Esos locos bajitos
La NBA acostuma a marcar tendència. Per exemple, proliferen els bases anotadors, sent secudari si saben organitzar l’equip o tenen lectura de joc per veure on hi ha avantatge, sense obviar que els Lakers o els Bulls guanyen títols sense necessitar un base que baixi la pilota i mani jugada. Els yankees topen ara amb un problema que també pateix Europa: la manca de centímetres de qualitat. Els primers partits de fase regular estan comportant una novetat en diversos equips, que han optat per jugar amb quatre baixets. És una bona opció?
D’exemples n’hi ha diversos. La plaga de lesions va dur els Nets a disputar els primers partits amb el rookie Terrence Williams (1,98) de fals pivot. Els Spurs disputen força minuts amb Richard Jefferson (2,01) de quatre i el rival sovint s’hi adapta, com es va veure en el duel contra els Bulls, que van destinar-hi Luol Deng (2,06) a contrarestar-ho. Els Clippers surten amb Al Thornton (2,03) al cinc titular i Phil Jackson no acaba de confiar en alguns suplents, així que davant la baixa de Pau Gasol va donar minuts a Ron Artest (2,01) en el joc interior. També l’amor de Mike D’Antoni pel joc exterior el porta a posar l’italià Danilo Gallinari de fals quatre, malgrat visqui a la línia de tres i sigui al·lèrgic al contacte físic. I altres alers com Carmelo Anthony (Denver, 2,03), Rudy Gay (Memphis, 2,03), Kevin Durant (Oklahoma, 2,06) o Ronnie Brewer (2,01) s’han vist en alguns minuts pegant-se amb pivots rivals, si bé Golden State porta anys recorrent als quatre baixets amb només un any d’èxit quan van carregar-se Dallas a primera ronda.
Caldrà seguir de prop si en els pròxims anys els equips europeus, que ja renuncien la majoria a jugar amb dues torres, fan una volta més a la revolució i aposten pels quatre baixets. De moment, un primer i tímid intent va fer-lo Sito Al0nso contra el Múrcia, quan va provar un equip a pista amb quatre exteriors i Luka Bogdanovic, de fals cinc. No li va sortir gaire bé, però caldrà veure si els pròxims mesos/anys ens porten més proves similars en veure que els centímetres de qualitat van molt buscats i a un preu altíssim, excessiu en molts casos.
Blog i continuació 
Feina pels entrenadors. Jugar amb 4 i 5 petits et pot donar molts recursos ofensius si saps no abusar del triple i jugar agressiu: penetrar, buscar situacions pal baix (encara que sigui el base qui s’hi posi).
Després s’ha de suplir amb un molt bon treball de rebot i defensa.
Espero que cada vegada es vegin més els “locos bajitos” ja que el ritme de joc acostuma a ser molt més alt. En els pocs casos que he vist (Phoenix Suns, Golden State, i poc més) que alguns equips hi apostaven com a forma de jugar, malgrat no han guanyat campionats, han omplert els pabellons i garantit l’espectacle.
pot ser que la tendència als grans d’europa sigui contrària? El Barça juga sempre amb dos interiors i millor amb mickael, el madrid prefereix jugar amb tres interiors a la rotació que amb un de fals, el siena i el panathinaikos també… interiors mòbils i amb tir pe`ro interiors al cap i a la fi, no?
la comparativa europa – NBA es complicada perque el que aqui considerem aler-pivot a la NBA juga d’aler la majoria de vegades. per exemple, parles del madrid: velickovic medeix 2.06 +0- igual que luol deng. en canvi a deng el considerem un 3 i a velickoic un 4.
Es clar que a l’NBA la figura del 4 no existeix a alguns equips com els Magic de la temporada passada on Lewis jugava de tres però també propiciat per la versatilitat de molts jugadors. Amb l’arribada d’un 4 pur com Bass ja ponts incluir la variant de aler pivot pur però no es predilecció de Ron Jeremy.
Don Nelson segueix anant més enllà, com mostra el cinc inicial de l’últim partit amb tres bases i Radmanovic de center…
http://sports.espn.go.com/nba/boxscore?gameId=291216009