El cas Marcelinho

Ricky Rubio va camí de la NBA i Demond Mallet rebrà una placa d’agraiment per la col·laboració en guanyar tres títols la temporada passada i un en la present. La Penya, doncs, necessita dos bases i amb l’economia molt tocada, busca opcions atractives i econòmiques. Si un analitza el sistema de fitxatges dels verd-i-negres veurà que hi ha dos patrons que es repeteixen bastant cada estiu: jugadors que vénen de fer una mala campanya i necessiten reivindicar-se, així com jugadors amb experiència a Europa i, a poder ser, l’ACB. Si unim els tres paràmetres citats (base, experiència i reivindicar-se) apareix un nom: Marcelinho Huertas. Ha passat gairebé un any des que va emigrar a Itàlia i va sent hora de saber què va passar l’estiu anterior amb aquell embolic que ningú entenia entre el brasiler, el Joventut i el Bilbao.

Remuntem-nos gairebé dos anys en el temps. Pau Ribas havia arribat a un acord per marxar a un LEB amb aspiracions davant la falta d’oportunitats i la Penya temia perdre el prometedor base, reciclat a escorta posteriorment. Aíto no era un gran fan de Marcelinho, que a més havia tingut problemes de vestidor per un tema de faldilles, així que la solució va arribar fàcil: cessió del brasiler i ascens del badaloní. La primera reacció del sud-americà va ser demanar la baixa, cobrar i buscar-se un nou destí, però l’economia verd-i-negre feia més viable el préstec, ja que no perdien l’esperança en l’explosió del base. Bilbao va ser el destí.

Tenim doncs el primer xoc entre Marcelinho i la Penya. La sorpresa va arribar uns mesos més tard quan el Bilbao intenta reinterpretar les normes del dret de tempteig i comunica al Joventut que té un contracte privat amb el base al marge de la cessió i que els drets són seus. El Joventut no ho accepta i el president del club basc, Jon Davalillo, reclama a l’ACB, que li informa que un contracte signat per tres parts (Penya-Marcelinho-Bilbao) pesa més que un entre dos, així que el brasiler se’n va a queixar-se a l’Associació de Jugadors (ABP), que li recorda que el contracte de les tres parts té la seva signatura de conformitat i no té dret a trencar-lo. Durant tot l’any el Iurbentia intenta fer valer l’acord privat, deteriorant la relació entre els dos. Alguns recordareu (perdó, però no he trobat el link) que la premsa de Bilbao arriba a publicar que els drets de Marcelinho són de l’entitat biscaïna, cosa que genera cert debat tant al fòrum de l’ACB com dins de la Lliga perquè el Barça deixa clar que els drets de Marc Gasol, en situació similar, són seus i no de l’Akasvayu Girona.

Així arribem al passat estiu. Relació tensa entre les dues institucions fins al punt que la Penya té clar que el jugador si vol seguir a Bilbao ho farà passant per caixa. El DKV fa una oferta per assegurar-se el dret de tempteig i quan el brasiler firma pel Iurbentia, iguala l’oferta per retenir-ne els drets. Comença aleshores el tira i afluixa entre clubs. Un tercer que no havia entrat fins aleshores per no destorbar la bona relació entre veïns entra en acció i s’ofereix a fer-se amb el base per solucionar el conflicte. Si algú sap moure’s en aigües tèrboles és Querejeta, però l’ACB reacciona ràpid: la normativa indica que ha de jugar a Badalona o a Bilbao i no tramitarà la fitxa federativa si acaba en un altre club espanyol. Finalment, el Bilbao passa per caixa per poder mantenir la peça que els havia fet saltar diverses posicions a la taula fins formar part del millor cinc de la temporada. Al club verd-i-negre es freguen les mans perquè cobren, donen una lliçó als qui s’ha passat de llest i mantenen els drets a final de temporada, quan Mallet quedarà lliure i no se’l podrà renovar, ja sigui perquè té ofertes com les de Rússia (750.000 euros) o perquè en el segon any no ha rendit. Si segueix la progressió apuntada, Marcelinho podria ser un excel·lent reforç.

El problema és que la Penya no podia intuir que encara quedava un capítol per escriure. El Bilbao havia fet un gran esforç pujant-li la fitxa i accedint al desig del jugador de signar per només un any per poder fer el salt després a un club més important. I va voler rebre una compensació, així que va demanar a Marcelinho que es fes càrrec del cost de l’entensa entre Joventut i Iurbentia. El jugador no va acceptar i en tenir les portes tancades de l’ACB, va buscar la sortida italiana, on Zoran Savic confiava que rendís igual que ho havia fet en l’any anterior en un jugador que havia seguit fins i tot per si calia vestir-lo de blaugrana. La connexió transalpina no era nova perquè el DKV ja l’havia temptat amb acceptar un any de cessió al Lottomatica de Dejan Bodiroga a canvi de retenir-ne els drets. El base, però, cabrejat amb els verd-i-negres s’hi va negar en rodó, anant cap a Bolonya, on a nivell individual ha baixat de nivell i pitjor ha estat el col·lectiu, amb el descens a Lega-2 de l’històric Fortitudo. El Bilbao va reaccionar de forma irada declarant a l’agent del brasiler persona non grata i el conflicte no ha acabat del tot perquè Marcelinho no ha dubtat a dir que si torna a l’ACB no serà a Badalona. Declaracions desafortunades, però que no s’han de traduir com que Marcelinho no tornarà a la ciutat costanera.

Voldríeu tornar a veure a Marcelinho a la Penya?

Anuncis

~ per codicat a 21/05/2009.

5 Respostes to “El cas Marcelinho”

  1. Quin lio! el retiorn del caipirinhas només el plantejaria si torna ambn ganes de reinvindiacarse…

  2. Hi ha una cosa que no entenc Codi, diu que si torna a la ACB no serà pas al Joventut i tu dius que això no s´ha de traduir amb que no tornará a la nostre ciutat???

    collona!!!!!!! a veure si amb lo centradet que és, encara acabará fitxant pel Sant Pep?????

  3. Entiendo que son unas declaraciones desafortunadas (nunca digas de esta agua no beberé), cuando tus derechos los tiene la Penya, si uno no se sabe desenvolver fuera de la pista, difícilmente lo puede hacer bien en la pista, suspendido por esas declaraciones.
    En Bilbao parecía que había aprendido en Badalona, pero parece que en Italia ha olvidado muchas cosas, diferencia que no estaba Paco Vázquez.

  4. No crec que Marcelinho siga la solució per a la Penya. El seu rol a Bilbao la temporada passada no té per què aplicar-se a la Penya. Són dos equips diferents, amb solucions de joc diferents i diferents filosofies de bàsquet. D’altra banda, les segones parts de jugadors mai són del tot satisfactòries, el cas Moiso n’és un bon exemple (tot i els que fet bons partits darrerament). Jo optaria per pujar al primer equip al Josep Franch i fitxar un base veterà de l’estil de Bennet…

    Salut, Penya i Rock and Roll

  5. l’estil de la penya haura de vanviar l any k b perque akest any es riky centra i sonseca i moiso rematen, am l permis de pau ribas k a fet una ENORME temporada no sempre prou valorada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: