Epíleg: el regnat de la hipocresia

Se n’ha parlat tant, del cas, que fa mandra escriure’n i llegir-ne. Però ara que la història és finita, que el traspàs de Ricky al Barça és un fet, i les estratègies han acabat, ens podem permetre algunes sentències.

1.- És hipocresia la postura magnànima que, a última hora, vol donar la Penya. Villacampa diu que ha vetllat pel “somni del jugador” quan ha vetllat, al cap i a la fi, per la seva imatge. Per temor a la fúria que l’aficionat verd-i-negre podria derivar en el president que ha venut el que podria ser el millor jugador de la història del club al màxim rival. Seriosament: ¿Per quin motiu accepta les dues ofertes, dels Wolves i del Barcelona?¿Per què no gosa acceptar només la dels Wolves, si tan suculenta era i a més suposava una bufetada a “l’enemic”?¿Per què sentencia, a mig fer, que Ricky no jugarà més a la Penya?¿Per orgull? No és creible. Era l’ocasió per fer calaix, i potser tanta parafernàlia era necessària per treure’n la picotada que n’ha aconseguit. Si és així, enhorabona. Però que no ens venguin duros a quatre pessetes.

2.- És hipocresia la prioritat de Ricky per jugar a l’NBA. O més ben dit, la del seu entorn. El jugador tenia clar el desig però els seus advocats (encapçalats per Leopoldo Hinjos, amb negocis paral·lels amb el Barça) i altres succionadors de la mamella l’han pressionat per quedar-se i omplir la butxaca les butxaques. Han triat l’oferta més rendible a curt termini. Convencent al jugador, que en el darrer acostament dels Wolves veia la sortida ideal, per acabar signant pel Barça. Un club que, i que quedi entre nosaltres, no li fa massa il·lusió defensar. Si bé com a professional ningú pot dubtar que ho donarà tot. I per farcir de títols el seu expedient, que per això és un guanyador.

3.- És hipocresia la de Dan Fegan venent fum per marejar al Ricky, dur-lo de la pitjor manera possible pel camí del draft, i pidolant a Minnesota patrocinis de tota mena per aconseguir cobrar la comissió (un 10% de tots els ingressos del jugador!) que, seguint a Europa, suposen un benefici total de 0 dòlars (que al canvi en euros diria que són 0) per tots aquests mesos de “feina”. Un sou que, possiblement, el Ricky trobi fins i tot excessiu, vist l’èxit de les seves gestions.

4.- És hipocresia la de la premsa en general. No descobrim res, a aquestes alçades, però els girs d’uns mitjans i altres fan avergonyir la professió. Diaris, ràdios i teles de Madrid que criminalitzaven Villacampa, de sobte passen a denunciar al jugador. Després que Ricky digués NO a Florentino. Diaris, ràdio i teles catalanes que sumen forces, articles d’opinió aberrants, i notícies amb mentides deliverades (com l’estat agònic de l’economia verd-i-negra) per posar el seu granet de sorra a un fitxatge prou mediàtic per donar-los més pàgines i posar-se al bàndol que els donarà més entrevistes. És a dir, el dels Rubio.

5.- És hipocresia la de l’aficionat culé o badaloní que, després de tot l’afer, obvia processos i es queda amb la versió que li és emocionalment més digerible. Encara que sigui falsa.

6.- És hipocresia la de l’NBA, que diu no poder pagar més de 500.000 dòlars per traspassos. No és que no puguin, sinó que no volen. És tan fàcil com aclarir una normativa poc clara i absurdament tolerada per la resta del món. Confiem que aquest clatellot en forma de rebuig serveixi, potser, per obrir un debat a can Stern per modificar-ho. I si volen els millors jugadors que els paguin als clubs que els formen i/o regenten.

I ara, si us plau, que torni el bàsquet.

Anuncis

~ per ronsu a 02/09/2009.

37 Respostes to “Epíleg: el regnat de la hipocresia”

  1. Era díficil explicar-ho millor. Gràcies

  2. Doncs sí, gràcies a vosaltres ens hem informat una mica més de tot el procés. Com a soci de la Penya em dol veure al Ricky de blaugrana, però hem fet calaix i supose que hem tranquil·litzat el vestidor… Ara a jugar i que arribe prompte el salt inicial…
    Ara, això sí, Ricky s’ha perdut el privilegi de penjar de la paret de l’habitació del meu fill…

    salut i penya

  3. Amen

  4. Gran article ronsu, encara sort que de tant en tant trobem algun article que val la pena llegir, en tot l’afer Ricky ha estat vergonyós llegir la prensa o veure/escoltar les noticies.
    El periodisme esportiu està en estat crític, a veure si organitzeu un cop d’estat i reivindiqueu la vostra professió.

  5. Plas, plas, plas… bravo Ronsu!
    D’ acord en tot.

  6. Molt bon artícle! Discrepo amb tu, només en el punt 5 (ja que és el que em toca directament!!) Com a soci de la penya,no he obviat els processos(utilitzo les teves mateixes paraules) He seguit tots els esdeveniments i m’he format una opinió. Totes les parts han actuat per defensar els seus interesos. Qui més qui menys totes les parts han manipulat la negociació , però el resultat és el que ens interessa ara.
    Tindrem els calers (no se quan es farà efectiu el pagament o si serà tant fraccionat que ni ho notarem… ho desconec) N`hem de fer bon ús.
    I ara toca veure el nou projecte de la Penya i veure si el cos tècnic fa la seva feina com la fet la directiva´, per que , i no ho podem negar, han fet la seva feina.
    Força Penya!

  7. Felicitats per l’article!!! discrepo en alguns punts, peró és la mágia d’opinar suposo.

  8. Els punts sobre les is. Llastima que no tinguem un mitja o diari que publiqui el que un objectivament opina sense condicionants.

  9. Empezaba a creer que no leería sobre este asunto nada distinto a la opinión sesgada de los medios de comunicación o las sentencias fanáticas de los aficionados.
    Todos a los que este tema nos ha aniquilado durante el verano mas neuronas de las estrictamente necesarias, por lo que a un asunto de basket se refiere, demandábamos ya algo más de ventilación y sobre todo mucha menos intoxicación.
    Gracias Ronsu, suscribo tu texto punto por punto.
    Empiezo a respirar…

  10. M’apunto el blog que he descobert amb aquest tema, molt bona informació… però pliz, posa una lletra una mica més legible 😉

  11. Brillant, clarivident i entenedor. Hi afegiria potser que la Penya n’ha tret més diners dels que raonablement mai ens hauríem imaginat. L’ús que en faran segurament que no el sabrem mai perquè l’opacitat informativa de cara als mateixos socis i fins i tot davant de l’accionista principal és absoluta. S’ho maneguen entre 3 i només podem suposar, intuir, especular…i resar. A veure si un dia us animeu a denunciar això també, cosa que uns quants us agraïríem!

  12. Respecto al “artículo” de Ronsu, siendo una opinión personal de él, como pueda ser la de cualquier otra persona o periodista, (Trecet, por ejemplo), lo veo excesivamente exagerado en tildar de hipocristas a todos los implicados. Desde que Ricky dice que se quiere marchar, entra en excena la negociacion, y este nuevo actor, no entiende de sentimientos.

    [i]”5.- És hipocresia la de l’aficionat culé o badaloní que, després de tot l’afer, obvia processos i es queda amb la versió que li és emocionalment més digerible. Encara que sigui falsa.”
    [/i]
    Para mi tambien es hipocrita generalizar al respecto!! porque no puede hacer un juicio de valor de cada uno de los aficionados, para gustos colores.

  13. Para vivir en sociedad es imprescindible una gran dosis de hipocresía.
    Villacampa ha defendido muy bien los intereses del club, como era su obligación, pero muy ingrata es lógico que juegue sus cartas, si se tiene que ir cuanto más lejos mejor.
    Hay dos cosas claras Ricky no quería ir a Minnesota y no se quería quedar en la Penya .
    Todo lo demás es secundario.

  14. Villacampa ha dut a terme una gestió MAGISTRAL, de tot l’afer. Al final Ricky, ha quedat retrata, ell no volia anar a la NBA, ell volia el barça.

  15. Com a culé, amb sinceritat, no em sento hipócrita per alegrar-me de que en Ricky vingui amb nosaltres, i més tenint en compte que fa unes temporades que no anem gaire sobrats a la posició de base. Mai no m’ho haguera imaginat perque tots som conscients de que no té gaire sentiment blaugrana peró ja que al final les coses han anat així no penso fer-li fàstics i espero no perdre’m cap partit.

    Gràcies, Ronsu, pel blog.

  16. A mi el que m’ha sabut més greu de tot és que en cap moment la directiva ni el jugador contemplaven complir els dos anys que restaven de contracte, malgrat que era una carta que utilitzaven de tant en tant. La directiva volia treure’n diners de totes totes i el jugador volia marxar del club sí o sí. Almenys en un punt estaven d’acord. De la resta, crec que hem negociat prou bé per treute’n el màxim profit. Ara bé, jo no l’hagués venut al barça sota cap concepte. Les opcions que jo hagués posat sobre la taula al jugador haurien estat: o Minnesota o Badalona.

    Salut!

  17. Cada dia que escrius un nou article tinc més ganes de llegir el següent, no puc estar més d’acord amb tú.
    Aquests dies llegir sobre el tema a la prensa era fastigós, tots intoxicant la notícia, per desgracia hi ha molta gent que es creu tot el que llegeix i no es molesta en fer-se la seva propia opinió.

  18. Gran article. Jo espero (i sé que puc esperar assegut) que els periodistes que cada dia han parlat de la delicada situació econòmica de la Penya i que l’afició hauria d’estar agraïda a Ricky perquè salva al club (això està escrit i és consultable) facin un reportatge sobre la situació financera de l’entitat amb tots els números damunt la taula. Abans de final d’any hi haurà la junta d’accionistes, tot i que m’agradaria llegir abans el repor…

  19. Realment ha resultat una bona síntesi de un tema que ha acabat essent quasi tant “cansino” com el fitxatge durant 3 anys de Cristiano Ronaldo pel Madrid. He descobert aquest blog i sincerament, moltes felicitats. No em penso perdre ni una entrada.

  20. Discrepo del punt primer, Villacampa ja pot desitjar que els Wolwes se l´emportin que si el jugador diu que no hi vol anar..no hi ha res a fer.Villacampa per mi ha estat perfecte, n´hem tret pasta gansa i el jugador s´ha mullat.L´ho dels periodistes hi estic d´acord, com deia Pla, en el primer que pensa un escriptor és en la seva alimentació, Ricky omple pàgines tant al barça com a la nba i a sobre has de sentir dir- los que ells “son de la Penya”.Només una cosa..vem cobrar per Hamilton, per RAul,per Tabak, de Miralles i sempre les passem putes per fitxar..a veure que passa ara que som millonaris

  21. […] se ha tenido sentimiento de pertenencia. Pasar de ser un gran jugador a un gran profesional  El reinado de la hipocresía, por Blog i Continuació (en catalán)  Canastón de Chichi tras rebote ofensivo de Villacampa, por Kantinu  Ricky Business, por […]

  22. I HIPÒCRITES ELS QUE CONTINUARAN DONANT SUPORT AL bar$a (DE FUTBOL)I ES CONTINUARAN DIENT “DE LA PENYA DE BÀSQUET” – UNA INCOHERÈNCIA DEMENCIAL QUE MAI ENTENDRÉ!

    • Estimat Adrià, la teva postura de titllar de “dements” els seguidors del barça de futbol denota certes tendències totalitàries poc admisibles segons el meu punt de vista. La Penya no té secció de futbol, per tant no hi ha incoherència enlloc. Estrany seria, per exemple, adnimar al barça quan s’enfronta al madrid en bàsquet, però animar al Madrid quan s’enfronta al barça, en futbol.

  23. és incoherent perquè la secció de bàsquet del barsa (i la del madrid) es una seccio deficitària que no sobreviuria sense els diners que genera el futbol, o el club de futbol en la seva totalitat, com es prefereixi. Per tant, el rival de la penya, allò que amenaça dia a dia la supervivència del joventut com a club, no és només la secció de bàsquet del barsa(i el madrid), sinó el barsa (i el madrid) en el seu conjunt. Qui ens pren els nostres jugadors no son ni xixi creus ni jorge valdano, ni laporta ni florentino, son els gols que marquen els seus jugadors de futbol, les samarretes que venen, la seva presencia desmesurada en els mitjans. Per tant, com a aficionat de la penya no puc comprendre com un altre aficionat verd-inegre i badaloni pot ser capaç ni tan sols d’alegrar-se que algu marqui un gol amb la samarreta blanca o blaugrana; cada gol es un clau mes en el nostre taut. Com a aficionat al basquetbol a mes (i no al futbol, com podras notar) crec que el nostre esport tindria una presencia molt mes gran si el futbol no tracctes de fagocitarnos continuament.

  24. Adrià, el teu raonament el comparteix molta gent i no estas sol a la crítica del règim establert.

    “Les tendencies totalitaries” tots sabem d’on venen i quin color tenen : el blaugrana . I el problema no es la presencia desmesurada en els mitjans, sino que ni tans sols es valora com cal els èxits de clubs catalans que no son el FC Barcelona.Per posar un exemple, encara em faig creus del poc seguiment de la Copa d’Europa guanyada pel Reus Deportiu contra el Vic, una final catalana a Europa que va passar desapercebuda. Si aquella final l’hagués jugat i guanyada el FC Barcelona, estariem davant de la FINAL i EL PARTIT DEL SEGLE i un ressó mediàtic espectacular. Per mi, aquella final, va fer treure definitivament la careta a molts mitjans, obviament, començant, per LA SEVA.
    Si tan t’estimes Catalunya, el Reus Deportiu portada als diaris tant esportius com generals, obres un TN amb aquella noticia, fas un seguiment dels Campions a Reus…etc..I ets sents orgullós de que un club català hagi guanyat la Copa d’Europa.
    També podriem parlar de la Copa del Rei del 2000, guanyada pel RCD Espanyol, etc..
    Aquest discurs toca la fibra a la culerada, però els que no formem part del pensament únic, les pataletes als blogs i foros d’internet es l’única forma que tenim per expresar-nos.

    Catalunya més que un club.

    • És evident la presencia brutal que el Barça té en els mitjans però també és molt cert que hi ha molts aficionats arreu de Catalunya que en són. És llògic pensar també que això fa que la presència en els mitjans sigui molt més gran. Ara, també és veritat, i essent molt del barça ho comparteixo, s’hauria de potenciar molt la presència dels èxits i la regularitat dels equips catalans. Salutacions

  25. Coincideixo plenament amb el fil argumental de la teva exposició Ronsu i si bé penso que en línies generals en el cas Ricki el club ha actuat correctament, em sento indignat per que fa a la gestió del cas Pau Ribas. M’explicaré: el Gener passat Pau Ribas planteja continuar al club 2 anys, demanant 240000 euros el primer any. El club li diu que no i n’hi ofereix 150000. El jugador, mitjançant el seu pare, avisa que no tornaran a negociar fins a final de temporada. Aleshores arriben les ofertes del Madrid, Unicaja i Baskonia (550000 euros per temporada). És en aquest moment quan ens entren les presses i li diem al bo d’en Jordi (pare del Pau) que sí que acceptem l’oferta que ell havia plantejat al Gener. Lògicament el mercat ha modificat el preu del jugador (seleccionable,…) i l’oferta ha quedat desfassada. El club es tanca en banda i perdem el jugador. Però atenció! fitxem a Tripkovic que ens costa 400000 per temporada + 200000 de traspàs al Partizan. Conclusió: deixem escapar el nostre capità, jugador compromès i penyero fins la medul.la, per fitxar un jugador serbi que ens costarà més i tota una incògnita. No m’agrada aquest estil. Aquest no és el camí.

  26. Bocanegra: a mi també m’ha arribat aquesta versió (els imports no els sabia).I igual que tu , m’ha indignat com ha “mal”gestionat el club l’afer Pau Ribas. Hem deixat perdre un referent , un signe de identitat que costarà trobar.
    La renovació de Pau no la podiem deixar per l’estiu per que estava cantat que el seu preu pujaria com l’espuma.
    Tots sabem que el caja laboral pagarà per ell un preu que el jugador no ho val.
    Pero en Pau ha actuat igual que la directiva amb el cas Ricky, i si estic d’acord en com han portat l’afer Ricky, ara no puc anar contra en PAU. Si mai vol tornar , beningut sigui!!!
    Sara

  27. Sara: Totalment d’acord amb tu i jo encara afegiria més…a mi m’agradaria que tots els jugadors que han marxat de la Penya els darrers anys i els qui continuaran marxant en un futur(Norel serà el proper, segurament) parlin bé del nostre club i adhuc algun d’ells vulgui tornar algun dia. Per descomptat en Pau el primer.

  28. Informació , molts Penyistes hauriem d’estar informats d’aquesta negociació d’en Pau amb la Penya , per poder opinar s’ha d’estar informat i veritablement jo no tenia ni ideia d’això.
    Què trist que haguem perdut en Pau pel Tripkovic.
    El nostre orgull és la pedrera ,sempre serem un equip venedor però amb seny.
    Al Pau li desitjo el millor , al Ricky que pogui tenir el som-ni que tant li preocupava (Anar a la NBA ?)

    Força Penya!.

  29. Hello,

    I’m here online for the kids of Haiti.

    I’m doing my part for a non-profit group that devotes themselves to
    creating an oppurunity for the kids in haiti. If anybody wants to donate then then please do so here:

    Donate to Haiti or Help Haiti

    They give kids in Haiti books and teach them.

    Yes, they’re real.

    Please give

  30. Awesome post webmaster!
    This is why i keep an eye on this site so much!

  31. hey of South Carolina

    Very small state but known all over the world for our manufacturing skills….my india blog..I also like
    Exercise(aerobics,weights)
    Writing

  32. Если у Вас : разболелась спина или шея болит или появились боли в позвоночнике или поясница болит то вам поможет материл размещенный на нашем сайте степени остеохондроза и возможно Вас заинтересует семинары по излечению остеохондроза (и не только) с помощью методики АСТРЕЯ.

  33. A screen over the heads of people holding

  34. Simply want to say your article is as astounding.
    The clearness in your post is just cool and i could assume you
    are an expert on this subject. Well with your permission allow me to grab your RSS feed
    to keep updated with forthcoming post. Thanks
    a million and please continue the gratifying work.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: