La premsa com a element negociador

Al món dels negocis tot s’hi val. A les negociacions entre jugadors i clubs de bàsquet, tant o més. Per defensar les estratègies pròpies de cada interès s’utilitza el mètode que faci falta. I això inclou, tot sovint, a la premsa.

És de sobres conegut que els representants truquen als diaris avisant de l’interès d’un equip pel seu representat. L’interès pot ser real o no ser-ho i simplement servir per cridar l’atenció d’altres possibles interessats o pressionar el club amb qui s’està negociant per advertir del risc que un altre equip se’ls avanci. La premsa hauria de filtrar quines informacions són certes i quines no (la mítica tasca de “contrastar”) però la necessitat d’omplir pàgines de diaris o hores de tele o ràdio sobre esports porten, moltes vegades, a esbombar el que els arriba.

Hi ajuda que el públic ha perdut sentit crític i no castiga les informacions que després es demostren falses. Però els periodistes també es cobreixen les espatlles amb fòrmules en l’expressió que disculpin una cagada potencial: “Tot indica que…”, “Fonts properes a…”, “Molt probablement en…”.

Però no només la necessitat d’informació dels periodistes o de divulgació dels representants afecta al que es publica. També hi ha amistats entre jugadors i redactors, que es fan favors mútuament. O sol·licitud d’un cop de mà per part d’un club a un redactor afí. I avui mateix ens llevàvem amb un clàssic: l’esbombar amb alarmisme una negociació que es trenca… per aconseguir així que qualli del tot.

El Periódico de Catalunya i el diari Sport (ambdós diaris del mateix Grupo Zeta) han estat els escollits per l’entorn de Ricky Rubio per fer tremolar la parròquia verd-i-negra. La negociació per una millora de contracte de la jove estrella catalana va per bon camí. La Penya ha fet una oferta generosa. Òbviament lluny de les xifres que poden prometre clubs de futbol, però generosa. El jugador (i els seus) saben que no els interessa marxar de Badalona perquè el club de destí exigiria una clàusula alta per fer el salt a l’NBA. Però volen aprofitar la situació del Joventut, que acaba de perdre el seu màxim referent, per apretar al màxim i treure’n no només un bon sou sinó, sobretot, una escapatòria gairebé gratuïta cap als Estats Units.

Per això els assessors del Ricky truquen a la redacció d’El Periódico i els xiven que la negociació s’ha trencat. A Badalona comencen les pors. I la Penya ha de decidir com reacciona: o cedint a les pressions o mantenint la calma.

El destí del Ricky és l’NBA. En un any o en dos, com a màxim. I la Penya el té lligat per tres amb una clàusula alta (6 milions d’euros) que li garanteix retenir el jugador i obtenir un important benefici quan marxi. Però conscient que el sou és desproporcionat amb el que ofereix sobre la pista, el Joventut accedirà a apujar-li notablement. Però és clar, en una negociació les dues parts han de quedar contentes. I la Penya podria acceptar perdre calers pagant més de fitxa, però no oferir aquests diners i, alhora, regalar la seva marxa a la lliga americana.

El desacord és en aquest punt, i no pas en el sou a percebre com interessadament s’ha publicat. Perquè el sou del proper any no és important per un jugador que sap que, la pela llarga, la farà en dòlars. L’objectiu és abaratir al màxim el salt a l’NBA, no pas un sou de milió i mig aquesta propera temporada. I la Penya vol oferir facilitats, però no regalar un dels seus actius sense guanyar-hi res.

Advertisements

~ per ronsu a 03/07/2008.

10 Respostes to “La premsa com a element negociador”

  1. Interessant tot el que comentes aquí… 😉

    Avui mateix me n’ha vingut un, mig espantat, amb aquest tema de l’Sport d’avui. Al final m’ha acabat dient que més valia haver-nos venut la plaça d’Eurolliga!?!?

    Em sembla que imprimiré això que escrius i li plantaré als morros. O li posaré en pantalla tan bon punt el vegi.

  2. Queda molt clar (per qui encara no ho sabia) com funcionen les negociacions a nivell d’esport professional. A més, estic totalment d’acord amb la crítica cap als periodistes (espero i suposo que no tot el gremi funciona igual) davant la necessitat/pressió per omplir pàgines sense gaire contingut ni fonament (i estem parlant de bàsquet, perquè al futbol…). Tal i com dius, si el lector “sancionés” més les informacions fictícies i tingués més sentit crític, potser “l’escenari comunicatiu” seria diferent.
    Que va ser primer? L’ou o la gallina?

    A tot això, felicitats per l’article i el blog.

  3. Molt bon article, he trobat això a tubasquet.com

    Felicitats y a seguir així, sé lo que es escriure y anime molt saber que la gent s’ho llegeix 😉

  4. El que no acabo d’entendre per part del Ricki, es que si anirà a la NBA el·legit en una posició al draft molt bona (entre els 5 primers), la qual cosa et garanteix un primer contracte molt elevat… quina necessitat te reduir la clausa tant?. Si amb els diners que guanyarà et tindra prou per viure ell i les seves futures generacions amb molta abundància, i apart pagar una petita part a la Penya per que pugui seguir treinent jugadors com ell? Tot si val per 2 o 3 milions de €, quan saps que al llarg de la teva carrera en gunyaras 10 vegades més?

  5. Gràcies pels comentaris i les moixaines.

    I records als companys de Tubasket, que a diferència d’altres citen les fonts com a gent honesta que són.

    Josep, el Ricky és un professional. Suposo que voldrà obtenir el màxim de diners que pugui. Si després els vol donar a l’escola de bàsquet de la Penya sempre hi serà a temps 😉

  6. Ja ho se, pero si vol obtenir més diners pot anar ara al Barça, Cska,.. on sigui que segur que li pagaran més, i al final tindrà el mateix problema que te ara amb la Penya: la clausula elevada.
    Pel que entenc es vol aprofitar de la Penya per cobrar una mica més, pero reduint molt la clausula, no? Que guanya la Penya? Res.

    No considero correcte la seva manera d’actuar d’ell o dels seus representants vers al club. Una mica del pastís per tots, pel juigador i pel club que l’ha format i que l’esta formant.

  7. La veritat és que un article així és molt d’agrair. Com a soci de la Penya ja estic acostumat a tota aquesta maror de fons, i afortunadament mai he fet molt de cas. Però la veritat és que emprenya una mica. Mai ningú parla molt de nosaltres, mai ens fan molt de cas, però a l’estiu aquesta premsa que durant la temporada passa del nostre joc, de la nostra Escola de Bàsquet i de la nostra tradició, es dedica a desestabilitzar i a tocar els “collons”, ho sento pel to de la darrera paraula…

    Salut i Força Penya

  8. El que vol Ricky és el que la Penya va fer amb Rudy, una clausula baixa per sortida de la NBA, a canvi de quedar-se a la Penya un any més. La Penya va obrir el camí amb Rudy i els representants de Ricky volen aprofitar-se. El tema aquí es que encara li queden 3 anys de contracte i la Penya té una posició forta. Encara que si Ricky agafa la via de la justicia ordinària per alliberar.se no sé si la Penya cobraria els 6 mil·lions d’euros que té de sortida actualment.

  9. no es per res pero el ricky no els seus mai an dit res als diaris!
    i u se de primera ma!
    i el ricky mai aniria el barça, al madrid, csk, el k sigui!
    i es normal k vulgui un sou mes alt perque a fet una gran temporada i cobrava molt poc!
    i us dic k segur k no se nanira de la penya fins k no senvagi a l’nba, fara com el rudy!

  10. […] entre clàusula i sou. Al blog ens hem anat ocupant del cas. Dos exemples ràpids del març i de juliol per fer-se’n una idea. De fons, però, torna a aparèixer un problema: el sou dels jugadors […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: