Eliminar els temps morts

Per un moment, us proposo allunyar-nos de l’actualitat per plantejar una qüestió general que afecta el nostre esport. Perquè en un moment en què les audiències de televisió (a l’ACB i a l’NBA) segueixen de baixada, qualsevol mesura s’hauria d’estudiar. A la lliga espanyola s’ha pressionat sovint des de diaris esportius per modificar el sistema de competició. Curiosament, es criminalitza els play-off i se’ls acusa de rebaixar la transcendència de la lliga regular fins al desinterès absolut. Però alhora, el mateix argument serveix per concloure que durant els play-off la transcendència és màxima (tota, si acceptem que la regular no en té cap). I en canvi, les audiències de televisió no augmenten substancialment.

Aquest és només un dels arguments utilitzats. També hi ha qui busca solucions en augmentar el paper de jugadors nacionals (com si un equip sense cap jugador de la pedrera que aixeca títol no fos millor reclam que el lloc de naixement dels qui integren la plantilla). Fins i tot n’hi ha que simplifiquen l’esport en si, sentenciant que en el bàsquet només cal que et miris els darrers 10 minuts, que és quan es decideix tot, i els anteriors quarts fan bulto.

Possiblement l’error de concepció sigui un mal estès a tot el negoci televisiu: no assumir que, amb la variada oferta d’avui en dia, no es pot seguir exigint a tots els productes audiències massives. Però fins i tot acceptant que no deixa de ser un esport minoritari, sí que trobo necessari plantejar-se què es pot fer per fer-lo més popular. No només pels aficionats potencials que s’hi puguin afegir, sinó fins i tot pels aficionats habituals que poden patir les conseqüències d’una excessiva disciplina tàctica, mecànica i logística.

La mesura proposada en aquest article és radical en el plantejament com a extrem on agafar-se per donar-hi voltes: eliminar els temps morts. Sé que molts entrenadors se’m tiraran a sobre perquè, fer-ho, els restaria rellevància i poder d’influència en els partits. Però fem l’esforç d’imaginar-nos què s’aconseguiria suprimint aquestes aturades:

– Sense els temps morts demanats per frenar ratxes rivals es permetria que, aquestes ratxes, fossin més llargues. Aquella pujada d’adrenalina de l’equip que encadena encerts només es podria combatre amb la refeta del contricant. La duresa mental dels jugadors seria més important del que ja és.

– Sense els temps morts per preparar darrers tirs en finals ajustats deixaríem que fos el talent dels jugadors el que marqués la diferència. No és desesperant que el darrer minut s’aturi el joc cada dos per tres? La tensió aconseguida es destensa repetidament. A banda de donar més oportunitats als aficionats al zapping per comprovar què fan als altres canals. Pels amants de la pissarra (i m’hi incloc), dir-los que seria qüestió de fer els deures. Tenir jugades assajades i que des de la pista s’utilitzin els recursos apresos de la manera convenient per optimitzar-los.

– Sense els temps morts reduiríem la durada dels partits. Això es fa especialment carregós en partits NBA, que duren unes 3 hores. Aquesta qüestió caldria abordar-la, també, sancionant amb antiesportiva TOTES les faltes mal anomenades “tàctiques” i les provocades per equips que intenten remuntar i busquen els tirs lliures sense que passi temps. Això tampoc ajuda a veure contraatacs i joc ràpid, perquè algú s’encarrega de tallar el ritme posant una mà, i avorreix profundament a qualsevol espectador veure jugadors anar de banda a banda a tirar tirs lliures prenent-se el seu temps per cada intent.

Per posar un cas palpable: creieu que aquest partit hagués anat així si no fos perquè cap dels dos entrenadors (Ivanovic i Maljkovic) disposava de temps morts per demanar?

Amb la implantació dels 4 quarts l’entrenador té aturades suficients per reconduir sistemes, i una menor intervenció aforiria el ritme del joc. El ritme, aquest element que busquen els entrenadors a pista, els realitzadors a les televisions, i els espectadors a les grades i als sofàs.

Anuncis

~ per ronsu a 30/01/2008.

8 Respostes to “Eliminar els temps morts”

  1. És una opció però en proposo algunes altres que m’agradarien més i que crec que ajudarien a augmentar el ritme de partit:
    – temps morts més curts 40″ (2 anuncis, la publicitat és necessària)
    – 4 faltes màxim, no poden ser un recurs tàctic
    – en camp defensiu que l`àrbitre no hagi de tocar la pilota per treure de banda
    – recuperar la norma que després de tir lliure no es poden fer canvis (menys si estava demanat anteriorment i és el jugador que els tira)
    I segur que en poden haver moltes més. Sóc un enamorat del bàsquet, però un partit NBA en directe és infumable.

  2. El tema de la NBA i les aturades respon en bona part a una cultura diferent. Allà aprofiten les pauses per, entre d’altres coses, endrapar. Si us fixeu, per exemple, quan comença la segona part d’un partit, el camp està buit perquè estan agafant provisions. És un dels motius pels quals el futbol no arrela als EUA, no suporten això de passar-se gairebé una hora seguint un partit sense ni una pausa. Així i tot, se’n podrien treure uns quants i tampoc passaria res.
    De les normes proposades, m’apunto a això d’eliminar l’absurda normativa de tocar la piloteta cada cop. A sacar ràpid i a córrer, que els defensors estiguin més atents si no volen que els enxampin…
    PD: això de cnviar normes està bé com a proposta, però una de les coses que s’hauria de plantejar el bàsquet precisament és no estar introduint modificacions de reglament cada estiu. Si volen, que es reuneixin i facin un rentat de cara al reglament per simplificar-lo i posar-lo més a l’abast de tothom, però no estiguin amb tonterietes (per exemple, ara tornen a recuperar la zona de sota la cistella en què no es falta en atac, sinó del defensor) cada dos per tres…

  3. Jo no els eliminaria, però sí els reduiria, 2 per part a distribuir-se entre els dos quarts. Això seguiria donant dinamisme, però a la vegada permetria que els equips poguessin refer-se en un moment puntual.

  4. Quina bajanada. No es pot eleiminar una de les parts més importants del joc.

  5. Jo els temps morts no els tocaria, si castigaria les faltes tactiques que només beneficíen el que va per darrera al marcador. Tamoc estaría malament que els arbitres no toquesin la pilota cada cop, al menys quan es treu de camp defensiu. I totlament d’acord amb que no es pot canviar tnates coses cada temporada, ja que arriba un moment que ja no saps quan una acció es falta d’atac a defensiva com passa ara amb el joc sota cistella i en les entrades quan l’atacant xoca amb el seu hombro amb el pit del defensor… que si està en moviment, que si està parat, etc., cal una norma clara i que duri!

  6. Grans arguments, aaa.

  7. Això de castigar més les faltes tàctiques no ho veig del tot clar, sempre i quan no siguin a anar a fer mal.
    Ja que trobo que un dels elements més importants d’aquest esport, és el tenir el cap fred en els moments de més pressió, com poden ser els tirs lliures quan t’estàs jugant el partit…

  8. jo estaria d’acord a eliminar els temps morts, que realment fan això, matar l’espectacle. De totes maneres els temps morts estan molt comptats, no així amb les faltes tàctiques que de vegades fan inacabables els partits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: