Retorn a la normalitat

Feia mal als ulls veure tres il·lustres veterans a l’atur. Unes exigències econòmiques massa elevades i un mercat peculiar havien deixat Rodrigo de la Fuente, Iker Iturbe i César Sanmartín a l’atur. Que no se m’enfadi ningú, però els clubs no dubten a signar els Opakac, Danny Strong, Nesovic o Pavlidis, però tenen més dubtes a l’hora d’apostar per jugadors de rendiment conegut. Les dues parts fallen, uns per demanar massa, i els altres, per negar el que regalen a jugadors estrangers.

La Lega és el refugi. L’exili, però mica en mica es torna a la normalitat. L’últim a anar a parar a Itàlia és Iturbe, amb Bolonya de destí. L’aler pivot ha estat més mesos del previst a l’atur tractant-se d’un jugador que fa dos dies era internacional. Era dels pocs amb sou elevat al decadent Estudiantes i demanava al voltant dels 300.000 euros, excessiu per a la majoria que hi veien un bon suplent. Sense més. S’hi va ajuntar un greu problema personal, que va dur-lo a demanar uns dies d’absència en pretemporada que no lliguen amb el món professional. La causa ho mereixia i si com sembla la situació personal s’estabilitza, des del blog esperem que tingui molta sort en l’etapa a la Fortitudo. Ha tingut un peu en la retirada prematura, però rep una oportunitat més, tot i que sigui lluny de casa.

La Lega ha estat també el refugi d’un De la Fuente que va pensar-se que els sous inflats (en molts casos) del Barça eren la norma comú a l’ACB. Ningú es va acostar ni a un terç de les pretensions inicials del madrileny que tenia un discurs allunyat dels seus actes. El Benetton en ple intent de defugir la crisi té el plaer de gaudir de la professionalitat de l’excapità blaugrana, que buscava un últim gran contracte i no se n’ha sortit.

Per acabar, Sanmartín manté un peu i mig a l’atur. Jugador molt professional, però de cap complicat, un mal any a Granada li ha tancat les portes de l’ACB de moment. Té un sou elevat pel que demanen els equips de la zona baixa, que prefereixen estalviar-se uns duros jugant-se-la amb experiments amb gasosa que pocs cops són reeixits. Més aviat el contrari. I per rendiment, té les portes tancades dels equips de mitja taula cap amunt. El Tau va fer-li una oferta, però per moure la tovallola Lucho Fernández era un cupo més barat, en un nou exemple de les misèries del sistema de contractació a l’ACB. Ara la Penya li ha obert una porteta, si bé les sensacions dels qui l’han vist indiquen que és gairebé una quimera pensar que tornarà a l’ACB per la porta gran, la del líder. Té més a prop la LEB que l’elit. Són tres veterans amb pedigrí que han viscut un estiu complicat.

Advertisements

~ per codicat a 10/12/2007.

Una resposta to “Retorn a la normalitat”

  1. La part del pedigrí amb Sanmartín la veig dubtosa. És un jugador que sempre ha quedat més bé a la foto que no pas el rendiment real que ha donat. I això que prometia molt. Però el veig per sobre de molts ACB’s actuals.
    La llàstima és perdre jugadors com De La Fuente i Iturbe, quan moltes vegades es paguen sous més alts per mediocritats.
    Això sí, cobrar un sou excessiu pel rendiment no se li pot retreure mai al jugador, només es pot felicitar el seu agent. I estirar de les orelles (com a mínim)al que li paga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: