Fer-ho fàcil

Rafa Mart�nez, ànima del ManresaL’espectacular inici de Lliga del Ricoh Manresa va molt més enllà dels resultat. 4 victòries en els primers 7 partits és un balanç excel·lent, que s’agrairà molt quan la temporada arribi a la recta final i la classificació no angoixi el personal. Però més enllà de la bona nova que suposen les xifres, és molt destacable el joc desplegat.

De la mà d’un entrenador que s’estrena i amb un bloc de jugadors que generaven alguns dubtes per a nivell ACB (com el cas dels seus dos bases), premien els seus seguidors amb un joc ràpid, agressiu i, sobretot, fàcil. Ho fan fàcil! Cada jugador fa el que sap sense provar d’acaparar més competències que les que li toquen. Els tiradors tiren, els directors dirigeixen, els incisius penetren i doblen quan els arriben ajudes. 2 x 2 de llibre, pivots lluitadors que agafen la posició en el rebot tot i la falta d’alçada, i fins i tot el luxe de tenir la suposada estrella de l’equip com a especialista.

Matt WalshMatt Walsh desentona en la filosofia de conjunt del Manresa, però aquesta vegada sembla que s’està sabent canalitzar. A diferència del que va passar amb Rodney White (un altre jugador “acaparador”) a Walsh se l’està sabent administrar i juga els minuts en què la seva presència és necessària: quan l’atac s’encalla i quan cal un 1×1 determinant en minuts clau. Si ell accepta el seu rol, Ponsarnau haurà excel·lit en l’administrador de vestidor.

Un anàlisi de l’eficàcia manresana passa per dos noms: Josh Asselin i Javi Rodríguez. Obviarem Rafa Martínez perquè no sorprèn la seva qualitat ni el seu esperit i lideratge. En canvi, el cas de Javi Rodríguez és paradigmàtic: se sent important (de nou) i amb confiança demostra la seva polivalència. Distribueix i assisteix com en els seus bons temps a Lugo, i si li sumes les seves bones cames per defensar i capacitat rebotejadora tens una rèplica modesta de José Manuel Calderón. Espero que s’entengui la generosa comparació.

I sota els cèrcols, Asselin ha disipat els interrogants de qui dubtaven de la seva capacitat a primera Asselin, referent interior també a ACBdivisió. La seva agilitat i bona lectura del joc són una garantia. I una vegada més juga conscient de les seves limitacions per fer brillar les seves virtuds i minimitzar els defectes.

Alzamora i Rubio aporten solidesa física, Callahan és l’alternativa dels homes alts, i Espil el canell letal que, jugant pocs minuts, segueix precisa com 10 anys enrera. Jugadors amb sentit comú i joc fàcil, buscant sempre la millor opció sense por a la passada extra i sense complexes a l’hora de llançar (atenció al promig de punts!). Velocitat en la circulació de pilota i bon equilibri dins-fora. I el caràcter del club del Bages, al que un viatge a la LEB no ha fet immutar ni un pèl. Mentiria si digués que m’extranya.

*Vídeo il·lustratiu extret del blog de David Allende: agressivitat des del primer minut (ja amb el salt inicial), joc simple (blocs i continuació, penetrar i doblar, pantalles per alers tiradors,…) i carregant el rebot amb convicció.

Anuncis

~ per ronsu a 12/11/2007.

4 Respostes to “Fer-ho fàcil”

  1. Força d’acord en la majoria de coses, discrepo en unir els noms de Javi Rodríguez i Calderón, sigui pel motiu que sigui, jeje. Sí cal valorar l’haver motivat de nou a JR, que semblava perdut per al bàsquet d’elit abans d’anar a Manresa. L’altre discrepància és el canell d’Espil, cada cop més regular en l’aspecte negatiu. I per posar una mica d’aigua al vi, vull veure com sobreviu el Manresa quan tingui la davallada que tots els equips tenen en algun moment de la temporada. Això sí, no patiran per la permanència i s’agraeix un joc que diverteix als aficionats. No és fàcil d’assolir…

  2. Be per fi trobo que es fa justicia, amb un bon reportatge, i es que si no fos per l’inexperienca de l’equip a l’ACB, podriem tenir 2 victories mes al sarro contra Pamesa i Joventut, partits dominats de dalt a baix contra equips amb molt mes pressupost i amb estrelles a les seves files i es que en els minuts finals ens entra el canguelo i la por a guanyar… Aquest equip te una flaira especial, ens torna a recordar als Manresans aquell equip amb el Chichi creus al cap devant, que no s’extranyi ningu si donem mes sorpreses…

  3. tant de bó!:)

  4. Comentava Ronsu que Walsh desentona i contra Akasvayu en vam veure un nou exemple. Queden 16 segons per acabar el tercer quart, última possessió per al Manresa… i es casca un triple només rebre des de més de 7 metres. Alzamora va agafar el rebot (quedant encara 8 segons!) i Walsh va demanar disculpes, però és una mostra més de jugador que va per lliure, sense filosofia d’equip. En la mateixa línia, l’esbroncada que va clavar-li a en Rafa Martínez per no passar-li la pilota en una jugada…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: