Compromís (o no)

El pecat es repeteix i la lliçó no s’aprèn. Els directius segueixen sense detectar la importància del compromís, de la identificació, de fugir de la qualitat nòmada del qui avui està aquí, demà allà i passat vés a saber on. Els col·lectius de mercenaris segueixen enfonsant clubs, sense que hi hagi una solució aparent a curt termini.

El Lleó és cuer de l’ACB. Presenta un cinc format per Germaine Jackson, Bulfoni, Heshimu Evans, Rick Hugues i Lamond Barnes. Divendres passat el Cajasol tenia a pista a Aaron Miles, Elmer Bennett, Tyrone Ellis, Kakiouzis i Andy Betts. Els dos equips lluiten per no baixar, amb els lleonesos amb peu i mig a LEB. Quan parlem de compromís, serveixi una anècdota que es viu partit rere partit al vestidor d’un dels dos equips. Un yankee demana l’estadítica, la mira, somriu i ho comenta amb un compatriota, sense amagar sovint gestos de celebració. Què celebra si l’equip no guanya gairebé mai? Doncs que la bona estadística comportarà un millor contracte l’any següent.

L’anècdota mostra l’error d’aquests equips. Fitxar bons jugadors sense cap compromís no acostuma a comportar èxit. O hi ha un crac a la banqueta que uneixi el vestidor i generi un ambient d’ambició o hi ha poc a fer. Quan Kakiouzis té ofertes dels grans d’Europa i signa pel Cajasol o Fran Vázquez renuncia a la NBA o a jugar Eurolliga pel xec de 2 milions de l’Akasvayu, desconfia. Estan posant els diners per davant de tot. Sí, són professionals, però renunciar a títols quan la diferència de sou no és gran és un símptoma clar. Pocs cops funcionarà. Una altra anècdota: expliquen a Sevilla que l’actitud del grec, gens preparat mentalment per viure la pressió de la lluita pel descens, ha estat un conflicte constant al llarg de la temporada. Fins fa unes setmanes. Què ha canviat? L’aterratge de Bennett, un dels provocadors de la transformació de la Penya en els últims anys, i que amb una sèrie d’esbroncades a la pista i al vestidor davant dels companys ha posat Kakiouzis al seu lloc.

La llei Bosman, pressupostos modestos i l’alt cost dels nacionals per qüestió dels cupos no ajuden a solucionar el problema. Si es mira la part alta de la classificació, més enllà de pressupostos, es detecta el problema denunciat. El líder és un Madrid amb el caràcter de Felipe Reyes marcant la línia al vestidor. Espanyol, referent de la Lliga i exemple per a la resta de companys d’entrega i sacrifici. Al segon lloc hi ha una Penya amb la gent de la casa portant les regnes. El Barça viu un ambient enrarit amb alguns locals criticant la falta de compromís dels foranis i un palau orfe de referents pels adéus continuats i que ovaciona l’entrega de Roger Grimau o l’actitud de Jordi Trias. I el Tau? L’equip en què més d’un deu estar pensant per contrarestar arguments tan peregrins. Doncs tenen diners, però no tradició ni estructura de planter, així que als últims anys han apostat pels caràcters sempre competitius i guanyadors dels argentins (formats en la maduresa al bàsquet espanyol) a la pista i dels balcànics a la banqueta. Una altra fòrmula, però en què el compromís està fora de dubte.

La sopresa de la temporada és un Iurbentia que té un tècnic amb molts anys a la casa. Un projecte que creix des de la defensa amb un referent forani, però que a terres basques ha trobat el seu lloc. El quart any a l’equip d’un Frederic Weis que ha arrelat a Bilbao, on s’han beneficiat de l’arribada d’un exemple de professionalitat i líder de vestidor com Paco Vázquez, acompanyat d’un jove que ha mamat la filosofia Penya i que té tot per demostrar, un Marcelinho amb fam de glòria, l’aspecte que cal buscar com alternativa al mercenari pur i dur. El Lleó, per exemple, té la plantilla més veterana de l’ACB. Fam de glòria? Bilbao en canvi té un bon còctel arrodonit amb donar continuïtat a bona part de la plantilla, inclòs un referent de la casa com Javi Salgado. El següent a l’esglaó és un Pamesa, paradigma de grans plantilles i inversions milionàries que no arriben enlloc. Cal dir un dels motius?

Anuncis

~ per codicat a 12/03/2008.

10 Respostes to “Compromís (o no)”

  1. És que no es pot afegir res més, un anàlisi perfecte, brillant i lògic.

    Un altre dia heu d’analitzar la situació de l’Estu, que desperta simpaties i antipaties per igual.

    PD: Hi ha equips tan pobres, que només tenen diners.

  2. Brillant.
    Tal com exposeu, el principa punt és el de tenir un referent al vestidor que motivi a l’equip. Arriba en Bennet al Cajasol i posa ordre. Ell és forani, però es fa respectar. Al bilbao, arriba en Paco i conjunta el vestidor, on també és clau l’entrenador. A lleó, sembla que els falti un lider, on carles marco no sembla pas que n’exerceixi….. Potser ja no es tracta que sigui nacional, sinó que els tingui ben posats i no vulgui ser tan sols un mercenari que passa per allí…

  3. Muy buen análisis.

    Año tras año se puede ver como equipos con altos presupuestos que confeccionan plantillas a base de talonario suelen fracasar estrepitosamente.
    A los fracasos del “proyecto Akasvayu” se pueden añadir los del Pamesa y, sobretodo, el Cajasol.
    El león también ha cometido el error de apostar por demasiados foráneos sin ninguna implicación en el proyecto y en nacionales totalmente acabados.

    Curiosamente los dos mejores equipos de la ACB cuentan con un líder nacional (Felipe y Rudy) y manteniendo los principales jugadores de varias temporadas.

    También vale el ejemplo del Unicaja que desde que perdieron a su líder (Garbajosa) navegan entre el ridículo y la mediocridad.

    A parte de la Penya, el Bilbao o Gran Canaria, proyectos a largo plazo y con pocos recursos poco a poco van creciendo.

  4. Fixeu-vos també en l’exemple del Menorca. A primera vista un pot pensar que tenen un equip més que mediocre amb un 5 inicial farcit d’estrangers que no han triomfat a equips millors com Marionovic, Stojic, Bazdaric, Varda… I una banqueta plena de nacionals que han estat descartats a altres equips: Cazorla, Guzman, Mendiburu… No bostant, el Ricard Casas ha preferit apostar per gent que no té un nom a l’ACB per“o és de la seva confiança i coneixen la lliga. L’exemple més clar és el de Cazorla. Un jugador que el troben molt a faltar al vestuari de Sevilla…

    Per tota la resta, anàlisi i continguts, totalment d’acord.
    P.D.: per molt nacionals que siguin, apostar per Marco i Bernabé com a bases ACB ja és un suïcidi…

  5. Felicitats ronsu i codicat!mai us havien dit aixo de hoting,no?:)

    Em decepciona el fet de Kakiuzis, el tenia per un jugador important a nivell europeu…

  6. Bo i Brillant article, Codi.
    Hi ha, però, un altre problema.
    Quans i quins jugadors compromessos , referents y emblemàtics poden fitxar segons quins clubs????
    no hi han tants Paco´s Vazquess, pero possar un exemple d´un jugador no estrella, o sigui, amb un sou raonable, pero exemplar en el compromís i la professionalitat i sempre amb aparença de fam perpetua, donant voltes per el mon de la ACB.
    A qui portaries per exemple a Lleó per a cumplir aquest rol ja que s´ha demostrat una vegada més que en Marco no pot ser-ho si ja en la seva plenitut per una rao o altre no ha estat estar capas de ser=ho??????

    Si no és troba a un jugador així, a lo millor és mes fàcil i mes economic fitxar a un estranger que a un nacional per un simple tema de pressupost encara que pugui tenir aquest handicap d,entrada.
    Sanmartín va estar molt temps sense equip, i ha acabat a LEB-2. De La Fuente també, acabant a Roma. Però potser el cas mes evident es Iturbe, no ha tornat a ACB fins que el Madrid ha trucat a la seva porta.
    Fem un exercici d´imaginació; quan podria voler cobrar Sanmartín????
    Si el Lleó per exemple, s´hagués arriscat a pagar-lo estaria molt millor que ara?????
    A lo millor, si hagués tirat la casa per la finestra per Rodrigo estarien un xic més bé, però com estaria el pressupost de l´equipo lleonés a hores d´ara o de cara a la temporada vinent?????
    Podrien cobrir qualsevol contingencia en forma de lesió o baixa forma?????
    Potser caldria pensar algún dia amb el mal que estant fent els famosos “cupos” d´en Llorente i el s seus boys, Rafalet inclós a aquests jugadors espanyols que tan diuen defensar.

    El cas del Cajasol és potser una mica diferent.
    En Bueno del Joventut podria haber arribat a ésser un referent, però on és aquell Antonio Bueno?????
    En Miso en podria ésser un altre, pero a Sevilla tot és torna negre.
    Tot és engullit.
    Molts diners, poca exigencia, mases escuses i poca atenció del públic en general, fan un cocktail de dificil digestió i complicat exit.

    I l´Estu??????
    Referents en tenen, en Pancho Jasen n´és un d´ells,i jugadors que senten la samarreta també, en Gonzalo n´és un cas clar i de benn segur que en Pancho tambe, i si amb els joves que hi ha no hi ha “gana”, malament rai.
    Els problemes segurament en son d´altres.
    Hem recorden tant a aquella Penya en plena travesía del desert post Tel-Aviv……….

    En això dels jugadors referents i la seva importancia i ascendencia en el joc, també hi ha un altre tema important; l´entrenador.
    En un projecte, el pes de l,entrenador es importantíssim per el desenvolupament a mitg i llarg termini d, aquest projecte, i n´hi ha que tan sols aspiren a a salvar el cul cada jornada com sigui i així poder seguir ocupant la banqueta ala següent partit.
    A BDN, l´Aíto no tenía cap problema en sentar a n´en Jaimitu Arnold que és creia l´estrella de l´equip, i si era necessari fins i tot a apartar-lo de l équip, ja que aquest també miraba massa les seves estadístiques i no tan el bé comú.
    Perque no fa el mateix l´Aranzana????????

    Parlava abans d´en Bueno.
    En Sonseca va arribar a coincidir amb l´Antoniu al Madrid????
    Si és així i son amics, potser sería convenient que al finalitzar la temporada, l´Edu truqués a l´Antoniu i li preguntés per la seva carrera esportiva.
    De com l iva anar fins que va arribar a la Penya, de com va ser que va arribar a internacional vestint la samarreta de la Penya, i de com li a anat després de marxar del Joventut.
    A lo millor, és possible que aixi, es replantejes la seva carrera, on jugar la temporada vinent i renovar pel Joventut, si el que li interessa és seguir sent un jugador important i convertir-se en un referent d´algún equip important algún dia.
    Si això no li importa, és molt probable que acabi fitxan per qualsevol equip per un grapat de milions i que el dia de la seva presentació digui quelcom semblant a això: “Vengo a este equipo (que cada un possi el nom que vulgui) para convertir-me en un referente del mismo, para cohesionar el vestuario y así poder llevar-lo a alcanzar los mismos exitos que he conseguido en el Joventut”
    Als 2 dies potser estariem parlant dels temes extraesportius que l, envolten desde temps inmemorial a l´Edu i que en més d´una ocasió han servit per explicar el seu fracàs al Madrid més enllà d´altres consideracions.
    Us enrecordeu del fitxatxe d´Alzamora per un Breogán que tenía com a objectiu jugar l´Eurolliga en un plaç de temps molt curt i que és volia gallegitzar de totes totes per a tenir una identitat i uns referents clars??????
    on és ara el Breogan i l´Alzamora?????
    I el Joventut sense l´Alzamora i en Bueno???????
    Sí, és important tenir referents al equip, gent amb comprimís, amb ambició i tal, però per a mí, molt més ho és, tenir les coses clares, saber on vols anar i saber el que vols i el que pots tenir per aconseguir-ho.

    Una forta abraçada a tots

    VJ

  7. Un plaer retrobar-te, VJ. En algunes coses, tens raó, amb d’altres tractes coses que es comenten a l’article, com el fet de la importància de l’entrenador. A l’article ja es diu que si no hi ha un tècnic capaç de cohesionar-ho, la falta de projecte o planificació es paga. El Lleó potser no té diners per fitxar els jugadors que voldria, però sí que pot buscar jugadors amb fam. Ara té la plantilla més veterana de l’ACB, plena de yankees amb doble passaport i que canvien d’equip cada any. És una condemna a la LEB abans de començar. I a Sevilla, entre d’altre coses, perquen del mal rus, és a dir, pagar més del compte (Kakiouzis o Miso són bons exemples) per compensar la falta d’atractiu del projecte esportiu (ets penyero, doncs a l’estiu vas veure Archibald marxant sense ganes a Ucraïna amb les peles de compensació).
    Està clar que teoritzar des d’un blog és més fàcil que ser director esportiu, però cal tenir un xic d’imaginació i recursos per compensar la falta de diners per, com a mínim, no cometre els errors que algú repeteix any rere any. O no et sona el Lleó actual a aquell Orense que va baixar amb un cinc format per yankees?

  8. O L’Alacant la temporada passada o la última del Lleida a l’ACB…

  9. Trobo a faltar i molt que no parleu de la filosofia del Manresa, com a exemple de club amb presupost minso, pero gran en altres coses i que al igual que el Lleo i altres equips sempre s’ha trovat amb presuspostos baixos, pero sempre ha intentat, buscar jugadors nacionals abans que comunitaris, preferint americans compromesos que volen jugar a Manresa com Asselin, i amb una pedrera que no treballa malament, amb un Rafa Martinez o Guillem Rubio despuntant, aixo aquesta filosofia ens fa estar orgullosos a molts manresans, i per aixo segurament Matt Walsh no tenia lloc en aquest equip…

  10. Estoy de acuerdo con el fondo del articulo, aunque creo que los ejemplos estan un poco cogidos de los pelos. Por poner ejemplos facilones, Ivanovic es el mismo entrenador que cohesiono a un Tau sin casi nacionales… quizas es que Scola o Prigioni tienen mas caracter que Grimau o Trias.

    Mas que por nacionalidades o lugares de nacimiento, creo que un equipo necesita referentes luchadores y en quien los companieros puedan confiar (perdon por mi teclado ingles). Hay jugadores como Saras, Bodiroga, Garbajosa, etc. que dan seguridad a sus companieros. El problema es que como esos, pocos. Entonces lo que tienes que hacer es que el grupo este formado por jugadores fuertes mentalmente, con ganas y capacidad de superar los problemas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: