Canvis i més canvis per fer embogir els nens

Permetreu que per un cop el blog es fixi en el bàsquet base. En els més petitons, concretament. Una de les queixes que acompanya l’ACB és la confusió que genera el repartiment de les places europees, mentre que els qui giren l’esquena al bàsquet li retreuen que cada dos per tres es pari el joc i calgui memoritzar un excés de normatives. El futbol per fer la comparació fàcil, és l’esport més simple. Dues pedres, una pilota i ja hi pots jugar. Són dos exemples de les queixes que rep el món de la cistella. Doncs només falta que ens compliquem també la vida amb els nens fins al punt que la majoria de pares necessiten diverses setmanes per assimilar sota quina normativa juguen els seus fills.

Cal entendre que hi ha gent que cobra i ha de justificar el sou. Això sí, tampoc cal fer-ne un gra massa. Repassem breument i sense fer-nos pesats algunes normatives actuals. Amb el pas dels anys, s’ha passat dels quatre quarts de 10 minuts amb l’obligació que els nens disputin un mínim d’un període i un màxim de tres als 8 actuals de 6 minuts. Els nens jugaran un mínim de tres i un màxim de sis per garantir que tinguin més protagonisme. Per evitar marcadors com un 202 a 2 que alguns hem viscut, fa poc el marcador es tancava quan un equip superava els 30 d’avantatge. Ara ja no. Ara en cadascun dels 8 quarts s’inicia amb 0-0 i al final, se sumen tots els parcials. La teoria diu que es fomenta el competir per cada parcial.

La tercera normativa a destacar és que els tirs de dins la zona valen 2 punts, mentre que fora la zona, tres. També es prohibeix explícitament la defensa zonal, normativa que no caldria posar per escrit perquè qualsevol coordinador hauria de despatxar d’immediat l’entrenador que posi nens de 9 o 10 anys a defensar en zona. La pregunta és si cal complicar tant el bàsquet o caldria sistemes per simplicar-ne la comprensió i acostar-lo als qui encara no s’hi han aficionat.

Anuncis

~ per codicat a 06/11/2007.

5 Respostes to “Canvis i més canvis per fer embogir els nens”

  1. Ostres, no tenia ni idea que funcionés així ara el basquet base! Si que ho trobo una mica massa embolicat, no? Jo de petita jugava amb les mateixes regles que els adults, només que amb pilotes més petites i cistelles de mini bàsquet. Vaja, i jo que pensava que continuava igual! Clar que han passat gairebé vint anys…

  2. I encara et deixes que no existeixen els tres segons, que les lluites son sempre per l’equip que defensa, menys quan l’arbitre no se’n recorda i pita ara per un i ara per l’altre, etc, etc…

    El problema no és tant això, sino que aquestes regles varien d’una temporada a una altre i a vegades depenen de l’arbitre que pita.

    Per exemple, mon fill porta jugats aquesta temporada cinc partits de la categoria mini, doncs bé, en dos d’aquest pitaven tres segons, en els altres no. Lo de les lluites es un desgavell (i en aquestes categories se’n produeixen moltes).

    Comentar a més que la implantacíó de les 8 parts em sembla una exageració. Per una banda perds el compte de per quina part van, per altre 6 minuts de jocs a vegades es massa poc perquè els nanos tinguin temps de saber que estan fent, i lo de posar el comptador a 0 a cada part, tot i que a primera vista sembla que estigui bé, (és com si fessin 8 partits en un, i l’equip més dolent si en guanya un potser beneficios moralment) al final el que compta és el resultat final i només cal fer una ullada pels resultats d’aquestes primeres jornades i es veuen resultats com 169 a 20, 133 a 32 etc. Això desmoralitza molt als nanos.

    En canvi, el fet de donar triple quan es tira fora de la zona, no em sembla malament. En aquestes categories es tendeix a acabar els atacs a sota de l’anella, per rebots o per contraatacs i es produeixen molt pocs tirs de fora. Amb aquesta mesura s’incentiva que els nanos intentin tirar de fora i així millorin el tir.

  3. Sent una mica anticorrents actuals, i com a entrenador que sofreix les generacions que pugen, diré que m’agradava molt més la manera antiga dels 4 quarts i forçós només jugar 1, tirs de 2 i prou sense triple des de cap lloc i marcador obert.
    El problema no s’ataca per les regles, sinó per la formació dels entrenadors i dels jugadors. En formació, entenc mini i pre-infantil, els jugadors no són tan influenciables pels resultats, a no ser que entrenador i pares ho forcin. Quan sents parlar a entrenadors de minis i només et saben dir si han guanyat o perdut malament.
    I al jugador està bé que no se li posi fàcil donant-li ja 3/8 (gairebé la meitat) del partit. Després pugen jugadors que no saben competir i que pleguen quan arriben a reglament “normal” perquè ho troben massa complicat. L’esport a de ser diversió però també competició, els nens han d’aprendre a superar-se i treballar per aconseguir reptes.
    S’hauria d’acabar amb la “cultura playstation”: quan una partida no els va bé, la paren i comencen una de nova. Aquesta “cultura” no és aplicable en moltes situacions de la vida i els nanos actuals cada vegada són menys competitius.

  4. completament d’acord amb el tema de la competitivitat que proposa en marquis

  5. noi! ja pots treure en De la Font!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: