Fonso, Fonso

Els aficionats del bàsquet tenen una cita inexcusable aquesta tarda a les 19 hores al pavelló de La Plana de Badalona. L’homentge a Alfonso Martínez és més que merescut ara que el crac travessa un mal moment. Segons ens van explicar ahir, no hi serà present tal com es rumorejava ja que la salut no li permet, però això no és excusa per deixar de disfrutar de les velles (i no tan velles) glòries que jugaran per honrar al millor pivot de la dècada dels 50 i 60. Un crac dins i fora de les pistes amb un llistat d’excentricitats que no s’acaba mai.

El crit de “Fonso, Fonso” tornarà a ressonar a La Plana. Fa dècades que no ho fa, però de ben segur que els presents no l’hauran oblidat. Era un clàssic per homenatjar a un gran, a qui els més joves no vam veure però ens han arribat moltes històries. Per fer-se una idea de com marcava diferències dins la zona, només cal veure que en les tres primeres edicions de la Lliga Espanyola, l’equip campió, Madrid (2) i Barça, tenien un tal Alfonso Martínez al cinc inicial. De blanc va ser el màxim anotador i de blaugrana es va quedar molt a prop. Quan Llaudet va desfer la secció va passar pel Picadero, únic lloc on no va ser campió i per culpa d’un atracament escandalós, per anar després a la Penya. Un geni amb excentricitats pròpies dels genis. Ens ho recordava ahir un excompany seu mentre es feia un fart de riure, fent menció al fet que se l’havia de despertar poc abans del partit perquè si no es quedava a casa dormint o el fet d’estar sempre demanant vambes perquè les havia perdut. Especialment divertit va ser el campionat de Helsinki 1967, en què estava picat amb Antonio Díaz Miguel. “No quiere que sea máximo reboteador y se va a joder”, afirmava al pivot. Així, no li importava a mig partit agafar un rebot, tirar la pilota a tauler per tornar-la a agafar mentre cridant i posant un dos amb els dits indicava al delegat: “dos, apunta dos más”. No va ser l’única anècdota, també després d’agafar un rebot va veure Enric Margall sol al contracop. Fonso va fer una pausa i li va tirar la pilota rasa i lenta mentre cridava: “hay que volver a defender”. Són records del geni a qui avui es ret homenatge. Per saber-ne més, aquí teniu un post de l’ACB del mestre BadalAnd i un artícle d’en JAC a la web de l’ACB. Els Villacampa, Epi, Solozabal, Margall, Dueñas, Xavi Fernández, Buscató i companyia el recordaran avui. Ens veiem  les 19 hores a La Plana, no hi falteu.

Advertisements

~ per codicat a 14/02/2009.

4 Respostes to “Fonso, Fonso”

  1. En la tertulia de RCB, dijeron que estaría su hermano, a parte de la ayuda económica, también es importante la ayuda anímica, si yo fuera presidente de la FEB, estaría hoy en Badalona, en lugar de Phoenix.
    El lugar que ocupa hoy el básquet es gracias a personas como Alfonso Martínez.
    Para terminar dos expresiones de hace décadas
    VISCA LA PENYA
    NO HI MANQUEU!

  2. A Blog i continuació, muchas gracias por estas magnificas palabras sobre Alfonso. Como bien dicen el destacó como un excelente jugador con y sin balón, es uno de los 25 mejores jugadores de la historia del baloncesto y hasta tuvo la oportunidad de entrenar a Pau Gasol cuando era infantil y llevarlo a casa como bien dice Pau en su libro. Fue el precursor en muchos movimientos sin balón cogiendo la posición como nadie y en la forma de lanzar a canasta. Ayer se lleno la Plana para homenajear al gran Fonso, gracias a todos por no olvidarle y devolverle este inconfundible cántico. Gracias desde el corazon.

    De su sobrino Alfonso Martinez.

  3. Excelente artículo, y muy grande el que linkais de ACB.com y que no pude leer, Con cosas como esta empieza uno a conocer el pasado. Mis felicitaciones y espero que ayer lo recordárais con mucho afecto.

  4. De res Alfonso. Des de blog i continuació només hem volgut fer un recordatori a una gran figura que els més joves potser desconeixen. En el meu cas, en sabia poca cosa, però vaig poder xerrar amb excompanys seus que segueixen fent-se un fart de riure recodant anècdotes junts. I l’homenatge era més que merescut. Per això aprofito per lamentar que els diaris esportius l’hagin obviat totalment, quan era un tema molt maco i que permetia trencar amb la rutina habitual.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: