El cas Ricky: estratègies al descobert

Fa pràcticament 2 anys que Joventut i Ricky Rubio renegociaven el seu contracte. El que va signar amb 16 anys i que establia una durada fins al 2011 i una clàusula de sortida de 6 milions d’euros (4,2 milions fins que fes 18 anys).

Què es negociava? Per part del jugador, es buscava un augment de sou (desfassat vista la progressió i el rol del jugador a l’equip) i una rebaixa de la clàusula de cara al salt a l’NBA. Per part del club, es pretenia allargar el contracte una o dues temporades més a canvi d’aquesta rebaixa.

No hi va haver acord. Es va estar a punt en diversos moments, però no es va arribar a l’entesa total. A partir d’aquí, les estratègies d’uns i altres es van dibuixar a les pissarres dels seus despatxos respectius. Amb algunes jugades impossibles de dur a terme sense la col·laboració càndida de bona part dels mitjans de comunicació, sembrant alarma entre l’afició badalonina, i generant tensions dins el club. És moment de desenmascarar-les per qui prefereixi entendre els esdeveniments actuals i els futurs més que no pas estirar-se dels cabells provocant al·lopècies prematures.

– Qüestionar la legalitat del contracte: va ser el primer dels moviments de l’entorn del jugador per pressionar al club, sempre amb la intenció de que rebaixi el preu per anar a l’NBA. Es va fer córrer la idea que la desproporció entre el sou del Ricky i la seva alta clàusula era jurídicament enmendable. S’obviava dir, en la majoria dels mitjans que van difondre l’interessada informació, que hi ha precedents que han sentat jurisprudència al respecte. Com el també exjugador del Joventut Albert Miralles, que es va aferrar a aquesta idea per deixar la Penya… i un jutge li va fer pagar la clàusula sencera signada al seu contracte amb els de Badalona.

Augment de sou: el Joventut no es va quedar de braços creuats. La intenció d’actualitzar-li el sou era sincera, conscient que el pes del Ricky a l’equip ho mereixia, i sobretot per mantenir el compromís verbal de millorar-li els ingressos si confirmava la seva progressió.*

– La por al cos: desarmat, l’entorn de Ricard Rubio contraataca filtrant, tant aquí com a Estats Units, la possibilitat que Ricky pagui la clàusula sencera aquest mateix estiu. Certament, hi ha clubs europeus disposats a abonar-la tota. Trinco trinco. Però al jugador no li interessa, perquè sap que la seva carrera i el seu negoci passen per l’NBA a curt termini. I ningú pagarà 6 milions d’euros més IVA més el sou per una sola temporada de gaudi.

– Entre els 3 primers: com que la opció europea no col·lava, el darrer moviment és advertir, amb xifres a la mà, que sent escollit en el top-3 del draft d’aquí a 144 dies el jugador podria pagar de la seva butxaca els 6 milions i fer cap als Estats Units al juliol. Però surt a compte? És evident que no. Però si s’aconsegueix que la por cali als ossos del club i els seus seguidors, potser Villacampa cedirà i signarà el que realment es proposen Dan Fegan (l’agent de Ricky) i els seus: garantir la permanència de Ricky a la Penya la temporada 2009-2010 a canvi d’una rebaixa de 2 o 3 milions d’euros per marxar a l’NBA l’estiu següent.

Dan Fegan, representant yankee del Ricky

Dan Fegan, representant yankee del Ricky

*És important recordar que els clubs que signen contractes llargs a joves promeses assumeixen un risc important. Hipotequen part dels seus recursos en apostes que poden no sortir bé. I sovint, quan les promeses es converteixen en realitat, es menysprea o s’oblida aquest risc pres. A la Penya, Soleiman Drame o Dimitri Flis en són exemples recents. Jugadors que es torcen pel camí i que no renunciaran a cap dels salaris compromesos per contracte. Com és lògic. I com ho hauria de ser respectar els contractes quan la promesa deixa de ser-ho per confirmar-se com a estrella.

Però desenganyem-nos: tothom mira pels seus interessos i la seva butxaca. Jugadors, clubs i representants. Com en qualsevol altre àmbit professional. I de la mateixa manera que per guanyar algun campionat s’han dissenyat estratègies, per vèncer en la lluita de butxaques també toca dissenyar-les. Per això no està de més conèixer-les, per llegir les notícies que es publiquin posant-les en qüestió, contextualitzant-les i entenent-les més com a tàctica que com a pràctica.

Publiquem aquest article ara perquè els moviments recents no s’aturaran. Sinó que, probablement, veurem com es disparen a mesura que faci més calor. I val més estar preparat, no fos cas que d’algun fogot algun aficionat s’escalfés més del compte.

Advertisements

~ per ronsu a 03/03/2009.

8 Respostes to “El cas Ricky: estratègies al descobert”

  1. Villacampa també deixa clara la postura de la Penya.

    http://www.acb.com/redaccion.php?id=55890

  2. No acabo d’entendre a Ricky o el seu entorn. El seu futur és NBA, el 2009, el 2010 o el 2011… però, per que volen marxar aquest any? No creu que si realitza una bona temporada 2009 i una millor 2010, el 2010 pot marxar sent numero 1 del draft?-. si marxa aquest any li passarà com al Navarro, que va tornar per que no li sortien els comptes.
    He llegit que el draft del 2010 pot ser mes competitiu que el de 2009. Potser que es vulgui avançar per això?
    Entenc que si el seu desig és la NBA, sense pensar molt en els diners…, la posició del draft hauria de tenir menys valor que la seva formació o progessió.

  3. Perfectamente explicado Ronsu.

    josep, no es que se quiera ir este año, es que se quiere ir el año que viene pagando la mitad. Las noticias de ahora son solo globos sonda con la intención de presionar al club con la amenaza de que se va ya. Pero no creo que sea su verdadera intención.

    PD. Tampoco creo que el jugador tenga ninguna culpa en toda esta campaña mediatica.

  4. Bona explicació de com està la cosa, merci perquè les meves entrades són ja massa vidents jajaja. Penso que el club té una difícil tasca amb Ricky, ha d’intentar mantenir la bona relació Jugador-club fent que ell se senti lo valorat que es mereix però intentant treure el màxim suc econòmic de la marxa de Ricky a la NBA. Collons que no som el Barça i a nosaltres els diners no ens sobren ans el contrari!. Sigui com sigui, que això no acabi mai amb mal rotllo si us plau…Ricky símbol verd i negre ara i per sempre més!!!

  5. Si l’entorn vol pressionar al club per la via de posar la por a l’afició, no crec que sigui tothom, però una bona part, jo crec que els més realistes, preferim 6 milions i “netejar” “possibles” deutes al club, que la continuació i que després marxi per 4 euros o fins i tot per cap euro. En Ricky és brutal, impressionant, molt difícil de trobar-ne un altre. Però primer de tot és el club.

  6. Jo des de fora també penso que hi ha una raó esportiva de força pes. He vist bastants partits de la penya aquesta temporada i en més d’una ocasió, he vist la mala cara que feia el Ricky quan el Sito decidia canviar-lo. No vull entrar amb el tema que Ricky es cregui Déu per portar 3 o temporades a l’ACB i que el seu “nou” entrenador tot just debuta com a 1r. El Ricky és el primer que sap que aquest equip sense Rudy i Aito ha perdut molt, encara que el balanç de la temporada tot i els problemes sigui per treure’s el barret. Només dic que em dóna la sensació que troba molt a faltar Aito en el sentit de tenir una veu d’un savi que el mantingui pel bon camí. Potser el jugador prefereix provar el seomni americà quan abans millor…o marxar a un equip europeu amb + aspiracions

  7. tu ja t’has posicionat i això està molt bé!

  8. […] diferència entre clàusula i sou. Al blog ens hem anat ocupant del cas. Dos exemples ràpids del març i de juliol per fer-se’n una idea. De fons, però, torna a aparèixer un problema: el sou […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: