Curiositats de les tres primeres jornades

L’ACB acaba d’arrencar i tot judici és precipitat i amb molt marge perquè amb els temps un s’hagi de menjar les paraules. Però hi ha coses que criden l’atenció, a veure que us semblen.

Comencem parlant del Barça. L’equip tenia un dibuix a la pretemporada que s’ha capgirat del tot en dos dies. L’únic dubte que va generar la fase de preparació era la defensa. Doncs a les primeres jornades no hi ha hagut problemes gràcies a un guió imprevist. A la lesió de Navarro, a qui Sito Alonso carregava de feina a la final de la Lliga Catalana demanant a Bracey Wright que busqués l’1×1 a cada atac, s’hi ha sumat el rol secundari d’Andersen i Barrett. Crida especialment l’atenció el cas del danès, que gairebé no es mou de la banqueta a les segones parts i veu com el fitxatge d’última hora, Santiago, li passa la mà per la cara. Jugadors amb menys talent com Sada i Grimau s’han erigit en actors importants de l’arrencada del curs a base de pebrots i intensitat.

El segon punt que podia generar dubtes era Xavi Pascual i com gestionava la plantilla. De moment, cap queixa. Mostra caràcter i no li tremola el pols a l’hora d’asseure a les figures si no li agrada el que veu. I pel contrari, no té problemes en donar protagonisme a Lakovic, a qui s’ha intentat vendre durant tot l’estiu, o mantenir a pista a Lubos Barton minuts i minuts perquè tot i estar desaparegut en atac, està fent una feina fosca clau com anul·lar Rubén Douglas. De moment, molt bon treball de Pascual.

Pel que fa al DKV Joventut, molts dubtes i pocs motius per somriure més enllà de les dues victòries. No té identitat i es mou sense rumb a l’espera de cercar-la o passar amb el mínim dany possible la travessia sense Ricky Rubio. S’ha trobat un referent com Bracey Wright, l’últim a arribar, però segueix un itinerari que haurà de canviar d’immediat. Al desequilibri total entre joc interior i exterior (avui al descans un únic tir interior) i l’excés de pèrdues, la majoria sense cap mena de pressió, s’hi suma la falta de rotacions. El triomf a Menorca ha comportat 37 minuts de Wright, 31′ de Mallet, 29′ de Jasaitis i 28′ de Sonseca. Mallet ha tingut problemes de faltes, Jasaitis era dubte i Sonseca ha naufragat fins al tram final, però tot i així han jugat una quantitat de minuts que és impossible d’aguantar quan la Penya passi a combinar ACB i Eurolliga. Es tracta d’una dinàmica que també s’ha produït en els partits anteriors i fa impossible pujar el nivell defensiu a una intensitat mínima, ja que el jugador tendeix a regular les forces. És un dels aspectes en què es veu més perdut al jove entrenador verd-i-negre, que està fent unes rotacions en alguns moments desconcertants i té errades com donar ordres de deixar sol a propòsit Barrett perquè tiri de tres o manar un atac contra una defensa que el rival no està fent.

L’altre punt curiós és que l’entrenador que més coneix els joves, ja que era l’encarregat de treballar individualment amb ells cada tarda als darrers anys, sigui qui menys protagonisme els dóna. Sito Alonso prefereix carregar de minuts els veterans abans d’apostar per cadells com Norel, Tomàs o Franch. Crida especialment l’atenció el cas de l’holandès, integrant en ple de la primera plantilla i que tan bones sensacions va deixar a la pretemporada. És qui rep els càstigs més severs. Contra Estudiantes va veure’s marginat per badar en la defensa d’Iturbe (cinc triples seguits), especialment sortint d’un minut en què l’equip es va posar en zona i ell no sabia què tocava. Avui només ha jugat 2 minuts, sense que se sàpiga ben bé per què.

En tercer lloc, el Manresa. Dues victòries a casa i un bon inici (recordem el 4-1 de fa un any), recepta prou coneguda per assolir la salvació. A l’espera del que sembla que seran bones notícies sobre els patrocinadors, els del Bages veuen agreujat el ja previsible poc poder d’amenaça exterior. A la baixa de Javi Rodríguez, s’hi suma la poca punteria d’un Bulfoni que encara ha de trobar el seu lloc. En canvi, jugadors com Alzamora i Ibaka estan aportant més de l’esperat en el tram inicial, alhora que Guillem Rubio es consolida com un jugador que tindrà moltes núvies el pròxim estiu. Alhora, la intensitat defensiva, un dels problemes més greus de la pretemporada ha pujat molt amb l’inici de l’ACB, aspecte clau per aconseguir la permanència.

Advertisements

~ per codicat a 12/10/2008.

Una resposta to “Curiositats de les tres primeres jornades”

  1. Analisi en que estic força d’acor. Realment curiós els inexistents minuts que dona Sito als joves, contra el Barça surt Franch perd una pilota i a la banqueta, ahir surt Norel (el dia del barça segurament el millor pivot malgrat el seu poc físic) falla un mate i a la banqueta, tant un com l’altra ja no els varem veure més.
    En quan al Richo crec que tens tota la raó amb Guillem Rubio, molt bon jugador i espànyol, garrotades per fitxar-lo la propera temporada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: