Aturat… de moment

Cinc anys i prou. Aíto farà oficial avui que deixa la Penya. El madrileny compta amb ofertes de pes, però de moment es pren un temps de reflexió en què estudiarà les propostes i pensarà en l’opció de la retirada. No en té ganes, però no es pot descartar. El ja exentrenador entén que amb el setè/vuitè pressupost de l’ACB no es pot fer més que tres títols, classificació per l’Eurolliga i el segon lloc a la fase regular. S’ha tocat sostre, el ritme d’evolució de la Penya és lent -lentíssim en aspectes d’estructura- i cal iniciar una nova etapa.

Fa un any, un cafè va convèncer Rudy Fernández que el millor per a la seva progressió era seguir de verd-i-negre enlloc del blaugrana. Entre d’altres coses, Aíto li va dir que hi havia molts números per ser l’última temporada, un esforç junts abans de l’adéu. Acabat l’exercici, el madrileny diu adéu, com el mallorquí (ben aviat al blog, com els Blazers l’han convençut). Avui anunciarà que plega, sense estar vinculat a l’enrenou Pepu Hernández-José Luis Sáez. “Sóc un aturat, de moment”, deia ahir sorneguer. Final d’etapa, situant la Penya al màxim nivell esportiu que es pot permetre per pressupost, amb il·lusió a Badalona, una identitat i el caliu del públic. No pot fer més perquè no hi ha més euros ni l’entitat creix com hauria de fer. L’últim capítol que l’ha disgustat, la lentitud del departament comercial per aprofitar el ganxo de la doble R i la classificació per l’Eurolliga, així com la falta de promoció i ambició per tenir un camp a vessar al play-off. També ha tingut enganxades amb el serveis mèdics per citar dues estructures en què s’ha cansat d’exigir millores. Disposa de diverses ofertes, entre les quals sobresurten dues. A nivell de clubs, Unicaja li ofereix molts diners, de sou i de pressupost. El primer punt no és determinant a aquestes alçades de la carrera, el segon, sí. A Màlaga somien amb García Reneses com a relleu de Sergio Scariolo, facilitant alhora l’aterratge de Lubos Barton. 

La segona opció, i que més l’engresca, és la selecció espanyola. Però no ara. Aíto va parlar diumenge amb Pepu per explicar-li com han arribat Rudy i Ricky a final de temporada. Té bona relació amb el seleccionador i després d’una temporada dura, prefereix agafar el combinat estatal després dels Jocs.

Amb tot, Sito Alonso serà el relleu. Un tècnic-prodigi especialista en el treball amb joves i la tècnica individual. Aíto ha planificat la pròxima temporada i mirarà, per amistat i pels bons moments viscuts en cinc anys, de donar un cop de mà. L’adéu del madrileny ha suposat un efecte de pànic en la planificació. Ara toca tenir mà esquerra i poder de convicció per explicar que el món no s’acaba i que la Penya segueix tenint atractiu. Anem per parts. Rudy, que es plantejava seguir un any més, inicia l’aventura americana. Barton tenia un acord per seguir dues temporades més, que ha trencat al confirmar-se el canvi a la banqueta. Sonseca dubta i Moiso, amb molts diners d’altres equips damunt la taula. es veu més fora que dins. També el fitxatge d’Ibaka trontolla en una espiral que la Penya confia en frenar un cop passada la sotragada de la marxa d’Aíto, gràcies al qual hi ha un llistat interminable d’oferiments, amb multitud de joves amb ganes de créixer i de jugadors que volen rellançar la carrera.

La recepta és veure passar el temps. Segons explicaven fonts del club, el final de temporada no ha estat gens fàcil. Un campionat molt llarg, amb tres finals (sinònim de molts partits) i un nivell d’exigència, conseqüència de l’èxit, molt superior al pressupost i fins i tot a la profunditat de plantilla. La plantilla “ha acabat cremadíssima” i necessitada d’una desconnexió. Amb el pas dels dies, hi haurà més calma. Ara toca fer un equip fidel a la filosofia d’agressivitat, gent de la casa i bàsquet atractiu, amb nou inquilí a la banqueta, el tècnic més jove de l’ACB, mostra de les peculiaritats de l’entitat. I un equip al voltant de Ricky Rubio. Sense Aíto, el jove crac ja no es veu tan vinculat al Joventut, però això ja serà un altre capítol del blog.

Anuncis

~ per codicat a 28/05/2008.

4 Respostes to “Aturat… de moment”

  1. El comiat d´Aíto per aquests motius que exposes, és la Crónica d´una História anunciada.

    El veritable problema és que sabent-ho, no s´hagi fet el que fos necessari per arreglar-ho abans de que petés.

    I no és desconfiança cap a Sito, ni molt menys, simplement és que crec que s´ha desaprofitat una oportunitat única de poder fer molt més, i qui sap si d´haber-nos col.locat definitivament a un lloc a on fa uns quans anys enrerra ni tant sols i podiem sommiar

    VJ

  2. un servidor si que tiene desconfianza hacia sito.

    la penya en temas de marketing y promocion es un verdadero desastre. en temas medicos solo hace falta ver al dr. guillen en un smart anunciando skip.

    a ver si todos los que quieren tanto a la penya renuevan la temporada que viene el carnet de socio.

  3. La veritat és que no em sorprèn res del que està passant aquesta setmana. I el més trist és que a molta gent li succeeix el mateix… Sona a tòpic, però no es tracta d’optimisme ni de pessimisme, sinó de realisme. De realisme dur, diria que fins i tot cruel.

    Cruel, perquè crec que tothom n’era conscient (ja no parlo dels socis, que sempre tenen el dret i l’obligació d’exigir-li crèixer al seu club) sinó de la mateixa directiva. Gent de dins de la penya a la qual “ja li anava bé” la situació. Conformistes. Poc ambiciosos m’atreviria a dir. Fins fa poc ens servia l’excusa de “venir de molt avall” i tothom donava per fet que per poc que milloréssim, ja teníem la feina feta. Pero ara es veu que no era així, i a base d’anar-nos conformant amb aquesta idea, hem deixat de ser exigents.

    Agafant paraules de VJ, no es tracta de ràbia per la marxa d’Aito, de confiança o desconfiança en Sito, ni de la pèrdua de poder en el reclam de fitxatges. El que avui sento és, suposo que com la majoria, tristesa per haver deixat passar una oportunitat molt bona. Un tren d’aquells que passen un cop per la vida.

    Tot i això el club segueix. Ara amunt, ara avall… pero endavant. Tan de bo la massa social sigui fidel a l’equip. A la pista ells han demostrat que s’ho mereixen, i seria el primer pas per ajudar a mantenir el que s’ha aconseguit.

  4. Se m’oblidava una reflexió d’última hora…

    JV té, al meu entendre, ara mateix davant seu una decisió complicadíssima. Igual o més a la que va prendre quan va agafar el comandament de la nau. Ara té a les seves mans la possibilitat de que el “pas enrere” de la marxa d’Aito sigui el sabut pas enrere d’aquells que serveix per agafar arrancada i saltar més endavant. El canvi de cicle hauria de servir per rumiar-se la remodelació del club en aspectes no esportius, com l’estructura interna, funcional, de màrketing, de comunicació amb el soci… bàsicament una reforma integral que arreglés el que avui mateix s’ha presentat com un problema insuperable i de conseqüències força negatives.

    O això… o donades algunes informacions o rumors sobre el seu futur, deixar pas a sang nova 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: