Història d’un visat

Posem una mica d’aigua al vi. L’eufòria de la Copa del Rei confirma que la Penya està seguint una progressió esportiva més que positiva en els últims anys. La resta del club va al mateix ritme? És la pregunta que sovint no es fa ningú si la piloteta entra i la resposta és negativa. Millor no dir res del descontrol que va suposar anunciar una celebració a les 19 hores en un lloc i l’endemà passar-ho a 60 minuts més tard i en una altra ubicació, intentant que els aficionats esborressin de la memòria el que havien escoltat el dia anterior. No, no direm res vinculat a la Copa. Marxarem unes setmanes abans a un viatge a Letònia i un episodi esperpèntic amb Petar Popovic de víctima.

La normativa europea diu que els serbis necessiten un visat per moure’s per Europa. A la Penya, algú del club va convèncer al delegat de l’equip que no calia el visat, que amb un altre tipus de permís n’hi havia prou. Tan segurs n’estaven, que van enfilar cap a Letònia, on un autocar els esperava per desplaçar-se a Lituània amb el Siauliai de rival per tancar la fase de grups de la ULEB. A l’aterrar a Riga, comença l’espectacle. Les autoritats demanen el visat, que no existeix després de tres mesos de “gestions”. Resultat, el paper que duia el Joventut no serveix i Popovic no pot passar. Passen unes hores i els agents de l’aeroport no canvien d’opinió amb l’autocar a fora ple de jugadors i tècnics que esperen al pivot per iniciar el desplaçament al país veí.

L’aparició d’una persona aliena al club soluciona un dels problemes. Té cotxe, així que l’expedició truca a Lituània per demanar que no tanquin el pavelló i els esperin per fer un últim entrenament, tot i el parell d’hores de retard que porten. Popovic i el delegat es queden a Riga. El problema és que no pot sortin del país en cap direcció, ni cap a Lituània ni cap a Barcelona. Tot i les peticions i les gestions, el 2,08 de pivot serbi passa la nit dormint com pot en un sofà davant la garita dels guàrdies. L’endemà al matí s’obté l’autorització perquè torni cap a Badalona. El més esperpèntic, l’intent de negociar des de Badalona amb el Siauliai un visat especial que li permeti l’entrada durant unes hores al país per poder disputar el partit de la ULEB. El contacte s’acaba quan algú els recorda que el Siauliai és lituà i Popovic està atrapat a Letònia. Poc a fer-hi.

El surrealisme del cas en l’esport professional no finalitza en l’episodi de Riga. A la tornada, Popovic decideix demanar un permís per marxar a Sèrbia i agilitzar l’obtenció del visat. L’interès del pivot va més enllà de les ganes de no tornar a passar la nit en un vell sofà d’un mini aeroport bàltic. No, és més personal. La falta de papers li impedeix moure’s per Europa i el mateix s’aplica a la dona i el nen de pocs mesos que tenen. Només el va poder veure al néixer. Des de llavors, tres mesos de  fotografies i internet. Acabat el partit del Palau Blaugrana, Popovic marxa cap a casa per aconseguir el visat i endur-se la dona i el menut, cansat de les promeses incomplertes del club. La història mostra que la velocitat del projecte esportiu està a anys llum de la resta del club. Cal posar-se les piles.

Advertisements

~ per codicat a 12/02/2008.

4 Respostes to “Història d’un visat”

  1. Vols dir que és totalment correcte el que escrius? Perqué una cosa es que els serbis necessitin un permís especial per entrar als països bàltics i l’altra és que necessitin un visat especial per viatjar per Europa. Perqué en aquest cas, Popovic no hauría pogut jugar a Alemanya contra l’Alba de Berlí o a Anglaterra contra el Guilford.

  2. Es una llastima llegir aixo del nostre club, pero si es veritat es te que coneixer, i solucionar-ho inmeditament, mai podrem creixer de veritat si al club no tenim treballadors qualificat que ho demostrin amb laseva feina. Havia snetit lo de contractar per videos, lamentable no tenir un tecnic per viatjar per Europa a veure jugadors, jo mateix he vist algunes coses sorprenents en un club prfessional, pero aqui te que entrar algu i posar les piles al personal, o directament assignar-li una altra feina que pugui desenvolupar. Si Villacampa no pot perque esta massa imlpicat potser si sera bo que entri algun altre.

  3. potser per portar a la familia necesita paperassa de l’estil de contracte, més “visat” de la nostra administració, …; no ho sé pas, però si que clama al cel l’últim paragraf.
    Encara que potser també esperava saber si seguia o no a la penya per portar a la familia, no ??(aquesta frase és purament especulativa).

  4. Pot ser que com explica l’Amalur al foro de l’ACB, hagi confòs dos permisos diferents. Ho he reproduït tal com m’ho van explicar. Però pot ser que sigui casos diferents, que per un costat tinguem un pivot dormint en un sofà d’un mini aeroport i per l’altre el jugador, cansat de demanar-ho al club sense èxit, que agafa i se’n va al seu país per agilitzar el “reunificament familiar”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: