Sargents i dialogants

Un cas curiós el de les dues banquetes de Barça i Penya. Els dos han canviat el perfil de l’entrenador en els darrers temps assolint el contrast. De Dusko Ivanovic a Xavi Pascual i d’Aíto García Reneses a Sito Alonso.

Comencem per la novetat: format a Aragó, se’l considera un nen prodigi del bàsquet. Amb 11 anys ja entrenava i ara és el tècnic més jove de l’ACB. “Deixo la Penya en molt bones mans” va afirmar en el comiat un Aíto que no es caracteritza per l’elogi fàcil i que havia apostar de valent per aquest jovenell, ajudat per la falta de sintonia amb Joan Plaza. En la dupla dels últims anys, Aíto feia de poli bo. Les esbroncades eran cosa de Sito, que al passar al primer pla demostra que no era fingit, sinó que ho multiplica. A la pretemporada ja se l’ha vist. No en deixa passar una. A Platja d’Aro vam veure a un Pau Ribas creuat després que el substituïssin fins en tres ocasions per no fer les coses com el tècnic volia. En dues, falta de tensió defensiva i en l’altra, per fer una mala cara quan li van recriminar que no fes un tir. En un dels casos, portava poc més d’un minut a pista. I va tornar a la banqueta. Esbroncades a un pam de la cara també entraven en el tarannà de l’exMonzón mentre els gestos de disculpa cap a la banqueta s’han convertit en un habitual de Norel, per citar un exemple, a la pretemporada.

Sito és un sargent que no en deixa passar una. Té molt a demostrar perquè l’ombra d’Aíto és allargassada, però té un caràcter fort. Ho noten els jugadors i la premsa quan una pregunta no li agrada. El seu èxit passarà com no pels resultats i per la capacitat de demostrar que és dur amb tots, que no hi ha privilegis i les mateixes esbroncades que vam veure a Ribas, Eyenga o Pere Tomàs també se les enduran els Mallet, Ricky o Mensah-Bonsu. Ho veurem al llarg de l’any.

El contrast el trobem en el rival històric dels badalonins. El Regal Barça ha viscut dos anys i mig sota els mètodes d’Ivanovic, exigent fins extrems inverossímils en una fórmula que ha funcionat en altres llocs, però que a Barcelona ha tingut més foscor que llum. Un caràcter fort que va dur-lo a xocar amb el director esportiu i alguna estrella. El canvi a Xavi Pascual va ser una benedicció segons confessen els jugadors en el dia a dia. També Juan Carlos Navarro ha admès que a l’hora de prendre la decisió de tornar, veure Ivanovic allunyat del Palau hi ha ajudat. Sap que tindrà més llibertat i més relaxació, òbviament sense passar-se perquè Pascual té l’exigència dels resultats. És el Barça i s’ha de guanyar tot, però s’és més feliç amb el diàleg de Pascual que amb els crits de Dusko. Són banquetes creuades. Sargents i dialogants. Uns abandonen una opció perquè no funciona, els altres, perquè els han abandonat. Veurem com els funciona a tots plegats.

Anuncis

~ per codicat a 19/09/2008.

8 Respostes to “Sargents i dialogants”

  1. Els resultats estan per sobre d’exigències i diàlegs. Amb el DNI dels dos entrenadors, els propis clubs i els àrbitres s’estaran de menys romanços. Costa menys dirigir-se a un Alonso o a un Pasqual

  2. Estic molt d’acord amb l’anàlisi que fas de la Penya. He pogut veure alguns partits de pretemporada i em fa la sensació que si les coses no van bé, en Sito pot tenir problemes pel seu caràcter. Fa dues setmanes, després de veure l’estrena de l’equip, vaig escriure un text semblant.

    http://www.tubasket.com/blogDetail/verPostBlog/poli/bueno/poli/malo/8107

  3. La por que jo tinc es que el treball de Sito es va a mirar al detall des-de el principi, perque encara no som concients de que es quasi imposible que el nou Joventut arribe a semifinals de l’ACB

  4. Felicitats!

    Per fi un blog de bàsquetbol!

    En excel·lent article!
    Jo encara dubto si FCB o Penya…
    🙂
    JJ

  5. En Sito té un caracter molt fort i es cert que no en deixa passar una, però per altra banda li vaig veure el gest que volia veure a platja d’aro, anar a buscar al Pau per animar-lo i després va repetir-ho amb en Henk. Això també s’hauria de mencionar perquè em sembla que més o menys tots tenim clar que només amb bronques no es va enlloc, però si van acompanyades d’ànims i de donar confiança ja no estem parlant del mateix. I la diferencia es que el Sito té clar que ha de donar llibertat als seus jugadors, vamos, que per molt que ho insinueu per mi no té res a veure amb l’estil Ivanovic.

  6. Crec que el Sito necessita la confiança de tots a la banqueta. Té una feina complicada, la construir un nou equip on tots els jugadors puguen ser determinants. Ahir es va veure alguna cosa d’això a la semifinal de la lliga catalana. Jo crec que l’entrenador ha de ser dur, però com el marcusvi13, si acompanyes l’esbroncada de diàleg és ben diferent, el jugador ha de saber perquè rep l’esbroncada, i ha de ser conscient de com millorar els seus resultats… Crec que Sito por dur la Penya molt lluny, qui sap si més lluny d’on va arribar l’Aito…

    Salut!

  7. El veritable problema d´aquest tema és i serà el recolzament que li dongui la Directiva al Sito.
    Si quan algún jugador vagi a queixar-se al Presi per la duresa del Sito (cosa que succeïrà) aquest li diu: “és el que hi hà.Si no t´agrada allà està la porta (no perque s´en vagi amb el Jan al Regal precissament)” hi haurà molts menys problemes que si li diu: “Bé, si, és un tema que ja coneixem i estem d´accord amb tu i per tant parlarem amb el Sito,etc,etc,etc”

  8. VJ, pensa que molts jugadors ja coneixen el Sito, que el Pau i en Henk el van tenir de 1r entrenador al Prat i que vulguis o no ja saben del seu caracter. El que jo vull fer veure es que no crec que el Sito sigui només un entrenador dur i cridaner, sino que es capaç de dialogar amb els seus jugadors sobre el que han fet bé i el que no, jo vaig veure uns partits d’ell quan era 1r entrenador del Prat (ja se que no es el mateix) i no em va semblar que cap jugador tingués cap problema amb ell, com tampoc crec que el tingui cap jugador de la Penya aquest any. Espero que no s’arribi a que algun jugador vagi a queixar-se al pressi…
    També serà important la feina dels 2ns i 3rs entrenadors dialogant amb els jugadors, saber calmar als jugadors i escoltar-los si cal, vaja, el que feia el Sito aquests últims anys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: