Xoriç bullit

La Copa del Rei és una competició excel·lent. El que la pot convertir en extraordinària és el nivell de bàsquet que s’hi vegi i l’ambient que l’envolti. A Vitòria s’ha culminat tant una cosa com l’altra. No ens extendrem a parlar de l’addictiu joc de la Penya, de l’excitació de finals igualats en 6 dels 7 partits disputats, o de l’esplèndid Buesa Arena i les aficions bolcades i educades a parts iguals. Aprofitarem que la calma ha tornat després de la tempesta copera per donar unes pinzellades curioses cuites fora de les pistes i que des de “Blog i continuació” ens n’hem pogut assabentar.

– Dusko Ivanovic molt probablement tornarà a entrenar al Tau la temporada vinent. Però l’afició baskonista està encantada amb Spahija (ovacionat cada dia de partit) i mostren certes reticències al retorn de qui va ser el seu ídol. Sobretot per l’al·lèrgia que provoca per a nous fitxatges potencials la presència de Dusko a la banqueta, escarmentats per les fugides de Oberto o Tomasevic al seu dia argumentant que, pel mateix preu, no aguantarien les dures sessions d’entrenament i el tracte rebut per l’entrenador montenegrí.

– El plat favorit de Macijauskas durant els seus anys a Vitòria era… el xoriç bullit. Mentre els seus companys triaven troncs de lluç o “chuletones”, ell demanava expressament que li escaldessin uns xoriçets. Com el de la carn d’olla, vaja! La resta de comensals gaudien tant o més fent-ne burla que dels seus plats.

– A l’acabar la final, un bon amic de la plantilla del Joventut va saltar a la pista: Marc Rubio. El germà del Ricky va celebrar el triomf amb la samarreta del debut del Ricard posada i efusivament amb qui comparteix temps lliure: Edu Hernández Sonseca, Rudy Fernández y Pau Ribas. Era tanta la seva integració al grup que va intentar entrar amb ells al vestidor, però els guàrdies de seguretat li van impedir, posant-li de cop els peus a terra. A la sortida del pavelló, Aíto li va donar una abraçada paternal molt emotiva.

-Després de ser eliminat a semifinals, Marcelinho Huertas no va marxar cap a Bilbao. Es va quedar per veure la final i confessar, en petit comitè, que la Penya li està intentant ampliar el contracte però que ell no ho acaba de veure clar.

– Una figura poc reconeguda també té el seu esperit sindical: els delegats de camp dels 18 clubs ACB es van trobar per sopar en un destacadíssim restaurant vitorià. Curiosament, es van trobar a la taula del costat amb una delegació de representants de la empresa Nike, patrocinadora d’un grapat de jugadors presents a la competició. I qui els havia recomanat precisament aquell restaurant? Doncs José Manuel Calderón, des de Toronto.

– El jugador més sol·licitat a l’hora de les fotografies va ser Ricky Rubio. Fins i tot els treballadors de l’estadi aprofitaven la seva ubicació per demanar-li un record. La jove estrella verd-i-negra no s’hi negava mai, però tampoc voltava sol pel camp: sempre de la mà de la seva mare. Literal.

– La presència nocturna d’exjugadors d’elit va produir singulars retrobaments. La nit de divendres, per exemple, van coincidir en el mateix local Epi, Rafa Jofresa i Rafa Vecina. Tot i que van guardar prudencials distàncies 🙂 Val a dir que el centre d’atenció la matinada del divendres a dissabte van deixar de ser les cares famoses que voltaven pels bars, sinó que les mirades es van fixar en les pantalles que emetien el partit dels Lakers de Gasol. Amb un somriure resignat, els ídols del passat van assumir el regnat dels ídols del present.

– Molts aficionats es van queixar de l’horari establert pel segon partit de la primera jornada. El partit entre el Iurbentia Bilbao i el Barça va començar a dos quarts de deu de la nit i va acabar a quarts de dotze. Els milers d’assistents al Buesa Arena van sortir en manada cap al centre de Vitòria a la recerca d’algun local que, passada la mitjanit, encara els donés de sopar. Dels pocs llocs oberts, un estava reservat: el que havia encarregat precisament l’equip de Televisió Espanyola en ple (amb Romay al capdavant). Més d’un no es va poder estar de retreure’ls que, per culpa seva, es perdrien un àpat al País Basc. I això és imperdonable.

Anuncis

~ per ronsu a 18/02/2008.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: