La fira de Ricky Rubio

Els habituals de “Blog i continuació” rarament s’hi troben articles purament d’opinió, com el que llegiran a continuació. No hi ha, en les properes línies, ni una sola informació extra, ni cap afegitó al que s’ha publicat arreu del món sobre la notificació oficial de Ricky Rubio sobre les seves intencions. Simplement, la següent, és una lectura. Personal però tan transferible com es vulgui.

_____________________________________________________________________________________

L’esport és una tòxica barreja de passions i negoci. I són alhora les dues potes que el sustenten. Per això, l’aficionat, viu en una atracció de fira d’aquestes que et sacsegen amunt i avall a gran velocitat i envoltat de llumetes poc sostenibles. Fins que la fitxa s’esgota, la maquinària reposa i en baixa jurant que mai més repetirà. Fins que, l’estiu següent, hi torna.

L’aficionat de la Penya avui es troba marejat per la sacsejada que suposen les intencions corroborades de Ricky Rubio. La mateixa sacsejada soferta fa un parell d’estius per l’afició del Barça, en saber que Juan Carlos Navarro els deixava. O la que va sentir el Manresa, des de la Lliga LEB, quan el seu capità Ferran Laviña es desdeia i no els acompanyava en el suplici. O l’escola de Sant Boi que Pau Gasol va deixar de defensar quan va rebre oferta per incorporar-se a la pedrera blaugrana. Cadascuna en la seva dimensió i repercussió, en les seves circumstàncies, i de formalitats més o menys encertades.

A Ricky se li discutirà si era el moment per anunciar-ho. Hi haurà qui dirà que no és bona opció per l’equip cara al tram decisiu de temporada. Hi haurà qui lloarà el marge que dóna al club per reaccionar cara a la temporada següent. Que si no ha deixat caure una llàgrima. Si ha estat fred i precís com a les pistes, i que tant se li aplaudeix. Sincerament: tant se val. Perquè el fons no deixa de ser el de sempre: una persona amb una gran oportunitat. Un professional amb una proposta irrebutjable. Un fenòmen que manté el ritme meteòric en la seva carrera.

Tant si marxa aquest estiu com si, remotament, es produís un acord franquícia-jugador-club per ajornar el salt un any, no tinc cap dubte que Ricky Rubio se’n sortirà. Perquè el talent i el cap que l’administra ho garanteixen. Perquè la decisió està presa amb fonaments. I perquè fins i tot si s’equivoca, algú li recordarà que hi té tot el dret.

Quan als 14 anys li van oferir formar part del primer equip d’un club ACB no va dubtar. Ni li van tremolar les cames en uns Jocs Olímpics sent el més jove de la història a lluitar per l’or en la disciplina. Ni té por de creuar l’oceà, carregar amb el pes d’una posició altíssima de draft, renunciar a un dineral, i lluitar contra els millors malgrat ser lluny, encara, de la majoria d’edat a molts estats del país on viatja.

El jugador (cap jugador!) no es pot permetre el luxe de pensar amb el cor. Al Ricky se li presenta una ocasió immillorable per llaurar-se un futur, una butxaca, una trajectòria i un nom a la màxima aspiració d’un basquetbolista. El meu company Codicat ens en cita uns quants al fòrum. I l’aficionat que se senti trist, o decebut, o fins i tot emprenyat, només s’ha de posar al seu lloc o al dels seus pares, que han de contemplar per força la situació que se’ls presenta.

És de suposar que la valoració esportiva l’han feta (Ricky ha declarat estar convençut de les seves capacitat per jugar a l’NBA i difícilment se li pot discutir vist reiteradament a pista). És de suposar que els càlculs econòmics els han assumit (Villacampa no cedirà ni un euro de la clàusula si la marxa és aquest estiu). I és segur que ell i el seu entorn han donat voltes a tot el que suposa més enllà de xifres i cistelles: viure lluny, apartar-se dels amics, abandonar els estudis, l’àvia, els seus germans, el seu Masnou… i el seu club de tota la vida, és clar que sí. I els companys amb qui fa vida (el Pau i el Henk, especialment).

Esportivament no és cap barbaritat. Econòmicament és costós però assequible. I personalment és enquidor, engrescador, i professionalment indiscutible. I contra aquests arguments cap sentiment hi pot lluitar. És una opció raonable i raonada. I cadascú al seu paper, que per això hi ha els rols tan definits: l’aficionat a combatre el disgust canalitzant-lo de la manera que li surti; el club amb qui té contracte a treure el màxim profit pel bé de la seva entitat; i el jugador a preparar les maletes sense oblidar que, l’equip on encara juga, té per davant els moments decisius de la seva temporada.

Si tots compleixen, el mareig passarà. Com ha passat tantes vegades amb tantes samarretes. I seguirà passant. Perquè cada estiu, qui visita la fira, es deixa endur per les llumetes i l’olor de cotó de sucre, i repeteix sessió. Sabent que pot tornar a sentir nàuseas en qualsevol moment. I sabent que les maleirà amb la mateixa vehemència que en les ocasions anteriors.

Anuncis

~ per ronsu a 22/04/2009.

12 Respostes to “La fira de Ricky Rubio”

  1. Totalmente de acuerdo.

  2. Gran virtud la de saber deixar anar. Sembla una decisió sensata i sent positius pot esdevenir un clar win-win si que la Penya és capaç de fer un bon ús dels recursos que generarà l’operació. No ens autoenganyem: El projecte actual que ofereix la Penya no pot aportar valor a Ricky al nivell que ho va fer amb Rudy.

  3. Exacte, l’únic que està x veure és quin equip el tria al draft perquè Sacramento són una autèntica banda com va dir Nocioni…

  4. A final de temporada quant digui que se’n va ja veurem quantes llagrimes li cauen, si no fos per la penya, no seria res. No li arriba a la sola de les sabates del Rudy………SOCI CJB

  5. s’ha de posar tot al seu lloc. Rudy se’n va anar l’any passat després de decidir quedar-se a la penya, per fer el salt a l’NBA i que li sortís rentable, ja que havia quedat en 2ª ronda; apart que el projecte esportiu tenia bona pinta com així es va demostrar.
    Pero un o 2 anys abans, ja havien sonat cants de sirena per exemple del TAU, i recordo a molta gent posar-lo a “parir” després d’haver parlat per una emissora de Vitoria i deixant-se estimar pel TAU.
    Amb en Ricki, com tota la seva carrera esportiva, tot està sent molt precoç, i com sembla que serà, el seu salt a l’NBA també.
    Rencor com molta gent sembla que li està agafant? cap.
    Com he dit al foro de l’acb, no en sabem de la missa la meitat;
    l’únic que li puc retreure és el comunicat, que crec que no va estar a l’alçada del que m’esperava d’ell. Hagués pogut dir el mateix amb altres paraules, posar-hi el romanticisme que tot aficionat desitja i segurament, no hi hauria tan rebombori.

  6. Amb Ricky hi ha una barreja de sentiments:

    – Comprensió… per aprofitar l’oportunitat d’entrar a la NBA com a 1,2 o 3 del draft. En la línia de l’article d’en Ronsu.
    – Dubtes… que per alguns és malestar pel moment i per les paraules, per la sensació que dóna la temporada per acabada.
    – Frustració… de l’afició verd-i-negre que el passat estiu veia marxar Rudy després de demostrar que l’ACB se li havia quedat petita i confiava que quan marxés Ricky seria igual. Però entre la lesió i altres aspectes, no ha estat així.
    – Desencís… tb de l’afició que veu com en dos estius haurà acomiadat a Rudy, Aíto i Ricky i no sap què ve ara. Perd el referent estrella de la casa (amb permís d’en Pau) i el somni que estrelles com mai s’havia vist permetés a la Penya retallar la distància que provoquen els pressupostos.

  7. Abans de tot, voldria comentar un parell dels comentaris anteriors. Primer: En Rudy no va ser un 2a. ronda del draft. Va ser un 1a. ronda. Precisament per això, no li sortia rentable marxar abans a la NBA. Si no, de ben segur hagués fet el mateix que en principi “sembla” que farà en Ricky. Per exemple, en Marc Gasol va ser un 2a. ronda i aquest any cobra molt més que en Rudy perquè els contractes dels 1eres. rondes venen fixats per conveni mentre que els 2ones. rondes poden negociar lliurement. Quina injusticia, no?
    Segon: Perquè hauria de plorar en Ricky? Només ha dit que es presenta al draft. En tot cas, plorarà quan marxi. Si és que marxa….

    I aquí és on volia anar. Personalment, penso que no marxarà aquest any. Recordeu que, un cop es sortegi l’ordre dels equips que escolliran en les primeres posicions, comencen els contactes amb els agents i és llavors quan en Ricky podrà saber “realment” (no com ara que tot són especulacions) en quin lloc seria escollit.
    El que la gent sembla oblidar (o desconeix) és que si en Ricky no ho veu clar, pot tirar-se enrera al draft fins a una data en concret. D’aquesta manera, i degut a l’edat que té, encara podria presentar-se al draft del 2010, rebaixar la clausula amb la Penya i optar a una millor posició.
    Potser ara està “presionant” a la Penya per aplanar el camí de cara al 2010. En aquest cas, si que seria una operació win-win.

    Serch, que no serx. Jeje

  8. Tant de bo, Serch (que no serx). Jo també penso en la possibilitat que es faci enrera… o en un acord penya-ricky-equipNBA que l’hagi escollit…

    Són possibilitats remotes, pero hi són. I la partida de pòker que és aquesta negociació tot just acaba de començar. Ja saps que porto temps dient que sí que marxaria, però ara que la cosa s’apropa començo a veure-hi algunes opcions de just el contrari. Crec que en Villacampa té bones cartes 🙂

  9. tens raó Serch, que no serx, el fet d’haver estat triat en la posició 23 o 24, no me’n recordo, em va fer pensar que era un 2ª ronda.
    Com bé dius, pot ser que no marxi a l’NBA aquest any, pero en aquest cas, estem segurs que es quedarà a la penya? és ben veritat que la roda de premsa que va fer va semblar més a despedida de la penya que altra cosa; i en aquest cas, que faria més mal a l’afició, que ens movem per sentiments? que marxés a l’NBA o a un altre equip ACB??

  10. Totalment d’acord amb l’opinio del post. Ningú (als 18 anys) rebutjaria l’oferta.

    Jo si fos en Ricki faria el mateix, més tenint en compte que el futur de la Penya no és massa engrescador.

    equips Acb? cap. Qui pagui la clàusula voldrà amortitzar-lo 3 o 4 anys. I jo crec que ell sap que això sí que faria mal als aficionats verdinegres. Anar uns quants anys amb la samarreta de l’Unicaja o el barça a l’olímpic… uf.

    O Penya o NBA.

    Salut!

  11. És un tema molt important. Però n’hi ha un altre més crucial per la penya i la seva força per ser lo que és: amb la nova web s’han cargat el forum. Sense cap punyeta. Sense cap explicació.
    Increible.

  12. Bon article d’opinió Ronsu. Realment si volem que es quedi es per una qüestió de pur egoísme; Volem seguir disfrutant d’ell el màxim de temps possible. Evidentment, Ricky ha de fer el que cregui convenient per al seu futur, jo personalment la única cosa que li demanaria si és que ha de marxar és aquest punt d’emotivitat que va tenir Rudy, si al final marxa suposo que el tindrà perquè s’estima el club (suposo vamos) i nosaltres (els socis/ aficionats) l’estimem a ell (altrament això és una cosa que ha de sortir de dins i que no es pot forçar). Per cert, lo del forum de la penya és realment una putadota…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: