Suzuki, Suzuki, Suzuki,…

Ho repetirem tantes vegades com calgui. Perquè Suzuki comprovi que patrocinar el bàsquet té recompensa i surt a compte.

El Bàsquet Manresa ha signat el millor fitxatge de la temporada: un sponsor principal pel club. Només per una temporada, però amb l’expectativa que en quedin satisfets i extenguin la relació més enllà de la 2009/2010. L’aportació econòmica de Suzuki (Suzuki, Suzuki, Suzuki) és vital per cobrir les despeses de la temporada i meritòria per signar-se en una època econòmicament tant delicada com l’actual. I entre les més afectades les empreses del sector del motor.

Tot i amb aquesta injecció, el pressupost del Suzuki Manresa seguirà sent un dels més baixos de l’ACB: 3,7 milions d’euros. Curiosament, just l’import que s’ha pogut permetre de pagar el Barça només pel traspàs d’un jugador aquest mateix estiu. I si els 26 milions d’euros de pressupost dels blaugrana són d’una altra dimensió, els 8 milions del Joventut (que l’any vinent acaba contracte amb DKV i estarà en situació similar a la del Manresa aquest estiu) doblen la despesa dels del Bages. I un any més, en aquestes paupèrrimes condicions, aspiren a mantenir-se entre els opulents i donar-los guerra.

La mostra pressupostària dels clubs catalans ACB és prou representativa de la perversió d’una competició que, més enllà d’uns punts de partida de justícia discutible (penso en aportacions de diner públic, de diners provinents del futbol, o de reqüalificacions poc ètiques de terrenys), hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de repensar de dalt a baix el bàsquet d’elit a tot Europa.

Una simple mesura acabaria, de cop, amb els dos problemes greus (potser terminals) del nostre esport al vell continent: els resultats deficitaris de tots els clubs i la oligarquia esportiva que han convertit l’Eurolliga en cosa de quatre i l’ACB en cosa de dos.

La solució que resoldria tant una cosa com l’altra d’una tacada és el LÍMIT SALARIAL. És a dir, acordar entre tots els clubs europeus un màxim de despesa en sous per equip i temporada. D’aquesta manera, s’igualaria la qualitat de les plantilles i els jugadors s’haurien d’ajustar a nous catxets.

La principal dificultat seria trobar aquesta xifra “tope”. Agafant només els tres clubs catalans ACB, ¿quin hauria de ser el pressupost just? La mitja aritmètica és inassumible tant per Suzuki Manresa com per DKV Joventut, i una xifra menor suposaria pel Regal Barça haver de renunciar a la majoria dels seus cracks, cosa poc agradable pel seguidor culer. El consens, doncs, no seria gens fàcil. Ara bé: ¿la supervivència dels clubs i de l’interès competitiu es val el discutir-ho?

Anuncis

~ per ronsu a 30/09/2009.

13 Respostes to “Suzuki, Suzuki, Suzuki,…”

  1. Totalment d’acord.
    Aixo fa que ser de la Penya o del Manresa, tingui encara mes merit. Quan els clubs de futbol paguen xifres extraordinaries per emportarse gent important dels clubs peteits, els clubs petits han de vaixazr el cap, i aceptar els diners, es aixi, Pau Ribas inigualable la xifra, Rubio cap a Malaga, Ricard al Barça, RAul lopez, Vidal, i un llarg etzetera de jugadors que al veure direr en abundancia, duplicant o triplicant sous anteriors, desideixen marxar del seu club de tota la vida, o del seu primer equip jugant a acb. Hi ha majorment 2 clubs, que no tenen problemes mai de presupost, sempre cada any fan plantilles allstarsEurop, i al final mai guanyen res, inclus no arriben ni a les finals. I despres venen els altres equips, que lo maxim que esperen es a entrar en playoff per demostrar que ells tambe existeixen, i despres si juguen Eurocup encara els tracten amb despresi, comparant amb Eurolliga.
    Estic d’acor en el limit de diners per temporada, pero qui mana avui en dia al basket Europeu? Barça, Madrid , Els Russos, Turks,, gent que no li importa pagar, perque no tenen fons al seu presupost, i a ells no els hi agradaria gens Aixo, per lo tant no hi ha mes tema de discusio. ES trist pero es aixi, Tota la lliga acb, en contra del sistema Eurolliga i els 3 o 4 primers afabor, AIXO DIU MOLT.

    No pot ser que en una temporada fixin 6 o 7 jugadors nous, que un cub modest que s’ha dedicat tota la vida a viure d’un pavello i d’esponsors, i en el fons del BASKET, fixin a 6 o 7 jugadors al preu de 2 dels d’adalt, perque si no han de tencar les portes. ES MOLT TRIST,

    Esperem algun dia, que aixo es pugui mes o menys arreglar, pero insisteixo,
    SER DEL MANRESA O DE LA PENYA ET FA SENTIR MILLOR QUANT ELS GUANYES, I ELSS TRIPLIQUEN PRESUPOSTOS O QUATRIPLEN. AIXO NO THO TE PREU.
    una COSA ES EL BISNESS O COM SESCRIGUI I L’ALTRE EL EL BASKET.

  2. a mi se m’acudeix una altra fòrmula. Fer fora de la ACB als clubs que no aconsegueixin els pressupostos per mèrits propis, sense intoxicacions d’altres esports o institucions. tant el far$a com el madri$ podrien seguir mantenint les seves estrelles a europa, i la resta seguiriem gaudint d’un esport que no requereix d’elles per sobreviure, mal que ens volguin vendre el contrari. i un cop dit això no crec que valgui la pena encetar la discusió de si el bàsquet sense aquest parell deixaria d’existir, perquè és absurd.

  3. L’argument dels contraris a un límit salarial és que aleshores no hi ha forma de retenir les estrelles i que no vagin a les primeres de canvi cap a la NBA.

  4. Codicat: ja se n’hi van a les primeres de canvi, a l’NBA. I sovint amb sous inferiors als que cobrarien a Europa (Navarro i Rudy en són dos exemples propers).

    Potser l’alternativa als que no vulguessin jugar a Europa per sous baixos seria anar a la Xina o a Kuwait. Veuríem quants optarien per ella i quants prefereixen viure per aquí.

  5. Somiar és de franc! Qui vulgui alguna cosa semblant al límit salarial s’haurà de conformar amb les competicions FEB, és a dir, a jugar LEB, perquè les ACB, Euroligue i tal no són més que clubs de negocis dominats, precisament, pels clubs potents que no tenen cap interés en posar límits ni pressupostaris ni de cap altre tipus. A sí, d’altres tipus sí, que el Sr. Querejeta, per exemple, havia arribat a proposar criteris de distància perquè altres clubs bascos no puguessin competir amb el seu, i d’altres fan fer cada cop més grans els pavellons, encara que els qui havien anat a Sant Jordis se n’hagin hagut de tornar perquè no l’omplien mai.

    Jo crec que el problema és que el bàsquet d’elit fa temps que ha deixat de formar part de l’àmbit de l’esport. el bàsquet (i no només el bàsquet) d’elit és negoci. Però el més greu no és que sigui així, sinó que en aquest negoci s’estan deixant molts i molts diners públics que especialment ara potser es troben a faltar en d’altres llocs.

  6. Resaman: el bàsquet d’elit és negoci… deficitari. Cap club genera beneficis. I aquest és el punt en comú de tots ells per mirar de prendre alguna mesura, com la que proposo a l’article o qualsevol altra.

  7. Dubto molt que les seccions fagin perdre diners als clubs multiesportius (no clubs de futbol, no ens confonguem), al cap i a la fi son empreses i si una secció no produeix beneficis no tindrien cap problema en desfer-la.

    Pep el teu domini en Economia, Basquetbol i Anglès situen el teu comentari a l’altura que es mereix. Per cert, diria que el Baskonia i l’Unicaja no tenen secció de futbol, no?

  8. ffrt: sobre si són deficitàries les seccions de Barça i Madrid, aquest article et serveix de referència http://zona131.com/blog/?p=1165
    ronsu: sí que aprofiten per marxar, però amb límits salarials no tindries retorns com els de l’any passat, aventures com les de l’Olympiacos i segurament tindrien més europeus de nivell alt (Fran, Kleiza, Navarro per citar 3 exemples ràpids) allà perquè aquí no els podrien pagar 1,5-2 quilos o més com ara.

  9. Gràcies Ronsu per l’article, tot i les baixes quantitats del patrocini podem estar prou agraïts amb SUZUKI ja que amb els temps que corren no era gens fàcil trobar algú amb ganes d’apostar per un club petitet com el nostre.
    Ara esperar que esportivament poguem plantar cara i mantenir-nos un any més a l’ACB….una lliga que s’ha de plantejar seriosament el seu futur. Jo crec que Portela s’enmiralla amb la NBA i aquí estem a l’edat de pedra, amb la majoria de clubs passant-les magres i pidolant a les administracions per cobrior els pressupostos. Això és pa per avui i gana per demà…

  10. Abans de possar un limit a les despesses dels que s’ho poden permetre potser caldria trobar la forma de generar ingresos. No veig cap avantatge en possar un limit de gast, precissament pq gracies als clubs q es poden permetre gastar encara que no generin calers, podem gaudir de grans planters i gairebe sempre aixo es tradueix en grans equips que guayen titols.

    Retallar el seu pressupost permetria que alguns bons jugadors juguessin a altres equips, que esta molt be per a la competitivita, o que els bons jugadors no cobressin tant, que esta molt be per la economia. Pero els grans jugadors, els q fan q una competicio sigui interessant encara marxarien mes rapidament a la NBA ja que aqui no els pagarien ni la meitat que alla, i aixo encara enfonsaria mes el basket europeo

  11. Jo no li veig solució al tema. I la meva por es que acabem només amb una lliga europea i l’acb passi a ser una lliga previa a l’europea. Sóc molt pessimista. És impossible sostenir l’esquema actual.
    Sara

  12. Bones, jo sempre he pensat que la solució la tenim a l’NBA. No seré breu, però espero explicar-me clar…

    Limitar pressupost a el import d’ingressos que un equip ACB pot aconseguir.
    Crec que és el Vitoria el que més ingressos genera.
    I a partir d’aquí els clubs que vulguin ser deficitaris que paguin una tasa de luxe o com li vulguin dir que es repartirà proporcionalment entre els equips que no superen aquest màxim permès.
    Així si un Barça o Madrid volen superar aquesta xifra que paguin el import amb que ho superen a l’ACB i que aquesta reparteixi les quantitats per ajudar a equiparar la competició.

    A veure que us sembla…

  13. Tota la raó del món! Sort que el Manresa finalment ha aconseguit patrociador; gràcies Susuki!

    Ahira ja van gunayar, esperem que puguin fer una bona temporada i animin a altres inversors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: