Tan fàcil és?

Tim Donaghy ha sortit de la presó. Qui seguís la conferència de premsa de David Stern quan va sorgir el cas sabrà que mai s’ha vist tan nerviós al capo de la NBA com quan va haver de defensar la competició de les sospites de partits arreglats. L’exàrbitre ha passat 15 mesos entre reixes com a purga per apostar en duels que arbitrava. El de Pennsylvania jugava amb la diferència en el marcador, que no el guanyador, i cobrava gairebé sempre. Segons ha confessat, li era molt fàcil saber com aniria el partit.

El cas Donaghy va encendre l’alarma i amb raó. Qui controla el jutge? La NBA va reaccionar posant-hi un exfiscal federal com Lawrence Pedowitz, que després de revisar els partits va assegurar que tret de Donaghy “els valors de la NBA de neutralitat i responsabilitat no van estar compromesos”. La frase correspon a un comunicat emès per David Stern després del pas de Donaghy pel programa 60 minuts, en què va revelar amenaces de la màfia, inclòs un atac quan era a la presó. L’excol·legiat va insistir que no és l’únic que es dedicava a apostar, però potser el més curiós és un punt que ha quedat en segon pla. Donaghy no era un debutant, sinó que va passar 13 anys a les pistes de la millor Lliga del món, fregant els 800 partits dirigits. I segons ell, veient qui jugava i sobretot qui eren els altres àrbitres ja podia saber com aniria el partit. Fins i tot va acusar la NBA d’allò que de tant en tant reneix com a llegenda urbana també a l’ACB sobre pressions per allargar les sèries de play-off per a benefici de les televisions, sense oblidar de donar un cop de mà a aquells equips més mediàtics, acusació, cal dir-ho, que es contradiu amb l’historial de finalistes dels últims anys amb els Spurs de convidat reiterat en la pugna per l’anell.

El més sorprenent de tot plegat és aquesta facilitat de Donaghy per encertar-la. I la insistència de l’àrbitre en dir que li era molt fàcil saber com aniria el partit en funció de qui pitava. Tan previsible és? Com és que ningú més se n’adona? És igual a la l’ACB? Se sap que hi ha equips que prefereixen uns col·legiats a un altres i fins i tot a la NBA hem vist com el veterà Dick Bavetta era rebatejat pels crítics com a Knick Bavetta en certa època, però mai ningú havia parlat amb tanta claredat de la previsibilitat dels partits. Lligat amb això, fa poc a Estats Units apareixia un estudi universitari que detectava patrons comuns en l’arbitratge com ser casolans o intentar igualar els partits tant en el marcador com en la diferència de faltes entre els dos equips. Tendim a subestimar la transcendència dels jutges del bàsquet?

Anuncis

~ per codicat a 08/12/2009.

4 Respostes to “Tan fàcil és?”

  1. Aqui ja entrariem en un pou ple de merda, tots hem vist arbitratges afavoridors cap un equip o un altra, i sempre es diu que es per que no ho mirem amb objectivitat però…
    segurament val més no remenar-ho, a no ser que si pos-hi el jutje super-estrella Garzón!

  2. Crec que sí, és molt fàcil decantar un partit i fer-ho d’una manera encoberta i sense notar-se. Pel que fa a les designacions jo no les entenc, a Manresa per exemple veiem que hi ha àrbitres que no ens piten mai…per exemple JC Mitjana i en canvi el senyor DL Maza el tenim cada dos per tres o el García Ortiz.
    De fet no se amb que caram es basen per triar els àrbitres, però depenen de l’àrbitre que xiula tens moltes pistes de com acabarà el partit….és així.

  3. Un tema delicat per els arbrites americans, ja que ara estaran mes al tanto de no ferho descaradament, pero ho seguiran fent es aixi, sigui perque es aficionat al equip o desavinencies amb entrenadors.
    Per exemple, hi ha pocs arbrites que a Nabarro li pìtin pasos , en parada i tir de 3, perque? doncs perk ja ni si fixen, es un veterà i amb aquets els respecten mes, apart que ho fa tant rapid i “poder” no ho veuen. De fer teatre cada cop que rep un contacte……..si no recordo malament a Rudy molts cops lamenaçaven amb tecniques i histories aixi, a Nabarro mai he vist que l’avisin. Son petites coses que vas observant durant els partits. I si jo ho veig perque no un arbrite?

    Sigui d’ACB o els arbritatges mediocres i poder tambe “amanyats” d’Eurolliga o Eurocup on son de nivell LEb PLATA, sense faltar el respecte als Españols.

    A la ACB tenim sort de no veure arbritatges tan descarats i dolents com els de Eurolliga o Eurocup o Nba. Tot i aixo el qui es aficionat a un club i es arbrite en teoria hauria de ser imparcial, cosa que a tot arreu no es aixi….ja sigui a can GRANADA o a can REGAL.

  4. Ara resultarà que el NAvarro és l’exemple de permisivitat arbitral. No estic d’acord amb tu Pep perquè precisament és un jugador que rep molta llenya.

    Estic molt d’acord amb una cosa però, per decantar partits no calen grans decisions, només es tracta d’anar per dir-ho d’alguna manera, minant la moral. Faltes, una darrere l’altra en contra, pocs contactes pitats a favor. Etc…

    De totes maneres no és exclusoi del bàsquet. Us ho diu un ex-àrbitre de futbol.

    Salut i felicitats pel blog

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: