Si a principi de temporada ens diuen que a falta de tres jornades estareu vuitenes a la classificació jo crec que tothom ho hagués signat.

No va ser tan fàcil signar les jugadores a l’estiu per fer un equip de primera divisió.

Boada – A Olesa teníem un equip fet per a Lliga Femenina 2 i d’aquest equip només vam quedar dues jugadores. A falta de dos mesos perquè comencés la competició no teníem la plantilla feta, ens havíem d’assabentar de com funciona una lliga professional, i fer-ho des d’un poble tan petit… ens ficàvem en un merder! Però la gent va acabar imposant la il·lusió a la por. L’equip es va fer amb jugadores sense massa nom, gent jove com la Musovic, però que ens hem convertit en una pinya no només com a equip sinó també fora de les pistes.

Ets una de les més joves de la plantilla (21 anys) però alhora n’ets la capitana. Com es porta?

Boada – No sóc la més joveneta, perquè la sèrbia Musovic és un o dos mesos més petita que jo, però gairebé. La capitania és decisió del club, que valora que sigui nascuda a Olesa i la meva trajectòria dins el club des de categories inferiors. Quan em van dir que seria la capitana em va fer molta il·lusió.

Se t’ha girat feina extra?

Boada – Les tasques de capitania les tenim repartides. La Sandra Gallego és la segona capitana i m’ajuda moltíssim dins el vestidor. La feina realment important de la capitana és organitzar els sopars d’equip (riu).

Com has viscut compartir pistes amb jugadores clàssiques de la Lliga i professionals de primer nivell?

Boada – És molt emocionant i aprens molt. Al principi pensava “¿Què faig aquí?” però poc a poc vas ajudant en el que pots. Pensa que vaig començar a jugar a bàsquet amb 12 anys, penjant la raqueta de tennis. I des de la meva primera temporada vaig jugar en categories superior a les que em corresponien. Formativament és una manera de créixer enfrontar-te a gent més gran, però també és recomanable compartir vestidor amb gent de la teva edat per forjar la capacitat de lideratge. Però per mi mai va ser un problema jugar dos o tres partits cada cap de setmana!

Quina és la principal diferència entre la primera i la segona divisió? Física? Tècnica? Tàctica?

Boada – El Lucas Mondelo crec que és l’entrenador que més prepara l’aspecte tàctic del món (riu). A nivell tàctic no he notat massa diferència amb la segona divisió, però físicament molta. Per això la preparació física l’he hagut de multiplicar: he passat de fer tres entrenaments a la setmana a fer set sessions.

Set entrenaments a la setmana, classes a la facultat, excursions amb cotxe d’Olesa a Barcelona…

Boada – Compaginar la vida de jugadora amb la personal és molt complicat. I com jo la majoria de jugadores de primera divisió. Som molt conscients que una Amaya Valdemoro o una Núria Martínez arriben a dalt de tot podent viure d’això durant uns anys, però són l’excepció. Necessites haver-te preparat per guanyar-te la vida quan aquesta etapa se t’acaba. La major complicació és horària. Per la carrera que estudio, amb moltes classes pràctiques obligatòries, combinar-ho amb entrenaments i partits és complicat. Però tinc la gran sort que el club això ho entén i em donen facilitats.

El club s’amotlla però no ho fa la universitat…

Boada – No, la universitat no. A diferència dels jugadors d’elit de bàsquet masculí, que en molts casos reben facilitats. Potser perquè a ells els veuen per la tele. Tampoc hi ajuda el poc cas que ens fa a les noies els mitjans de comunicació.

I els viatges se’t fan pesats?

Boada – Els viatges els porto bé. Al no jugar competició europea (de moment) només hem de viatjar cada 15 dies. Habitualment ens movem en avió, amb alguna excepció en què s’ha recorregut a l’autocar.

Si et sortís la oportunitat, com a d’altres jugadores, de gaudir del bàsquet fora del país t’ho plantejaries?

Boada – M’agradaria poder jugar a l’extranger. Si em sortís alguna ocasió no m’ho pensaria dues vegades. Viure del bàsquet i conèixer alhora altres ciutats i altres cultures seria un somni.

Jugar a primer nivell t’ha saturat de bàsquet o et mires altres competicions?

Boada – Segueixo l’ACB i de la Lliga femenina m’he de conformar amb els resultats que es publiquen a Internet, perquè no hi ha cap manera de veure els partits. Prefereixo el bàsquet europeu al nordamericà. I també m’agrada el futbol… bé, m’agrada el Barça. Tot i que no està massa ben vist que digui això duent la samarreta que porto (riu).

Com acostuma a passar als clubs de poblacions petites, hi ha disputes entre el sénior masculí i el femení?

Boada – (riu) No sé què passa que ells, jugant a menor categoria, disposen dels millors horaris per entrenar. Però que es preparin perquè de cara a l’any vinent serem més exigents.

Els resultats obtinguts aquesta temporada seran un argument sòlid en la disputa.

ACTUALITZACIÓ: l’Olesa es va classificar pel playoff per una plaça a Europa i va estar a punt d’aconseguir-la, forçant un tercer partit on no va poder culminar la gesta. Meritori final per una temporada brillant.

~ per ronsu a 20/04/2008.