L’estafa russa (i d’altres)

Tot l’estiu parlant dels gran fitxatges del bàsquet rus i de com Europa podia fer la competència a la NBA per no res. Molta tinta i saliva gastada fins que el pas dels mesos ha tornar el vell continent a la realitat. La força de la competició yankee és molt superior i hi tenen mínims sagrats com cobrar el dia. Els grans noms inicien el camí invers un cop descobert que l’or de Moscou només era una trista falsificació.

Passats els grans titulars, la realitat. Les paraules ambicioses se les ha endut el vent i la crisi econòmica ha acabat amb l’intent de convertir la SuperLliga russa en un campionat que fes honor al seu nom. El passat estiu, els euros semblaven regalats. El modest Triumph no dubtava a pagara 6 milions d’euros per dos anys a Krstic, el Dinamo Moscou en gastava 10,3 per tres anys de Nachbar i 2,5 per una temporada a Jannero Pargo, dirigits per l’1,5 de Blatt. El Khimki no es quedava enrere amb 3,5 milions l’any a Delfino, 2 per Garabajosa, 1,4 a Moiso o 1,2 a Lampe. Arrenca la competició i molts xecs pagats després, seguien a anys llum del CSKA. En canvi, apareixien els primers símptomes de crisi aguda en el veïnat amb els adéus i vagues al Zalgiris. Acte seguit, Delfino es negava a sortir a pista per uns endarreriments en el pagament i Moiso pregava que el deixessin tornar a Badalona.

La temporada ha anat cremant mesos i no hi ha qui pugui amagar l’estafa russa. Krstic ha tornat a la NBA i Pargo està a l’Olympiakos. El fitxatge més car, Delfino, reconeix públicament que està negociant amb Toronto i alguna altra franquícia el retorn cap a Estats Units, on l’agent de Nachbar ofereix el jugador a veure si algú també el repatria. Moiso està a la Penya reconeixent els problemes per cobrar i de seguretat, sense poder anar ni al supermercat sense escorta. A Badalona diumenge van patir l’encert de Clay Tucker, que va quedar lliure d’un Kiev que va començar a repartir baixes com a solució per la impossibilitat de pagar les nòmines. Una mesura que ha copiat recentment el Samara.

L’estafa russa no és una excepció. El camí que s’obria a l’estiu amb el desembarcament de jugadors de qualitat des de la NBA a Europa no sembla que tingui continuïtat en el futur. Josh Childress negocia el retorn a la NBA després d’un any força decebedor a l’Olympiakòs, malgrat els 5,1 milions d’euros que té signats per cada una de les tres temporades de contracte. Atlanta, d’on va marxar, ja l’ha avisat que cobrarà menys si torna, però no sembla obstacle, ja sigui als Hawks o en un nou destí. Tres quarts del mateix per a Brandon Jennings, el primer a esquivar la norma del one-and-done que després de l’institut obliga a estar com a mínim un any a la NCAA abans de fer el salt al professionalisme. El base es presentarà al draft, tot i no veure’s afavorit per un any en què ha disposat de menys minuts dels esperats i sovint com a escorta. “No crec que hi hagi altres que segueixin el meu camí. I tampoc ho recomano, és molt dur estar amb aquesta edat lluny de casa i en una competició tan diferent”, afirmava fa unes setmanes. Si la porta s’obria per gaudir de talents de high school, es tanca d’immediat. De l’estafa russa al descobriment de la realitat, la qüestió és que la gran revolució que s’intuïa, queda en molt soroll per no res.

Advertisements

~ per codicat a 17/03/2009.

6 Respostes to “L’estafa russa (i d’altres)”

  1. Blatt dirigeix al Dynamo no al Khimki

    Clay Tucker, sino vaig equivotat, surt del BC Kiev de la lliga ucraniana, no rusa

  2. Interesant tot el que dius, tal volta deduisc massa, però, qüestiones la experiència? Em sembla que s’havia de fer, la crisi mondial era algo que imagine els russos no imaginaven, en els casos de Childress i Jennings, s’havia de provar per vore si funcionava, ara si, que proven ells, que per ací la cosa està com per a desfetes econòmiques com les que poden supondre estos.

  3. Comentant una mica mes l’article, crec no es pot parlar de estafa, i que es barrejen moltes coses amb lo del Jennings i el Childress, nomes trobo a faltar que tambe es mencioni al Pops i al Bracey com exemples.

    Perdona la critica, espero que ho prenguis com constructiva, pero cada cas es una situacio diferent, en un cas la crisi i la manca d’interes i nivell de la lliga rusa ha propiciat que els jugadors marxin rapidament i a sobre amb problemes per cobrar. Es va fer una aposta, pero sense una base real al derrare, no crec que sigui una estafa sino una manca de previsio molt normal en millionaris que no saben exactament en que inverteixen els diners i de sobte es troben amb problemes economics i una inversio ruinosa tot alhora.

    Lo del Jennings es un cas apart, ha provat i no li ha agradat, potser en un altre cas podria haver estat diferent, pero era evident que amb 19 anys has de ser molt madur per poguer disputar una competicio com la Lega i a tanta distancia dels teus.

    Lo del Childress es un alte cas, aquest es fitxa com una estrella, pero, ho era veritablement? els que l’havien vist al PO contra Boston sabiem de la seva capacitat atletica, pero penso q ningu creia que era la nova versio del McGraddy o el Carter com semblaven que volien vendre

    Tot plegat, lo que succeit es que s’han sobrevalorat molt productes, han intentat vendre la Superliga Rusa com si fos una amenaça per la ACB i nomes son una amenaça per a ells mateixos. Han volgut vendre al Jennings i al Childress com 2 estrelles “robades” a la NBA quan un encara es un projecte i l’altre realment no era cap estrella encara que li pagan com si ho fos.

    Jo titularia l’article, amb tot el respecte, la Gran Estafa del Basket Europeo (on res es el que volen vendre)

  4. Jordan, el títol que proposes és una mica el que intentava amb això d’Estafa russa (i altres). El que intenta explicar l’article és que només han calgut uns mesos per desmuntar totes les palles mentals que ens havíem fet aquest estiu sobre una Europa capaç d’atraure jugador amb rol important a la NBA (Childress, Pargo), estrelles futures que no volen passar per la NCAA i estrelles europees que renunciïn a la NBA pels sous d’Europa. Ja no en queda gairebé res. Creus que si avui torna a sortir el president d’Olympiakos parlant de fitxar a LeBron o Kobe i d’obrir una seu a Nova York per convèncer als jugadors explicant-los el projecte, algú se’l prendria seriosament? Em centro en la Lliga russa per ser la més evident. És cert que el Kiev és Ucraïna, però entra dins del grup d’equips que han intentat estirar més el braç que la màniga perquè sent modestos, se’ls han gastat en jugadors com Tucker, que no són barats…

  5. Jo crec que si elgun Lebron de torn olora els diners dels germans grecs de l’Olympiakos, ho seguirant estudiant. Tots saben que l’han cagat amb el Childress però si porten una estrella ja en parlaríem…
    Respecte a la cagada russa, amb l’arribada de Scariolo i la lesió, Delfino ha jugat menys però crec que és la única estructura que podria tenir pes al costat del CSKA. La resta d’equips no n’hi ha cap que juguin en conjunt el que passa que no sé com estan fisicament Delfino i Garba x la Final 8 de l’Eurocup.

  6. ostias Codi, ara si que hem deixes a cuadrets….així aquell rumor de que el Lebron acabaria al Reial madrid no és convertirà en realitat???

    catxis!!!!! quina llastima tu……….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: