Alegria amb matisos

A Girona tenen motius per l’alegria. Quan se’ls havia enterrat i tothom s’intentava espolsar la responsabilitat, el club ha trobat la manera de seguir a l’elit. Tenen 10 dies de marge per segellar la paperassa que tenen pendents perquè l’ok de l’ACB sigui defintiu, però seria un error repartir abraçades i somriures com si no hagués passat res. Entre uns i altres han estat a punt de deixar la capital gironina sense bàsquet d’elit. Tot un clàssic de l’ACB se n’anava a fer punyetes, així que hi ha una sèrie de preguntes que quan les coses s’hagin normalitzat del tot, algú hauria de respondre per aportar una mica de llum a uns aficionats que han donat una lliçó exemplar d’amor per una entitat. Som ACB! ha estat el crit de guerra d’uns seguidors que no mereixerien un silenci a partir d’ara. Algunes preguntes a respondre:

– Amb l’aigua al coll, s’ha mogut cel i terra per assegurar la supervivència del CB Girona, missió que ha tingut un final feliç. Ha calgut fregar la desaparició per reaccionar o s’hauria pogut fer abans?
– Quin és el deute real i quina fórmula es seguirà per eixugar-lo?
– Quin era el deute quan va entrar Akasvayu i quin és ara?
– Conegut per tothom a la zona que l’entrada espectacular d’Akasvayu va provocar recel entre l’empresariat i les institucions, ajudats pel tarannà de Josep Amat, fins a quin punt la lluita d’egos i els conflictes personals han estat a punt d’enterrar l’entitat?
– Per què Anna Pagans i la resta d’institucions van enterrar tan aviat el club quan, com s’ha demostrat, hi havia temps per reaccionar?
– Antonio Maceiras ha denunciat que Akasvayu mai ha posat tants diners com havia anunciat i que en l’últim any per la crisi ha deixat de pagar diners pactats. Els acabarà pagant? Quant era?
– Com es resoldrà la sortida d’un Josep Amat i la resta de directius d’Akasvayu amb els dits enganxats per la crisi immobiliària quan són els màxims accionistes? Es podrà recuperar algun antic directiu que va marxar fastiguejat amb la forma d’actuar dels nous amos?
– Coneguts els casos més mediàtics de Fran Vázquez o Raúl López la fitxa dels quals anava a càrrec d’Akasvayu, fins a quin punt s’ha pagat el preu fora de mercat de fitxatges com Germán Gabriel i altres de la primera temporada, tots procedents d’un mateix representant?
– Què han fet els dirigents d’altres èpoques perquè l’empresariat gironí passi tant de l’únic club que fins ara representava Girona a l’esport d’elit?
– Tenint el compte que es tracta de diners públics de Palafolls i Sant Hilari, s’explicarà en què consisteixen els acord amb el CB Girona i quins seran els beneficis per a les dues parts?

– I la més important: és una sortida endavant amb els recursos que hi havia a l’abast per evitar el desastre o el neguit de l’últim mes es pot repetir en els pròxims anys?

Preguntes que l’aficionat gironí es fa i mereixeria que li contestessin perquè ningú ha patit tan com ells en les últimes setmanes. Si algun seguidor del CB Girona té alguna pregunta més, que no dubti a aportar-la al blog.

Advertisements

~ per codicat a 15/07/2008.

2 Respostes to “Alegria amb matisos”

  1. jo faria una pregunta més. i molt important. tindrà el CB girona un equip mínimament competitiu la temporada vinent? Perquè no pinta pas així. I si l’equip no té qualitat per salvar-se, podria ser un pas definitiu per a la desaparició. caure a la LEB seria mortal.

  2. Jo entenc el punt de vista agraït del aficionat gironí vers l´Amat i l´Akasvayu, però l´irrupció de l´inmobiliaria despertava tans recels i tantes sospites que és fa extrany que la majoria hagi tancat els ulls.
    No és qüestió d´utilitzar el típic i tòpic “….ja ho deia jo……” o “..jo ja sabia que quelcom així acabaria pasant…”, però tela, molta tela l´història……….
    I sobretor hem sorpren la benevolència de certa gent un cop els Akasvayus ja son els amos del club.
    Si algú compra qualsevol cosa, s´ha de fer responsable de TOT, no només del que li agrada o convé.
    I encara que el pitjor ja hagi pasat, malahuradament crec que els amics gironins aficionats al basket, seguiran pasant una dura época de penuries y sobresalts que ja veurem com acabarà.
    La primera, i a ulls vista de com van les coses, segurament serà veure la composició del planter de la temporada vinent.
    I també crec, sincerament,que després de tot el que han fet i de com s´han mogut per evitar la desaparició del CB Girona, no ho merèixen.

    Molta sort gironins, i moltes felicitats per evitar la desaparició del club, però penseu que la batalla continúa.
    No cometeu l´error de parar ara, com si ja estigués tot fet, encara queda molta tela que tallar

    VJ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: