Noves mans, vicis vells

L’abril de 1991 la revolució del bàsquet europeu començava a prendre cos quan Espanya, Itàlia i França creaven la Unió de Lligues Europees (ULEB). Mica en mica van anar afegint-s’hi lligues fins tenir prou poder per provocar una històrica escissió respecte la FIBA, així que Europa acollia la temporada 2000-2001 dues màximes competicions, amb l’Eurolliga erigint-se ja com a dominant per damunt de la SuproLiga. Els clubs guanyaven força i els triennis, tres anys de garantia de participació i ingressos més enllà dels resultats de l’any, permetia a la ULEB atraure els clubs més poderosos, amb minses excepcions. El pas del temps ha servit per comprovar que el poder va canviar de mans, però les crítiques que s’aplicaven als antics dirigents són aplicables als nous i la remodelació de l’Euolliga a partir de la 2009-2010 només fa que refermar-ho. Tirarà endavant per molt que s’hi oposi l’ACB.

L’excusa inicial va ser la voluntat del club de tenir un tros de pastís més gran en ingressos televisius i merxandatge. L’escissió, però, va anar acompanyada d’una sèrie de retrets. S’acusava la FIBA d’afavorir només els poderosos, d’arbitratges condicionats als interessos de la competició, de menystenir als jugadors i de mètodes més pròxims a la tirania que no pas la democràcia. Ara ens trobem que l’Eurolliga es tanca per garantir “l’estabilitat i un increment dels ingressos” dels 16 poderosos, els arbitratges escombren cap a casa com sempre (que li preguntin al Barça a la final four de Moscou, per citar un exemple), es posen final fours de forma consecutiva a casa dels poderosos (Bolonya, Barcelona, Moscou, Tel Aviv, Atenes i Madrid en set anys) per tenir-los tots contents i facilitar-los la victòria, l’associació de jugadors ha dut la ULEB als tribunals i s’ha aprovat el semitancament de l’Eurolliga donant com a vots a favor els vots en blanc per poder arribar a la majoria necessària. Molt democràtic. Noves mans, vicis vells.

El panorama del bàsquet europeu és força dessolador. L’ombra de la NBA i de l’esport rei provoca anonimat i la ULEB vol combatre-hi amb una Lliga tancada amb els més poderosos. L’ACB, la Lliga que millor funciona, és l’única amb motius per vendre positivisme gràcies als rècords d’assistència als pavellons, que contrasta amb unes audiències televisives paupèrrimes i tenir la meitat dels equips amb impagaments i l’aigua al coll. Fa poc un estudi situava l’ACB al capdavant de les lligues en assitència als pavellons. El CAI, de LEB fins ara, era l’equip líder de la classificació, on entre els 20 primers no hi apareixien noms com Barça, Panathinaikòs, Maccabi, Montepaschi, Benetton, Zalguiris o Efes Pilsen. I aquí és on l’alarma es dispara. Els grans només omplen generalment en els partits europeus. El Barça en queda una mica al marge, però fora de l’ACB, els poderosos només tenen una Lliga autèntica: l’Eurolliga. Ho tenen tant clar a tot arreu que el CSKA tenia 10 hores de viatge per visitar el Lokomotiv Rostov… i els de Rostov van acordar jugar a Moscou perquè el CSKA tenia un partit clau d’Eurolliga i calia evitar un desgast excessiu, ja que “els triomfs del CSKA són els de tots, és bo per a Rússia” en paraules del president del Lokomotiv. És un exemple del poder dels rics.

Així, Europa es troba amb un panorama preocupant on històrics en poc temps freguen la desaparició o cauen en l’anonimat. L’intractable Kinder va visitar el porgatori del descens a Itàlia, que ha vist com queia ara el Benetton. L’Alba Berlín ha perdut el domini absolut a Alemanya, com el Zalguiris a Lituània. Més dramàtic el cas francès, que sempre veu com els representants a l’Eurolliga tenen el rol de ventafocs de grup. Els poderosos han reaccionat davant d’això i volen assegurar-se que a ells no els passarà. El següent pas és tancar l’Eurolliga, amb només una pedra a la sabata: l’ACB. La competició espanyola lluita per evitar una crisi profunda. Sense recolzament televisiu i amb fugues constants a la NBA, es busca fórmules per crear interès. Fa un any s’aprovava que el primer i segon de la fase regular tinguessin el premi de l’Eurolliga per incrementar la transcendència de la part més densa del campionat. La mesura ha durat ben poc. Només 12 mesos més tard, l’Eurolliga tira endavant les llicències A, B i C. En el primer grup, 16 poderosos amb contracte indefinit i unes normes per perdre la categoria que perjudicaran els més dèbils de la cadena (Alemanya, França, equips de l’Est, etc) perquè es necessiten tres temporades dolentes per rebre càstig. La resta del món, a pugnar per una de les set places de la llicència B o a guanyar la ULEB. La mesura en teoria no tirava endavant pels vots contraris, entre d’altres, d’Unicaja i Penya, però l’Eurolliga ho va donar per vàlid apoderant-se dels vots en blanc. L’ACB va treure una nota afirmant que no s’havia aprovat, però hi ha pocs dubtes que és poc més que una realitat a hores d’ara. L’Eurolliga ho dóna per tancat i el pes de l’ACB, sense Barça, Madrid i Tau (van votar a favor) és ínfim. La ULEB busca doncs la fórmula per frenar la crisi del bàsquet europeu i evitar que els poderosos en quedin esquitxats. És lícit i fins i tot lògic, però el tarannà i el funcionament fa difícil de distingir si Jordi Bertomeu, que va passar 10 anys als despatxos de l’ACB, és qui mou els fils o és Boris Stankovic. Èpoques diferents, circumstàncies diferents, però uns mètodes massa similars.

Anuncis

~ per codicat a 09/07/2008.

5 Respostes to “Noves mans, vicis vells”

  1. Toda la razón, me sabe mal que la Euroliga acabe de esta manera, y no puedo comprender como los clubes grandes de la ACB apoyan esta medida. Ellos pueden tener las dos competiciones potentes y estan provocando que solo les quede la Euroliga porque la ACB pasara una crisis dificilmente superable.

  2. una noticia pessima per el bàsquetbol en general. No em sorpren q el barça hagi recolzat aquesta opció peró no deixa de entristir-me, crec q han quedat retratats els seus principis.

    Per equips com la penya, el meu equip, no deixa de ser una de tantes mesures q poc a poc et fan perdre l’il.lusió, i et van molestant cada dia més. Donen ganes d’engegar-los a pendre pel sac i fer quelcom diferent.
    En aquestes alçades de la pel.licula a ningú se li escapa q el barça va estar a una eliminatoria de cada fora de la Eurolliga o q el Madrid fa dos anys jugava la ULEB. Amb aquestes mesures els rics son més rics, i els altres ho tenim més fotut. Peró com sempre en aquesta vida d’alguna manera els hi pararem els peus, no ho sé com, peró tot plegat és ben trist. L’argument que amb aquestes mesures paliaràn la sangria de jugadors europeus cap a la NBA o que fins i tot alguns jugadors NBA importants vindrien a Europa és falsa i utópica.

    Que no ens vulguin enganyar, una cacicada en tota regla. Com diu la vella cita…” n’hi ha que són tan pobres, q només tenen diners”. Aquest any cada dia victòria dels que “sobrem” en aquest món VIP serà una petita victòria davant d’aquests q premien els diners i els interesos al meravellós univers de l’èxit esportiu i la superació constant.

  3. Es molt facil parar el peus al madrid i al barça: que presentin a l’acb els comptes ingressos = despeses. Si es demostra que tenen ingressos que no corresponen: se’ls fot fora de l’acb.
    L’acb té suficient energia fora del futbol per seguir engrescan a la gent.

  4. Està clar, la solució és que l’ACB sigua sol una Associació de Clubs de Basquet. El Madrid i el Barça han de passar comptes com tots els clubs i si aquests son negatius fora de l’ACB.

    Salut i Basquetbol

  5. Que ningú s´enganyi ni és deixi confondre amb 4 paraules rimbombants, aquests de la ULEB son els mateixos gossos que els de la FIBA, i a més i el que és pitjor després del que ens van vendre amb l´escissió, amb els mat€ixos collar$.

    VJ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: