Epíleg: el regnat de la hipocresia

Se n’ha parlat tant, del cas, que fa mandra escriure’n i llegir-ne. Però ara que la història és finita, que el traspàs de Ricky al Barça és un fet, i les estratègies han acabat, ens podem permetre algunes sentències.

1.- És hipocresia la postura magnànima que, a última hora, vol donar la Penya. Villacampa diu que ha vetllat pel “somni del jugador” quan ha vetllat, al cap i a la fi, per la seva imatge. Per temor a la fúria que l’aficionat verd-i-negre podria derivar en el president que ha venut el que podria ser el millor jugador de la història del club al màxim rival. Seriosament: ¿Per quin motiu accepta les dues ofertes, dels Wolves i del Barcelona?¿Per què no gosa acceptar només la dels Wolves, si tan suculenta era i a més suposava una bufetada a “l’enemic”?¿Per què sentencia, a mig fer, que Ricky no jugarà més a la Penya?¿Per orgull? No és creible. Era l’ocasió per fer calaix, i potser tanta parafernàlia era necessària per treure’n la picotada que n’ha aconseguit. Si és així, enhorabona. Però que no ens venguin duros a quatre pessetes.

2.- És hipocresia la prioritat de Ricky per jugar a l’NBA. O més ben dit, la del seu entorn. El jugador tenia clar el desig però els seus advocats (encapçalats per Leopoldo Hinjos, amb negocis paral·lels amb el Barça) i altres succionadors de la mamella l’han pressionat per quedar-se i omplir la butxaca les butxaques. Han triat l’oferta més rendible a curt termini. Convencent al jugador, que en el darrer acostament dels Wolves veia la sortida ideal, per acabar signant pel Barça. Un club que, i que quedi entre nosaltres, no li fa massa il·lusió defensar. Si bé com a professional ningú pot dubtar que ho donarà tot. I per farcir de títols el seu expedient, que per això és un guanyador.

3.- És hipocresia la de Dan Fegan venent fum per marejar al Ricky, dur-lo de la pitjor manera possible pel camí del draft, i pidolant a Minnesota patrocinis de tota mena per aconseguir cobrar la comissió (un 10% de tots els ingressos del jugador!) que, seguint a Europa, suposen un benefici total de 0 dòlars (que al canvi en euros diria que són 0) per tots aquests mesos de “feina”. Un sou que, possiblement, el Ricky trobi fins i tot excessiu, vist l’èxit de les seves gestions.

4.- És hipocresia la de la premsa en general. No descobrim res, a aquestes alçades, però els girs d’uns mitjans i altres fan avergonyir la professió. Diaris, ràdios i teles de Madrid que criminalitzaven Villacampa, de sobte passen a denunciar al jugador. Després que Ricky digués NO a Florentino. Diaris, ràdio i teles catalanes que sumen forces, articles d’opinió aberrants, i notícies amb mentides deliverades (com l’estat agònic de l’economia verd-i-negra) per posar el seu granet de sorra a un fitxatge prou mediàtic per donar-los més pàgines i posar-se al bàndol que els donarà més entrevistes. És a dir, el dels Rubio.

5.- És hipocresia la de l’aficionat culé o badaloní que, després de tot l’afer, obvia processos i es queda amb la versió que li és emocionalment més digerible. Encara que sigui falsa.

6.- És hipocresia la de l’NBA, que diu no poder pagar més de 500.000 dòlars per traspassos. No és que no puguin, sinó que no volen. És tan fàcil com aclarir una normativa poc clara i absurdament tolerada per la resta del món. Confiem que aquest clatellot en forma de rebuig serveixi, potser, per obrir un debat a can Stern per modificar-ho. I si volen els millors jugadors que els paguin als clubs que els formen i/o regenten.

I ara, si us plau, que torni el bàsquet.

~ per ronsu a 02/09/2009.