Equilibri

Un cop definides les plantilles, i a l’espera de jutjar-les veient-les jugar, ens hem de conformar a valorar-ne altres aspectes, de rellevància discutible en un esport on la matemàtica és marginada. Però per amainar la fam, ens podem entretenir mesurant un concepte que pul·lula per les tertúlies de la cistella: l’equilibri.

¿Són les de Barça, Penya i Manresa plantilles equilibrades?¿Tenen peces a priori compensades entre elles?¿Disposen d’arsenal suficient per cobrir totes les necessitats sobre la pista?

BARÇA

Hem llegit entrevistes a Joan Creus, Roger Grimau o Juan Carlos Navarro amb una afirmació en comú que, si fa o no fa, diu així: “Aquesta temporada disposem d’un 3, figura que els darrers anys no hem tingut”. Es refereixen, en tots els casos, a Lubos Barton. Però… és realment l’actual Barton un 3? Té prou velocitat per aturar alers més atlètics que ell quan els ha de defensar? Té prou explosivitat per superar alers més atlètics que ell quan el defensen? Personalment penso que no. Que on realment és desequilibrant és jugant de 4, tant en atac (obrint-se a tirar) com en defensa (gràcies a un privilegiat cervell sobre la pista, exprement la seva capacitat rebotejadora i d’ajudar on més convé). I si resulta que Barton no és un 3 sinó un 4… de nou plantilla coixa?

I l’equilibri joc exterior – joc interior? És evident la superpoblació de la posició d’1, així com els riscos d’un overbooking de petits tiradors (Navarro, Lackovic, Barret, Basile,…). Andersen és un notabilíssim reforç sota els taulers però no té el cos d’un 5 poderós. És una figura d’aler-pivot. Tant llarg i prim com Fran Vázquez. O Trias. O Ilyasova. Sense Mario Kasun, ni cap relleu per al croat, desaparèixer de la plantilla un perfil. Veure’m si al llarg de la temporada s’enyorarà.

PENYA

A Badalona hi circula un dubte: es disposa de prou bateria interior? El bastió en què es va convertir Moiso ha volat a Rússia, i Sonseca ha sembrat dubtes a la seva regularitat per allà on ha passat. Gairebé tants com Jagla i el seu caràcter intermitent, o un talentós Norel que veurem com carrega el pes de l’estrena a l’ACB.

Mensah Bonsu promet prou. Atletisme i capacitat d’anotació sota els taulers (que ja tocava). Però està prou ben rodejat? El comodí de Bogdanovic jugant de 4 serà prou pedaç? Més d’un aficionat verd-i-negre espera que Moiso es cansi del fred de l’est i recali com a reforç d’hivern al bressol del bàsquet. Senyal que no les tenen totes.

El joc exterior, si bé és innegablement potent, també corre el risc de pecar de sobredosi de bombarders: Jasaitis, Wright, Ribas, Mallet, Bogdanovic… molt tirador per una sola diana. La presència de Ricky Rubio compensa en bona part aquest núvol: tant pel seu poc   consum de tirs llunyans com per la seva capacitat màgica (veritat?) per ordenar l’equip a pista.

MANRESA

Un estiu més, a la capital del Bages han fet jocs de mans per construir una plantilla amb un pressupost molt ajustat. I un estiu més se n’han sortit. I possiblement amb més equilibri que les de Barça i Joventut.
Disposen d’un base director i un base anotador; d’un escolta pencaire i un de resolutiu; un aler ametralladora i un de feina fosca; una dupla d’ala-pivots que seran l’enveja de mitja lliga; i tres homes per garantir que la posició de “center” estigui a tota hora sota control.

Ibaka centra les esperances i els tremolors: esclatarà a l’ACB o li vindrà grossa? Només el temps ens ho dirà, però té les espatlles molt ben cobertes: Asselin i Guillem Rubio són ànima, motor i xarxa de seguretat d’un equip trenat amb sabiesa basquetbolística. L’únic interrogant al jutjar l’equilibri del nou Ricoh Manresa és: ¿es trobarà a faltar el canell d’Espil?

Insisteixo en el comentari inicial (i disculpeu la redundància): el concepte “equilibri” no té perquè ser determinant en els resultats. I menys en el bàsquet actual, de posicions difuses, jugadors “all arround”, i estratègies per dimensions (com les famoses de “quatre petits”). És un primer factor on agafar-nos. Si bé ni jo mateix, que acabo de dedicar uns quants minuts de vida a escriure sobre ell, hi donaria massa trascendència.

Ah! I si algú de ciències corre pel blog, que s’afanyi a desmentir que l’equilibri de Nash (l’equilibri associat al joc) tingui res a veure amb el fabulós base del Suns 😉

Advertisements

~ per ronsu a 10/09/2008.

3 Respostes to “Equilibri”

  1. M’agradaría saber dintre de la referencia al Manresa, quin papel juga Balmon quan es parla de 2 aler-pivots enveja de la Lliga i 3 centers per cobrir be la posició de 5, i aixo pensant q Alzamora es un center q et pugui cubrir be la posicio d center, doncs les ha tingut de tots els colors

  2. Coincideis en que més enllá de Ibaka-Rubio-Asselin parèix que hi ha poca vida. Alzamora pot ser un bon quart pivot si està per feina. Dels dubtes por substituir a Espil, no deu haver-hi, crec que Bulfoni aportarà molt més del que ho feia l’argentí

  3. Balmón aportarà la química necessària per l’equilibri. Els pilars interiors són Asselin i Rubio i la resta a remar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: