Problema i solució, difícils de compaginar

Ricky Rubio ha tensat la corda al màxim. Vol anar a la NBA i veu desproporcionada la diferència entre clàusula i sou. Al blog ens hem anat ocupant del cas. Dos exemples ràpids del març i de juliol per fer-se’n una idea. De fons, però, torna a aparèixer un problema: el sou dels jugadors sortits del planter. La baixa fitxa dels del la casa serveixen per poder gastar més en la resta de la plantilla, però si despunten ni que sigui mínimament, les comparacions es tornen odioses.

Els aficionats, verd-i-negres o no, assisteixen aquests dies al conflicte sense opció de presoners entre Joventut i Ricky Rubio. Un cas de nen prodigi del qual ara en vivim les conseqüències. Vol seguir a la mateixa velocitat que fins ara i té un obstacle en forma de 4,7 milions de clàusula. Veurem com acaba. De nou reneix el conflicte implicant un jugador criat a casa, però que quan arriba al professionalisme, actua com a tal. La carrera és curta i l’agraiment i l’amor als colors queda més per als seguidors que no pas pels protagonistes, tret de comptadíssimes ocasions. En el cas de la Penya, l’habitual és fer un contracte de tres temporades amb un sou progressiu, això sí, molt baix. Del tipus, amb poques variacions, 60.000, 70.000 i 90.000 euros.

El pas dels anys ha fet que aquest tipus de contracte cada cop tingui més variacions. Uns prefereixen només dos anys (Pau Ribas), per posar un exemple. El problema és quan triomfen. I s’entra en un doble conflicte: les ofertes i les comparacions. El primer s’intenta combratre en forma de clàusules elevades fins al punt que en la temporada en què la Penya no va tenir patrocinador, si haguessin posat Raül López a la samarreta hauria estat justificat. Tenia tres milions de clàusula i va anar al Madrid per poc més de la meitat. Per al base, la diferència va ser passar de  60.000 euros a 540.000 de fitxa. Eren temps de crisi, falta de rumb i el representant Gorka Arrinda en plena forma, portant directament les negociacions enlloc de delegar. I així van volar també Miralles, Mumbrú, Borja i Vidal.

Més que les ofertes, però, el problema arriba amb les comparatives. Mumbrú era titular i no se li va revisar el contracte. Quan Miralles va pujar al primer equip cobrant un terç més, el barceloní va decidir que un any i mig després abandonaria la Penya. I ho va fer amb un missatge: “estaveu avisats”. Mirar el company serveix amb els de casa i hi ha el problema que quan el Joventut ha intentat compensar-ho amb millores de contracte o un sou més alt ja d’entrada, s’ha enganxat els dits: Barrera, Flis, Drame o Guzmán. L’actual base del Menorca va estar dos anys cedit cobrant més que si sumem les fitxes de Ricky, Pau i Pere Tomàs la passada temporada. I si òbviem l’augment de sou del de Masnou, podríem sumar a Norel en l’eqüació i el sou seguiria sent similar al de Guzmán. Cosa normal, quan es van fer ofertes per rescindir el contracte, Gusi les rebutjava un cop rere l’altre. Enlloc cobraria tant, com després ha comprovat.

El gran problema, però, és la comparativa amb els qui no són de la casa. Tenir gent del planter amb sous baixos i emprant sense passar-se el xantage emocional de ser del club, fa possible tenir plantilles competitives per plantar cara a rivals que dupliquen o tripliquen el pressupost, amb més o menys sort en funció de les fornades. La doble R permetia lluitar per títols, si el nivell és un (o més) esglaons més baix com els Ribas, Tomàs o Franch, l’objectiu esdevé més modest. Els baixos sous són la solució i alhora el problema. I és una espiral d’on sembla impossible escapar. La Penya viu tranquil·la, tot i semblar una contradicció, quan els Moiso, Gaines, Archibald o Barton canvien d’aires. S’han revaloritzat i no se’ls pot retenir. Quan s’igualen ofertes com passa amb Sonseca, tot es torna més tèrbol perquè els de la casa veuen que hi ha poc diners… però n’hi ha. O quan es fitxen alers amb sou mitjà-alt (Paco Vázquez o Laviña). I la planificació es torna un mal de cap perquè el de la casa no entén perquè si ha rendit ha de cobrar menys que els de fora o perquè un pivot, per definició, ha de rebre més que ell, que és un perimetral. Això sí, la fitxa ha de ser superior a la del qui puja, que hi ha uns mínims. En fi, el sou dels de la casa és solució i problema i no sembla possible trobar l’equilibri si el pressupost no ho permet. Què es pot fer doncs?

PD: una reflexió en veu alta per acabar. Mumbrú va explicar un dia als autors d’aquest blog que “Arrinda és odiat per tots els clubs, però és qui aconsegueix els millors contractes”. Lamento pensar que si enlloc d’en Germán, el representant de Ricky Rubio fos l’Arrinda, faria mesos que tot estaria solucionat. Segurament amb relacions trencades, declaracions de persona non grata i molta tensió en la línia de les males paraules que Raül López té cada cop que se li pregunta per la Penya. Però solucionat.

Anuncis

~ per codicat a 11/06/2009.

8 Respostes to “Problema i solució, difícils de compaginar”

  1. Esperava amb ànsia la vostra anàlisi. A veure com acaba tot plegat.

  2. Si un jugador del planter demostra que es un jugador vàlid pel primer equip, crec que s’ha d’equiparar el seu sou a la resta de jugadors del primer equip des de l’inici.
    Per exemple, espero que si Pau es queda, li facin un contracte com pot ser el que tenia Mallet, Wrigth, Barton, etc… Igual que a Norel que espero que li facin una millora de contracte.
    Pere Tomàs, crec que encara no se’l mereix (no per que no sigui bo), sinó potser per que ha de demostrar encara que pot ser un jugador vàlid del primer equip.

    Jo crec que el problema es en quin moment s’ha de fer aquesta millora i quan hem d’esperar per decidir si el jugador és vàlid pel primer equip o no (si la fas abans que el jugador hagi demostrat que és vàlid, pot ser que la caguis (cas dels jugadors que esmentes). Si el club espera massa per fer una millora (cas Ricki), tens el problema de que te’l prenguin o que vulgui marxar.

    De totes formes, sabent l’economia del club, crec que s’ha d’optar per la segona opció, però intentant avançar als esdeveniments.

    Per exemple el Pau l’any passat va demostrar que era un jugador vàlid per jugar a la Penya, potser s’hauria d’haver fet una oferta de renovació ja l’any passat o almenys una millora i no esperar a que si l’acabes el contracte aquest any. Igual que espero que facin amb el cas de Norel, i al resta que puguin venir.

  3. Totalment d’acord amb en Josep. Inclús jo crec que, a igual qualitat, els del planter hauríen de cobrar igual o més que un de fora. Com més jugadors del planter millor. S’ha demostrat, que exceopte contades excecpcions, els de fora quan les coses no van bé són els primers que s’esborren.

  4. Podrieu explicar algun dia que va passar amb en Raül López, per que ens tingui tanta mania…

  5. Tot l’article està molt bé, exepte un punt molt important. El senyor Ricky Rubio va signar l’any passat aquest contracte draconià amb el club. Si va signar l’any passat, vol dir que acceptava les condicions de pagament i la clàusula de rescissió. Ja que per aquell temps, ja li plovien ofertes al base ver-i-negre amb un sou força superior a l’actual. Molta hipocresia a l’actitud del jugador. I ho diu un seguidor del Barça que respecta moltíssim a la Penya.

  6. Jo crec que la opcio mes coherent es fer contractes de 3-4 anys (segons acceptin els jugadors) amb un sou fix el primer i segon any (si cola… per treure un bon profit del jugador) i una revisio de veritat del contracte de cara al segon o tercer any. Si aixo fa que resti menys diners per portar gent de fora s’hauran de fer apostes mes economiques amb jugadors no tan contrastats o mes desconeguts pero intentar cuidar millor els nostres “nens”.

  7. […] que serà protagonista d’un futur tema al blog perquè l’adéu té molta relació amb això. Ara toca esperar a veure si jugadors que estan a prop de signar amb altres clubs es fan enrere i […]

  8. […] los amores a los colores, mientras que no entiende de cifras y contratos. Tal como explican en Blog i Continuació, la comparación entre los sueldos de los canteranos con los del resto de jugadores de la plantilla […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: