Les raons d’un retorn

L’aventura yankee de Juan Carlos Navarro ha durat un any. Ahir va ser presentat de nou pel Barça amb el previsible discurs d’un retorn sentimental. Cinc anys de contracte, una xifra de sou que no posa d’acord a ningú i la promesa d’un lloc al club quan es retiri han posat fi en aparença al desig de provar-se a la NBA que fa un any va dur-lo a llençar-se a la piscina sense saber si hi havia gaire aigua en una de les operacions més arriscades que es recorden al bàsquet europeu. Intentem explicar els motius d’un retorn tan sonat.

El primer i principal motiu, discursos a part, és econòmic. Com ahir comentava un company “pagar per jugar és un pal”. Tota la raó. Ni dins del club es posen d’acord si ha de pagar o no la clàusula de 10 milions que a l’estiu de 2007 es va activar. Per això ballen tant les xifres. Dels 15-16 milions per cinc anys que es van filtrar en la nit que es va oficialitzar el retorn a l’1,6 milions que confessa Joan Creus, això sí, sense incloure la part que correspon als diners que Navarro deu al Barça i que, segons el nou director esportiu, ha d’abonar. El terme mig el trobem en les paraules del representant del jugador, que xifrava la fitxa “en uns 2,1 o 2,2 milions” per temporada. Sou elevadíssim que, per molt que s’intenti fer creure ara des de la directiva, mai se li va oferir quan amenaçava d’emprendre les Amèriques. La falta d’ofertes de la NBA completa l’explicació del pes dels diners. Sí, hi havia interès de diversos equips, tot i que sigui il·legal negociar abans d’avui, però el representant nord-americà de La bomba li havia explicat que les propostes no anirien gaire més enllà de la mid-level exception, és a dir, sobre els 2,5 milions de dolars. Tenint en compte l’actual canvi de divisa i que havia d’abonar 1,3 milions d’euros al Barça, de nou li hauria tocat jugar gairebé gratis. I cal recordar que en la temporada anterior el saldo entre el sou a Memphis i el pagament al Barça ja era negatiu, així que l’oferta blaugrana per dir adéu a Estats Units era del tot irrebutjable.

El segon motiu principal és la família. Ni Navarro ni la seva dona tenien ni idea d’anglès. Això va complicar molt les coses des de l’inici, així que ella ni s’atrevia a sortir de casa. Tampoc Memphis ofereix gaire coses a fer. Mentre Pau Gasol estava als Grizzlies, la situació era portable , però quan el de Sant Boi va anar als Lakers, la família Navarro encara ho va passar pitjor. Sense el seu traductor i tot i haver assolit uns mínims en l’idioma, el santfeliuenc gairebé no tenia relació amb els companys i es passava els viatges enganxat al portàtil xatejant amb els amics de la infància. No va ser estrany que ja a l’abril es posés en contacte amb el seu club d’origen per tamptejar un possible retorn. La família Navarro no s’ho ha passat gens bé a Memphis i s’enyorava sobremanera de Barcelona. Una de les enrevistes més colpidores de la temporada va tenir el pare del jugador de protagonista. Amb la premsa esperant una resposta positiva i alegre sobre l’elecció de l’escorta per al Rookie Challenge 2007, Navarro sénior va haver de controlar les llàgrimes confessant que, tot i alegrar-se per l’èxit esportiu, ho estaven passant malament amb el fill a l’altre punta de món i sense poder veure les dues precioses nétes. Esperaven que La bomba es pogués escapar uns dies amb l’aturada de l’All Stars, però no, li tocava anar a l’espectacle de New Orleans. Una família que té molt de contacte i que ara es retroba, segurament aprenent que no van calcular bé l’impacte de la distància i l’adaptació a un altre país i cultura.

*Incís. Fa uns mesos, Informe Robinson va fer al Plus un magnífic reportatge que dóna força pistes sobre els punts que es comenten. Podeu trobar la primera part aquí i la segona, aquí.

El tercer motiu és el caliu del Palau. Quan només treure el cap pel túnel de vestidors al play-off la gent es va posar de peu per ovacionar-lo, Navarro va veure encara més clar quina era la seva llar. A la NBA i a Memphis és un jugador més, passa desapercebut. Aquí és el rei. Se l’estima, se l’idolatra i se’l tracta molt millor.

El quart motiu és el relleu a la banqueta. Per molt que ho negui, Navarro no suportava Dusko Ivanovic, l’home que el va deixar sense vacances després de l’or de Japó. Una oportuna lesió va permetre-li un descans, però va tibar encara més la relació entre els dos. Ara no hi és i Joan Creus després del no de Messina va veure clar que tenir un entrenador que no sigui un sargent, que tingui mà esquerra i deixi fer a les estrelles ajudaria a convèncer tant a La bomba com a altres jugadors que porten anys aguantant esbroncades i un altíssim nivell d’exigència. Navarro sap que amb Xavi Pascual viurà tranquil. Tot plegat, motius d’un retorn que ha entusiasmat la parròquia blaugrana i espantat els rivals que saben que els tornaran a bombardejar.

Advertisements

~ per codicat a 01/07/2008.

2 Respostes to “Les raons d’un retorn”

  1. No he entendido muy bien la parte del sueldo, a ver si lo pillo: le pagamos mucho de más, porque así nos puede devolver lo que nos debe????

  2. La resposta no és fàcil, Ugo, ja que ni al club es posen d’acord en quina versió donar. Segons Creus, li quedarà un sou d’una mica més d’1,5 milions després d’abonar el que deu al Barça. Segons el representant, la diferència queda en 2,1 o 2,2, mentre que altres al club diuen que el deute queda perdonat. No és fàcil, no…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: