Caràcter (o no)

A banda del compromís, crec que hi ha un ingredient essencial en tota plantilla: el caràcter. I de la mateixa manera que la implicació no depèn d’origens, l’esperit tampoc hi entén de fronteres. El caràcter es té o no, vingui de casa (Navarro, Creus, Felipe, Rudy, Rafa Martínez…), d’Argentina (Nocioni, Nicola, Prigioni), de Lituània (Jasikevicius), de Grècia (eEl caràcter guanyador s'ha de saber encomanarn forma de Papaloukas, per dir un cas), d’Estats Units (Norris, Corny, Woods, Bennett, McDonald),…

Entenc per caràcter no només la convicció pròpia sinó també la capacitat de transmetre i encomanar aquesta mentalitat guanyadora. Seguint amb el debat obert a l’article anterior, Betts, Barnes, Kakiousis (o Lakovic) són exemples de jugadors sense aquest caràcter guanyador. I això es contagia. Cada vegada estic més convençut que les millors condicions tècniques i físiques no convertiran un jugador en estrella exitosa si no van acompanyades d’un esperit ambiciós. Els líders han de tenir aquest caràcter mentre que els complements, precisament per no tenir-lo, es deixaran arrossegar pel que sí que en té. Ara bé, si el que ha d’estirar del carro és dèbil, el mateix corrent s’endurà la resta.

Queda clar, doncs, que no és indispensable que tots els membres del grup compleixin el requisit. Fins i tot pot ser contraproduent si n’hi ha masses o, els que hi ha, entren en conflicte (penso en la dupla Kobe & Shaq, entre molts altres casos).

El caràcter de Comas li ha portat èxits i relliscadesDe la mateixa manera, el caràcter el pot injectar l’entrenador: Obradovic, Messina, Scariolo, Maljkovic, Lolo Sáinz, Manel Comas, Ivanovic… no acabaríem. Els seus sistemes són molt diferents, els estils també, els resultats ondulen entre èxits i fracassos (i eufòries i relliscades), però és indiscutible que la seva presència transmet caràcter i, només amb això, sumen competitivitat als seus equips.

És senzill mirar-s’ho a vista d’ocell. Sembla fins i tot una recepta que només cal limitar-se a seguir. De la mateixa manera que un bon llamàntol t’assegura un àpat lluit… sempre i quan l’escaldis correctament i no et passis en la cocció. I de la mateixa manera que el crustaci, el caràcter va car perquè escasseja. No són tants els que tenen aquesta capacitat i, a més, és una característica que no es cultiva en piscifactoria. Pots ensenyar a botar, a driblar, a tirar, a rebotejar, a defensar… però no a liderar.

Anuncis

~ per ronsu a 18/03/2008.

3 Respostes to “Caràcter (o no)”

  1. Només afegiria un matís: distingir entre el líder a la pista i el líder al vestidor. No sempre coincideix i a vegades hi ha jugadors que tenen capacitat de lideratge, tot i que el nivell no sigui molt elevat, portant el públic més d’un cop a preguntar-se què hi fa a la plantilla…

  2. jo no compararia Maljkovic amb Ivanovic. Boza, durant els partits en té prou en aixecar-se de la banqueta perquè el seu equop reaccioni, no com Dusko que fins que no esbronca algú no es queda tranquil…

  3. Dir que Lakovic no té caràcter guanyador és faltar a la realitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: