Ara hi ha pressa amb Barrett?

La derrota a la Copa ha estat una decepció per al Barça. No tan perdre com la sensació d’inferioritat contra un Tau que s’ha imposat en els sis últims duels. Una coïssor natural, incrementada per la ràbia que bona part de la premsa barcelonina sent cap a Dusko Ivanovic. Però aquest no és el tema d’avui. Joan Creus es va mullar per primer cop el passat cap de setmana, admetent que el rendiment de David Andersen i Andre Barrett “està molt lluny del que esperàvem”. La paciència amb l’australià és lògica, però el nord-americà està sentenciat. No és cap novetat perquè fa un mes i mig que vam anunciar-ne l’adéu. Només hi ha un motiu pel qual continua: no hi ha cap substitut que convenci el director esportiu blaugrana. I això no ha canviat.

L’ensurt de Lakovic semblava donar una nova oportunitat a Barrett. Resultat, tres minuts contra el Madrid per veure tota la semifinal des de la banqueta, observant com l’entrenador preferia reconvertir un escorta com Roger Grimau abans que donar-li les regnes de l’equip. L’eliminació ha incrementat les clatellades al nord-americà i, de retruc, a Joan Creus que veu com per primer cop se’l critica de forma oberta des de la premsa. No l’ha encertada i no passa res per dir-ho. I el director esportiu ha anunciat que és hora de prendre una decisió. Li entraran ara les presses?

Si el blog va anunciar l’adéu de Barrett va ser perquè des del club es va apuntar així. El problema principal no és Barrett, sinó el substitut. Ni els jugadors de la NBDL, ni els descartats de la NBA ni els qui queden lliures pels problemes de tresoreria del bàsquet rus ofereixen prou garanties a Chichi Creus. Fonts del club explicaven que mentre no es trobés la peça ideal, el nord-americà era un professional que treballava bé, no posava problemes i hi havia l’opció que es notés cada cop més còmode a mida que passava el temps, amb la conseqüent adaptació. El problema és que la paciència de Creus no és compartida per Xavi Pascual, que no té cap fe en Barrett i a la Copa va repetir el que ja havia fet en anterioritat amb les lesions de Lakovic i Sada: abans Grimau reciclat que minuts per a un jugador a qui li costa adaptar-se als rols de l’equip (“és una mica un esperit lliure” van indicar des del club) i que fa minvar la capacitat defensiva del conjunt blaugrana.

La situació no és fàcil perquè la nul·la confiança de Pascual en Barrett ha quedat més que mostrada a ulls de tothom. Aquell base que havia de ser titular amb rol important si Lakovic hagués acceptar marxar a l’Efes viu ara a l’ostracisme. I un equip sense problemes de tresoreria no té cap problemes en rescindir el contracte del base (500.000 euros per un any) i signa un substitut. El problema no és de calers. Així, ara la premsa pressiona Creus perquè faci un pas que no veu clar. Veurem si el mercat ofereix la peça que fins ara no ha trobat després de més de dos mesos de recerca. Mentrestant, el director esportiu treballa en la pròxima temporada, iniciant contactes amb els candidats a dirigir el Barça la pròxima temporada. Té vàries peces que li encante, si bé la que més anhela és més complicada que les altres, però això ja serà un altre capítol.

Advertisements

~ per codicat a 23/02/2009.

6 Respostes to “Ara hi ha pressa amb Barrett?”

  1. No tinc clar que Barrett no pugui servir pel Barça. La meva preocupació és l’entrenador, no veig clar que pugui treure profit de l’equip. No perquè no sap de basket, sinó pel poc nom que té. No sé si Messina encara és possible, què penses?

    Estic veient el creuament amb el 2on de grup de l’eurolliga (perque estic convençut de que el Barça serà primer) i crec que l’Olympiacos no pot guanyar al Palau.

  2. Y Trias MVP, en la última copa ganada por el FCB, y tan pocos minutos esta temporada. Hay alguna explicación para esta metamorfosis.

  3. Trias no juga perquè no li agrada a Pascual. L’any passat feia servir la lumbàlgia d’excusa, però aquesta temporada ja ha quedat prou clar.
    José, Messina tornarà a ser l’objectiu a l’estiu si Pascual no ho millora. De fet, no sé si recordes fa uns mesos que al president de la federació francesa se li va escapar que Messina no podia ser seleccionador perquè entrenaria al Barça. Però no està lligat.

  4. I Sconnie Penn? El dissabte em van dir que quedava lluire…

  5. Scoonie Penn es un altre que es preocupa bastant + x ell q x l’equip. La salvació de la temporada com bé dieu x aki és quedar primers al grup de l’Eurolliga (no val a badar a Berlín ni després a casa contra el Madrid, que a priori sembla fàcil però al Barça no es poden fer predicccions) i tombar l’Olympiakos a 4ts. Si baden i queden segons, malament perquè ara x ara guanyar el TAU a 5 partits és somiar massa.

  6. En Trias podria venir perfectament a Manresa on seria una peça cbdal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: