Dr. Jeckyll i Mr. Hide

Dmitri Flis viu la quarta temporada al sénior de la Penya. Quatre anys d’oportunitats, gairebé mai aprofitades i la garantia de seguir a la plantilla en obra i gràcia d’un paper que li concedeix la nacionalitat espanyola. Qüestió del cupos. Per primer cop, el passaport del rus no és necessari per ajustar-se a la normativa i només li faltava lesionar-se a la pretemporada amb una espatlla que no acaba de curar mai. La pressió per haver de respondre és més forta que mai… i no sembla preparat per respondre. Últim any de contracte i el repte d’aconseguir desbloquejar-se a la pista. En serà capaç?Flis fa temps que no somriu

El públic de Badalona es pregunta sovint perquè Aíto és tan pacient amb Flis. L’última és reciclar-ho a aler, en aparença poc viable després que l’experiment fracasés a EBA quan militava en el filial i tenint en compte el bon treball a l’estiu del jugador per enfortir musculatura per rendir en el joc interior. Altres del planter no han tingut tantes oportunitats com el rus, aterrat als 16 anys a Badalona partir d’uns vídeos mig borrosos. Al club ningú dubta de la qualitat d’en Dima. És cert que transmet una parsimònia desesperant, que li falta sang i acumula unes quantes multes per adormir-se, però té talent suficient per entrar en la rotació d’Aíto sense problemes. Aleshores, què passa? La teoria més extensa apunta a una mena de síndrome de Dr. Jeckyll i Mr. Hide. El tècnic madrileny ho explicava al final de la passada temporada per raonar la paciència amb Flis en contrapunt amb la decisió de prescindir d’Andrew Betts. “Flis en els entrenament és el millor. Cada dia. I, si no, el segon o tercer millor. D’aquí no baixa. Betts sempre era el pitjor. O el pitjor. D’aquí no es movia”. Rendeix a l’entrenament, però es col·lapsa als partits, on és un sac de nervis, que queden dissimulats pel tarannà inexpressiu. És el joc qui el delata. Conceptes que té clars als entrenaments es dispersen quan és el torn d’aplicar-ho contra un rival.

Els pròxims mesos determinaran si respon al repte o el seu pas per la Penya s’acaba amb l’etern “el que hauria pogut ser i no va ser”. Potser en un altre club se sentirà menys pressionat i respondrà. En menys d’un any sortirem de dubtes. De moment, cal dir que la temporada ha començat amb molt mal peu. Bé, espatlla en aquest cas. La lesió, que podria tenir-lo fins a 6 mesos de baixa, no l’ajudarà gens a trobar la confiança necessària per deixar de patir aquesta mena de transtorn bipolar basquetbolístic. És el repte de Flis.

Advertisements

~ per codicat a 22/11/2007.

3 Respostes to “Dr. Jeckyll i Mr. Hide”

  1. I ara encara ho té pitjor…:(

  2. Estic fart ja d’en Flis. Per molts bones sensacions, per molt b que entreni, per molt de futur i possibilitats qu tingui. Ha de tenir clar, que la penya, es distingeix d’altres equips per les ganes i l’esforç. Tots els diners que ens diferencien dels grans els suplim amb suor i llàgrimes. I ell això de suar no li va gaire. Si amb els anys que porta aqui no ha sabut (o pogut) adaptar la seva manera de fer a la del club millor que marxi. PEr ell i per nosaltres. Val que Pere Tomàs no està per jugar al primer equip, però prefereixo mil vegades veure un tio limitat dexantse lapell que a en flis. I que consti que em sap greu. El tio sel veu bona persona i que està b a badalona. Però no som germanetes de la caritat.
    Ara que es recuperi, i a finals de temporada ja veurem que passa.

  3. Fitxarem o no fitxarem un tres? ens quedarem a Popovic,no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: