CONFIDENCIAL: com es cou la nova Eurolliga

Els lectors habituals del blog ja saben que hem anat seguint el conflicte de l’Eurolliga amb interès perquè pot significar un abans i un després al bàsquet europeu. L’endemà de la reunió de Vitòria us podem explicar com va anar, quins canvis hi ha hagut i com el projecte s’ha obert de forma que ja no la puguin acusar de semitancada o tancada ni pugui prosperar una futura denúncia de la ULEB al Tribunal Europeu de la Competència.

El futur de l’Eurolliga el decideix l’assemblea de l’Eurolliga, la ULEB té dret a queixar-se, però res més. Primer punt que ha de quedar clar en el conflicte. Els ideòlegs del canvi de format admeten els errors a l’hora de comunicar el nou projecte i ara tenen una postura més oberta. D’entrada, dels 16 privilegiats anunciats al principi, es passarà a 13, caient els campions de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia, que a nivell econòmic no fan el pes. Dels 13, que tindran l’anomenada llicència A, el pitjor cau als tres anys, ocupant el seu lloc el millor de llicència B. El canvi de número permet defensar que cada any la meitat dels 24 participants poden canviar, així que no se’ls pot acusar de competició tancada. A més, asseguren copiar el model de les lligues, ja que els que fan els deures a la competició segueixen i els qui no, perden la categoria. I els qui pugen han d’oferir una sèrie de garanties, res nou quan l’ACB ho fa, per citar un exemple, amb els qui pugen de LEB, que han de presentar un pressupost mínim i pagar un cànnon d’entrada. Alhora, així impedeixen que el Tribunal de la Competència pugui dir res, ja que la competició és oberta i ofereix una millora en ingressos i aparença superior al format anterior.

Dit això, entrem en el repartiment del pastís. De fixes hi ha Barça, Tau, Madrid, PAO, Olympiacos, CSKA, Maccabi, Lottomatica, Montepaschi, Efes i Fenerbahçe. En surten 11. I s’entra en la discussió de les dues places restants. A Vitòria el debat va ser encès. Unicaja és un bon candidat. En el rànquing que mouen a l’Eurolliga per decidir la importància dels clubs a nivell de resultats, públic, audiències i impacte comercial ocupa un lloc al Top10. Per què no hi ha de ser? Motiu d’intensa discussió i els presents asseguren que aquí van faltar-li reflexes a Jordi Villacampa. El president de la Penya va tenir intervencions molt coherents segons ens asseguren els presents, però en aquell instant, quan els malaguenys reclamaven que els oferissin una quarta llicència A per a l’ACB, Villacampa hauria d’haver apostat per reclamar una segona llicència B per a Espanya. Un 3+2 oferiria més opcions d’entrar a l’Eurolliga per a equips com DKV o Pamesa, que no pas un 4+1. No hi ha res decidit, tot s’ha de discutir encara. L’altra plaça podria anar per a l’emergent mercat rus, tot i que els poderosos són partidaris d’oferir-los dues llicències B i una A abans que dues d’A.

Per als qui s’hagin perdut amb el nom de les llicències, farem una pausa recordatori. Els poderosos citats anteriorment i que es trien en funció de resultats des del 2000, obligació de tenir en els pròxims anys un pavelló de 10.000 places, impacte comercial, audiències i afluència de públic, tindran llicència A, cosa que vol dir disposar plaça fixa sense límit d’anys que només es pot perdre si ets el pitjor de tots després de tres temporades. Aleshores es degrada a B. I qui són els B? Els millors classificats d’una sèrie de Lligues, així com el campió de la Copa ULEB. Per entendre’ns, com fins ara a l’ACB, en què hi havia dos amb plaça garantida pels triennis i dos en funció de la classificació. Aquests darrers serien els llicència B. El millor d’ells després de tres anys puja de nivell.

Els motius de discussió ahir van ser diversos. Per exemple, la necessitat o no d’una ronda prèvia de la qual en sortirien dos dels 10 que tindran llicència B. El tercer equip rus o el cinquè ACB podrien caure aquí. Fins aquí un resum de les discussions d’ahir a Vitòria. Bé, desvelem un secret més. L’Eurolliga està tranquil·la perquè les lligues diuen una cosa o altra en funció de amb qui parlen. Així, diverses lligues que ahir van signar el model alternatiu en la reunió de la ULEB a Barcelona donen suport alhora al nou model dissenyat a Berlín primer i ahir a Vitòria. El motiu és simple: no se’n surten. Ja hem parlat aquí sovint dels problemes de l’ACB que han derivat en la desaparició de l’Akasvayu i la reducció de pressupost i maldecaps d’altres com Menorca, Múrcia, Manresa, Granada o Gran Canària. A Itàlia, la competició ha començat una setmana més tard del previst per la necessitat de redefinir el calendari per la desaparició a última hora de dos dels participants. Les lligues tenen l’esperança que una Eurolliga forta ajudi a ressuscitar les competicions domèstiques, així que no giren l’esquena al nou disseny.

Una cosa cal tenir clara, els reunits a terres alabeses tenen molt clar que el seu projecte d’Eurolliga tirarà endavant, sense que la ULEB hi pugui fer res més que queixar-se. L’última votació de l’Eurolliga ja va estar a punt de cobrir les 4/5 parts necessàries. Els vots en blanc van evitar-ho a l’espera de rebre més informació. Els vots en contra, podrien canviar començant per Unicaja i Penya. Tot plegat fa que calgui fer-se a la idea que la nova Eurolliga es farà.

Advertisements

~ per codicat a 22/10/2008.

18 Respostes to “CONFIDENCIAL: com es cou la nova Eurolliga”

  1. normalment estic molt d’acord amb els teus comentaris, però crec que aquest cop se t’escapa quelcom. La penya, a diferència d’altres, no està dient que no a aquesta bojeria que està proposant l’eurolliga perquè no tingui llicència A, sinó perquè en Villacampa creu sincerament en que aquesta sigui per mèrits esportius. Dius: no va estar ràpid per aprofitar el moment i demanar una segona llicència B. La Penya no és una llicència B a Europa. És la llicència A per excelència, tant per anys d’història, com per palmarés (no oblidem que ni TAU ni Unicaja la tenen), com per essència. Només en un rol no encaixa: el dels poderosament econòmics. Per tant, si el Pamesa vol una llicència B, que se la confiti. Desde el primer dia sabem que tant Pamesa com Unicaja només han votat no, perquè no tenen la A. Sino, haurien callat com a p…. Però la Penya no. La Penya s’ha erigit en el referent del basquet europeu. En el defensor del verdader 80% dels equips de basquet europeu, i no aquell 80% que deia en Bar Tomeu. Sabem que no aconseguirem res, es clar, però mai haurem de baixar el cap quan es parlin de principis morals i esportius.

  2. Això està molt bé, no te m’enfadis pol, però el panorama europeu és que això tirarà endavant sí o sí. I la Penya ha d’intentar que el perjudiqui el menys possible. L’escissió amb la FIBA es va produir al 2000, quan els clubs poderosos van marxar atrets pels cants de sirena de la ULEB. Aleshores la Penya intentava reflotar-se, així que del 2000 al 2008, la Penya no està entre els poderosos. Per això es considera que la Penya, que no hi ha forma possible que tingui llicència A, li interessa que hi hagi un 3+2 enlloc d’un 4+1 perquè té dues places a les quals intentar accedir per tenir lloc a l’Eurolliga, enlloc d’una com passarà si Unicaja entra al grup de privilegiats. No haurem de baixar el cap, però en la redefinicó del bàsquet europeu, més val no sortir-ne gaire malparat.

  3. Pel que expliques, Codi, entenc que a nivell ACB hi haurà 4 equips classificats fixes (ara pels triennis eren 2) i 1 més(actualment 2) que hi participarà per la llicència B. Dit d’una altre manera, si Barça, Madrid, Tau i Unicaja ocupen les 4 primeres places de l’ACB, el 5è classificat va a l’Eurolliga. O sigui, que si fa no fa, és igual que ara, no? Actualment eren 16 equips lluitant per una plaça Eurolliga i a partir d’ara serien 13 o 14 equips lluitant per 1 plaça. Ho he entès be?

    De totes maneres, deixeu-me dir que això que hi hagi equips classificats perquè si, perquè son més macos, trenca tot l’esperit esportiu.

    Ara vaig a fer de futurista. Imaginem-nos d’aqui a tres anys. El Barça, el Tau , el Madrid i l’Unicaja tenen la plaça fixe (4 equips ACB). La Penya és el millor equip amb llicència B (tant de bo sigui així), per tant puja a equip de llicència A (5è equip ACB). En aquesta mateixa temporada el Pamesa guanya l’ULEB, per tant juga l’Eurolliga (7è equip ACB) i l’Estudiantes guanya la lliga ACB (8è equip ACB). Aleshores què. Ho deixarien fer això?

    Apa, Codi, a veure què em contestes.

  4. Perdó, quan he dit 16 equips lluitant per una plaça EL, volia dir, lluitant per 2 places.

  5. El màxim de llicències A per país es 4 (aprovat ahir a Vitòria). Això fa que:

    1: Si li donen la quarta plaça A a l’Unicaja d’entrada, difícilment un equip espanyol podrà optar mai més a entrar en aquesta categoria (perquè sempre hi haurà algun equip turc, italià o alemany que sigui pitjor que un ACB, suposo).

    2: Si no li donen d’entrada, sinó que estableixin per Espanya 3 places A i 2 places B (la fòrmula 3+2 que s’explica a l’article), s’encetaria una cursa els propers 3 anys per aconseguir, abans que cap altre, la plaça A que quedaria disponible per l’estat espanyol. Per fer-ho, caldria ser el millor equip de llicència B. Un cop Unicaja o Pamesa (o Penya, tot i que sembla més difícil) aconseguissin aquesta plaça, la situació seria similar a la del cas 1: gairebé impossible adquirir, mai més, llicència A.

  6. És tal com ho has entès. El cas que expliques… està per veure. És que hi ha moltes coses per decidir. En principi es va dir que si hi havia 4 ACB amb llicència A, no hi podria entrar un altre (posem que la Penya és el millor del trienni dins dels de llicència B) si un dels quatre importants no perdia la categoria. Va ser ahir que es va decidir que les llicències A de l’ACB podrien passar de 3 a 4, un canvi. I hi ha més coses que poden canviar. Hi ha unes bases més o menys sòlides a partir de les quals treballar, però encara falten moltes reunions. No hi ha res definitiu i cal esperar a veure què passa.

  7. Ens podries explicar com es fa el top10? Entenc que es facil el tema resultats, encara que no se com valoren les competicions europees, facil el públic, peró les audiencies… les donen les teles nacionals? i exactament com es mesura l’impacte comercial?

  8. A grans trets perquè no en coneixo els detalls al màxim serien:
    – Resultats a l’Eurolliga (sobretot) i competicions nacionals des del 2000, any en què es van separar de la FIBA.
    – Assistència de públic i un camp en condicions (mínim 10.000, que el Barça s’agafaria a la remodelació del Mini Estadi).
    – Audiències de televisió
    – Impacte comercial (ingressos per publicitat, coneixement de l’equip, ingressos per contracte televisiu, etc).

  9. La millor forma d’arreglar aquest enrenou és guanyar l’Eurolliga aquest any… osti tu, quin fart de riure em faria amb el que dirien llavors, sobre el repartiment de llicències.

  10. Oblida’t de guanyar l’Eurolliga
    Des que va canviar el sistema de poder després de l’era FIBA ja no hi ha campions sorpresa (Maccabi, CSKA, Panathinaikos, Barça…)

  11. En tot aquest enrenou de la nova Eurolliga el que trobo més complicat és el tema de guanyar-se la Llicència A sent el millor dels equips de la Llicència B.Establir un rànking al llarg de tres anys amb equips que van entrant i sortint de la competició pot resultar realment caòtic. I en aquest sentit, si els equips serbis/croats/eslovens queden fora de la llicència A, igualment sempre tindrem els Partizan/Olimpia/Cibona a l’eurolliga ja que són els clars dominadors de les seves competicions domèstiques i per tant, principals candidats a guanyar-se una futura llicència A a poc que es colin al TOP 16. No sé pas com ho acabaran establint i veurem com es reparteixen defintivament les llicències però tot plegat generarà de ben segur moltes desigualtats.

    Ja m’estic imaginant un Unicaja vuitè classificat a l’ACB i amb llicència A a la butxaca…

  12. Doncs Hiro, suma-hi per embolicar-ho tot que pot ser que per mèrits esportius tinguis dret a la llicència A, però si no fas uns mínims en els aspectes ja comentats de públic, peles, etc, tampoc te la donaran!

  13. a mi aixo em sembla absurd:

    “Les lligues tenen l’esperança que una Eurolliga forta ajudi a ressuscitar les competicions domèstiques, així que no giren l’esquena al nou disseny.”

    Ya que yo opino todo lo contrario. Una Euroliga fuerte con licencias A no solo ayudara a crecer economicamente, en teria, a los equipos con dichas licencias si no que ademas pone un freno al crecimiento de otros equipos de “clase media-alta” de las ligas domesticas.
    Por lo que solo puede fomentar desigualdad de condiciones en los equipos y perdida de interes en la liga domestica.

  14. La teoria que defensen, per mi amb més fantasia que realitat, és que si aquests equips són tan bons i, per exemple, comencen a fitxar jugadors NBA, els aficionats voldran veure’ls. És a dir, per comparació, quan el Barça va al camp del Recre, omple, però quan l’Olympiacos va al camp del Peristeri, no. Si l’Olympiacos té en Childress i més cracs, el camp del Peristeri s’omplirà perquè volen veure als cracs. Aquesta és la teoria, que es fa difícil de creure però és una esperança en unes lligues que estan en crisi i no saben què fer per sortir-se’n. El problema hide és que tots nosaltres estem contagiats pel factor ACB, on una Penya pot aparèixer i quedar segon de la fase regular i un Unicaja guanyar la Lliga, però els qui porten la nova Eurolliga pensen més en lligues com la grega o la rusa, on els equips de classe mitja-alta són incapaços de fer un salt més i les lligues han perdut l’esperança que ho facin. Tu propugnes un ‘busquem un sistema que faci més poderosos a Aris i Peristeri perquè hi hagi més equips que aspirin a tots’ quan els qui manen propugnen un ‘fem que tothom tingui ganes de veure a PAO i Olympiacos’. Insisteixo que al blog no ens agrada gens cap on va l’Eurolliga, però expliquem com ho estan fent i quins plans tenen.

  15. no m’enfado codi, però si que crec en el que dic. la sexta ja ha demostrat que es pot viure amb la part important però disgregada del pastís. aquí no estem parlant de handbol, sino de basquet. A Espanya existeixen tranquilament 20 equips amb aficions i cultura basquetbolística més que suficient per per una lliga molt bonica i competitiva, sense els quatre nombrats constantment.

    vull dir, com diu en hide, si es planteja tot això com a quelcom que s’ha d’acceptar, i passar per l’aro, de cap manera això beneficiarà a les lligues mal anomenades domèstiques. Però estic convençut que si es planteja diferent, i es planta cara a la eurolliga, els únics perjudicats seran els clubs que hagin decidit apuntar-se a aquesta bojeria, així com la mateixa eurolliga. o és que si es fa una lliga semieuropea, els afeccionats a la penya, al cai, al bilbo, al ricoh, etc., passaran a veure el far$a jugar contra el lotomatica, en comptes de veure un duel tipus Penya-Cai?

    quin és el risc? menys diners? i que? si al final el pastís se’l reparteixen els mateixos sempre… ells seguiran necessitan pressupostos multimillonaris per fer un equip, i nosaltres amb la meitat del pressupost que tenim ara, sense que els futboleros apujin el pressupost mitg de cada temporada, podrem tirar endavant. tenim els millors entrenadors, les millors canteres, les millors aficions. que tenen ells que la resta no tinguem? diners només.

  16. Pero me parece absurdo que los dirigentes de las ligas puedan pensar eso. Poniendo el ejemplo de la liga Griega… intentar poner el interes de la liga en que la gente quiera ver a las estrellas del PAO cuando va a su ciudad lo que hace es precisamente lo contrario, cargarse la liga. Por no hablar que mediaticamente ya me diras que interes tendra saber que hacen esos “superequipos” en sus ligas domesticas…

    Por afluencia a los estadios cual es el pais europeo mejor posicionado? España?

    Es evidente que la ACB hace cosas mal, pero quiza para las ligas todo pase por hacer que estas sean competitivas. Pero claro, eso tampoco es facil…

  17. Si el factor assitencia de públic es tant important com es que l’ estadística oficial es de 3.781 quan en realitat estava entre els 5.000 i 6.000 ???

  18. Al foro de l’ACB algú explicava que els torns es van espatllar 10 minuts abans de començar i hi va haver uns moments que la gent entrava només enseyant el carnet, així que no comptaven a la xifra oficial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: