Scariolo i la pau després del mal ambient dels Jocs

Nova etapa a la selecció espanyola amb Sergio Scariolo. Podríem comentar les incongruències de permetre ara la compaginació de càrrecs de l’italià, en teoria prohibida, però no és l’objectiu avui. Passat un temps prudencial, va sent hora d’explicar algunes coses que van passat als Jocs Olímpics i que la medalla de plata va amagar. El mal rotllo intern i la fugida semi pactada d’Aíto a blog i continuació.

Per entendre que Aíto no va lligar amb el vestidor des del primer dia, cal anar a la fase de preparació per als Jocs. 82 partits, alguns més i tot, són molts, així que els jugadors NBA van demanar entrenar a un ritme menor d’entrada, privilegi que tenien amb Pepu Hernández. Però eren nous temps i el tècnic madrileny va explicar-los que tothom havia de pencar igual, així que ja es podien posar a treballar i al ritme de la resta. Mal rotllo des de l’inici.

El xoc principal, però, va venir pels canvis de rol. No es van assumir ni acceptar. Hi havia unes jerarquies establertes i els jugadors consideraven que un or al Mundial de Japó i una plata a l’Europeu següent demostraven que el camí era el correcte. Tres jugadors van acusar-ho especialment: Calderón, Navarro i Garbajosa, que van veure com Ricky Rubio, Rudy i Felipe Reyes els menjaven protagonisme. La falta de química es va notar des del primer partit, tocant fons després amb la pallissa contra els EUA i el duel amb Angola quan Aíto va donar protagonisme als suplents i  el joc, sobretot en un primer quart horrible, va ser molt criticat. El post partit a l’hotel va estar farcit de petites reunions. Els jugadors anaven d’habitació en habitació intentant reforçar els lligams per no fracassar tenint en compte que, per a molts, aquells Jocs arribaven en el millor moment per edat de la seva carrera. Molts diàlegs en petit comitè i una reunió amb l’entrenador, que va deixar clar que si volien jugar, que s’ho guanyessin. Els principals afectats van veure com en el partit de quarts compartien minuts gairebé per igual, excepte un Navarro amb rol molt secundari comparat amb Rudy.

La resta de campionat, en la vessant esportiva, és prou coneguda. Quan premsa i jugadors temien un fracàs pel mal ambient, es va redreçar el rumb fins aconseguir la plata i signar una final històrica. Calderón va fer uns Jocs molt per sota del nivell esperat, perdut en veure que ja no tenia la condició de referent i l’entrenador preferia un marrec abans que ell en els minuts importants. Garbajosa, al seu torn, va veure com en semifinals Aíto l’asseia després de dedicar-li dos triples. I el madrileny no va dubtar a repetir en la final després d’una nova dedicatòria en un triple. No estava per tonteries, així que només va jugar cinc minuts. Això sí, gat vell, va treure a Navarro de titular donant ordres que la pilota pasés molt per les seves mans, deixant-li clar i dient-li directament que tenia l’oportunitat d’acomiadar els Jocs reivindicant-se i deixant un bon gust de boca. I la bomba va respondre. A l’inici de la pretemporada del Barça va definir l’experiència als Jocs. “A la final em vaig poder treure una mica l’espina, però ha estat un infern. Només tenia ganes que s’acabés”, va afirmar.

Dos exemples més del mal rotllo en el final dels Jocs. Disputada la final, José Luis Sáez i la FEB van organitzar un sopar  per celebrar la plata. Jugadors i dirigents federatius celebraven el bon paper a Beijing… mentre Aíto, Joaquim Costa i el cos tècnic sopava en solitari a l’hotel. La festa va servir a Sáez per calmar les ganes d’alguns jugadors de plegar de la selecció espanyola, tal com ja es va comentar en aquest blog. Carlos Jiménez va considerar que la seva etapa ja s’havia acabat, mentre que Navarro, Gasol, Garbajosa i Calderón van deixar-ho a l’aire, condicionant-ho a l’estat físic i la motivació un cop el president els va deixar clar que hi havia poques opcions que Aíto continués, malgrat la sessió d’hipocresia posterior quan es va fer públic que s’incorporava a l’Unicaja. “Ja en parlarem”, va ser la resposta, si bé el de Sant Boi va deixar-li clar que no veia gaire viable participar al pròxim Europeu. Ara arriba Scariolo, que haurà de fer de psicòleg per restaurar la química interna i posar pau. Ho aconseguirà o ja hem viscut els millors moments de la selecció espanyola?

Advertisements

~ per codicat a 10/02/2009.

18 Respostes to “Scariolo i la pau després del mal ambient dels Jocs”

  1. Seria prou interessant tenir les imatges de la suposada dedicatòria de Garbo a Aito amb els triples. No dic que no ho crega, però…

    Ah… Calderon estava fart, aixó es innegable:
    http://www.20minutos.es/noticia/447747/0/calderon/entrevista/tirolibre/
    “¿Hubo peor ambiente en la selección con Aíto que con Pepu Hernández?
    Sí, pero no por los jugadores.”

    Te tot aço alguna cosa a vore amb el affaire Aito-Cabezas?

  2. Les dedicatòries no eren més que quedar-se mirant a Aíto després de cada triple.

  3. A veure, Navarro (excepte a la final) va fer uns JJOO de pena així que no m’extranya que tingués ganes de tornar cap a casa, a més és evident que Rudy actualment és un jugador molt més complet. Garba està bastant “acabat” i penso que no hagués hagut d’anar a la selecció, avui dia lo únic que fot és tirar triples (i en mals percentatges) mentre que Felipe aporta en molts aspectes del joc. Calderon anava en plan Yankee rapero pel parquet sense cap mena d’intensiat, no va estar al nivell de lo esperat. Vamos que, al meu entendre, les jerarquies es demostren al camp o es perden i és evident que Pau segueix sent el gran referent de la selecció, perquè segueix demostrant a cada partit i no pas simplement perquè jugui a la NBA…

  4. Garbajosa sembal que tingui passaport garantit a la selecció. Va ser la peça indiscutible (i irremplaçable) en l’equip de Pepu, però a Pekín jugava sense intensitat ni ritme de partits. Pulutant, és l’últim que es pot queixar d’aquest tema, que sembla que hagi d’anar convocat “por imperativo legal”.

    Em pensava que el base que s’havia ofès degut als minuts d’en Ricky Rubio era en Raül López. Calderón va jugar minuts, molts minuts (tenint en compte que Aíto fa moltes rotacions).

    Menys glamour, i més pencar.

  5. Extret avui de Los Angeles Times.

    But Gasol said he doesn’t plan on playing this summer for Spain, the team he helped to win the silver medal at the Olympics last summer.

  6. Penso que Claderóan va ser veritablement el perjudicat.
    Raul López no va estar al nivell en el moments decisius.
    Garbajosa no estaba a bon nivell fisic y estaba per darrere de Felipe o d’en Marc.
    Y Navarro no va estar fi, encara que amb ell ja se sap, quan arriba l’hora de la veritat (la final)…..
    En canvi, penso que Calderón simplement no va encaixar massa en el canvi de sistemes y no va acabar de conectar amb Aíto.
    Calderón ha demostrat sobradament que pot jugar amb molts entrenadors diferents, com ara Imbroda, Pepu, López, Ivanovic,… y sempre ha rendit igual. Crec que amb Aíto hi va haber algún problema.

  7. Aviam, Aquí es discuteixen moltes coses juntes. Raul, Navarro i Garbajosa no van arribar a pekin en condicions físiques òptimes però Garbajosa és un tipus de jugador que no n’hi ha un altre com ell ara x ara. Si està mitjanament tirant a bastant bé, tornarà a la selecció sense que això suposi un daltabaix x la gran temporada que està fent Felipe Reyes. Mal rollo? potser sí però TOTS coneixien Aito abans dels Jocs. Principalment Pau i Navarro, 2 de les vaques sagrades del vestidor i crec que se li ha d’otorgar més mèrit del que se li atribueix a Aito per aconseguir la Plata a Pekín perquè sembla que el més fàcil sigui tornar a guanyar després de guanyar un mundial i quedar 2ns a un Europeu.

  8. Aquest era -em penso- un blog dedicat al bàsquet català. Fins ara.

    En tot cas a mi la selecció espanyola i Espanya no m’interessen. I ara encara menys: hem entrat definitivament a l’era gloriosa de la gomina i la xuleria. Torna l’Españñña rància del franquisme amb un president de la FEB i un seleccionador que semblen germans bessons, hereus de l’estètica i el tarannà feixistes (moviment que no gens casualment va néixer a Itàlia i també va tromfar a casa dels nostres veïns).

    Ens hauria de provocar vergonya aliena només pensar que els nostres jugadors han d’estar a les ordres d’aquesta gentussa.

  9. Aquest comentari del força penya és de lo + desencertat que he llegit últimament. Aquest blog informa i els lectors opinem de BÀSQUET!

  10. Em sap greu Telafotries però vas ben equivocat: si et mires el títol del blog queda ben clar que és “El confidencial del bàsquet català”.

    De blogs de bàsquet español n’hi ha uns quants. De català, que jo sàpiga, només tenim aquest. Allà segur que t’hi trobaries la mar de bé.

    Això no treu que hi pugui haver catalans que xaleu amb la selecció espanyola. És una prova més de l’èxit dels colonitzadors.

    Aleshores resulta que t’has d’empassar aquestes històries patètiques que s’explicaven més amunt i l'”ordeno y mando” d’aquest parell de reis de la caspa i la gomina que a partir d’ara es deuen convertir en els teus ídols…

    Tu vés opinant de bàsquet español. Jo em limito a dir que el bàsquet català, afortunadament, és una altra cosa.

  11. No estic d’acord amb tú Força Penya, en aquest foro es parla de bàsquet, menys tú, que parles de política.

  12. menys mal que hi ha algú més que ho veu….aviam, força penya, a qui portaries tu a la seleccio?? Oriol Junyent?? jaja

  13. La política o la fas o te la fan però els tontets que no pensen en altra cosa que en el bàsquet no se n’adonen. I, a sobre, de bàsquet en tenen poca idea… I de català també, ja es veu amb les faltes d’ortografia. Però ja se sap: d’on no n’hi ha no en pot rajar. El subconscient els traeix i continuen parlant de la seva selecció, la rojigualda… Pobrissons.

  14. A veure, que sembla que això s’està sortint una mica de mare. Sí, Blog i continuació és un blog de bàsquet català, però, a uns agradarà més, a altres menys i fins i tot hi haurà un grup que se li em fotrà, però no hi ha seleccions catalanes oficials. Així que els catalans juguen amb l’espanyola. I la informació que apareix afecta als Navarro, Ricky Rubio, Pau Gasol i companyia, que són catalans, motiu pel qual no acabo d’entendre les raons d’aquesta polèmica que heu muntat.

  15. Em sembla interessant el que dieu. L’únic que diré és el següent:

    el senyor Sáez, president de la federació espanyola de bàsquet, està fent tot el possible per entrar a la història com a l’home que es va carregar a la millor generació de jugadors espanyols de tots els temps.

    No pot fer més el ridícul.

  16. […] per si algú se’l va perdre, un repàs a aquest article pot ajudar a entendre els problemes d’Espanya. De aquellos polvos […]

  17. La “mano dura” de Aíto va salvar la plata. Si hagués seguit el buenrollismo, el mamoneo i la manca d’intensitat, no haguéssim passat de quarts. Va ser el problema que no va poder controlar Pepu després de l’or. I per això fem un Europeu lamentable, perdent la final de forma merescuda contra Rússia fa dos anys.

  18. […] uno de los mejores combinados mundiales ha (había) perdido la estela mágica. Los antecedentes (Aíto acabó cenando con su cuerpo técnico a solas en la fiesta de celebración de la medalla de pl…) han provocado una vorágine de comentarios, rumores y verborrea verbal respeto a la relación de […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: