Reflexions en veu alta (I)

Els fòrums s’han convertit en eina imprescindible dels periodistes de bàsquet avui dia. El fòrum de la Penya a l’ACB t’avança la majoria de fitxatges abans que apareguin a la premsa i d’altres et serveixen per llegir el sentir de l’afició. En els últims dies, les crítiques apareixen sovint vinculades al nom de Jordi Robirosa, el peculiar narrador de bàsquet de TV3/33. No cal entrar en judicis sobre la tasca d’en Robirosa perquè tothom té la seva opinió. Acumula crítiques que es barregen amb elogis quan es compara amb la resta del panorama i es recorda els anys que portem els catalans tenint ACB a les 12.30 hores de diumenge i NBA en la dosi possible. Ara les petacades li arriben amb una frase que repeteix sovint des que va arrencar la temporada 2007-2008: “Algú hauria de pensar en per què en Marc Gasol no està jugant al Barça”.
La frase encén als aficionats gironins, que reben ben aviat la complicitat dels verd-i-negres i manresans. TV3=Barça és una pancarta que penjava en l’antic camp d’Ausiàs March i que es repeteix amb gran dosi d’encert. Això, però, seria una altra discusió. La reflexió de Robirosa sobre Marc Gasol va destinada als dirigents del Barça i amb una bona dosi de raó. D’entrada, al qui va redactar el contracte de cessió deixant l’última paraula al jugador i no al club amb qui té contracte, error difícil d’entendre. Després, per què un jugador renuncia a disputar l’Eurolliga, lluitar d’entrada per tots els títols, obtenir el major ressò mediàtic/popular possible i aspirar als sous més alts del bàsquet català? I més després de viure el club en les etapes de formació, jugar al Palau i viure l’experiència de son germà. Són reflexions que tot aficionat culer es pot fer veient que ha estat MVP de la segona jornada de l’ACB, està assentat a la selecció campiona del món i sotscampiona d’Europa i exerceix de referent d’un equip de la zona alta de la classificació. Són aspectes a tenir en compte i que reforcen la qüestió que exposa Robirosa, que sap perfectament que qui hauria de pensar-hi una bona estona no ho farà. Pot ferir la sensibilitat d’entrada dels aficionats no culers, però si ens parem un instant a reflexionar-hi, segur que ja sona més coherent fins i tot a oïdes dels aficionats gironins, que tenen la sort de gaudir d’un dels millors pivots de l’ACB.

Advertisements

~ per codicat a 15/10/2007.

9 Respostes to “Reflexions en veu alta (I)”

  1. Codicat, jo diria que barreges massa coses. Entenc que un aficionat del Barça pugui estar indignat amb la mala gestió del cas “Marc Gasol”, però Robirosa (i em compto entre els seus defensors) no hauria de confondre el seu paper i fer declaracions micròfon en mà amb frases poc afortunades com “Algú hauria de pensar en per què en Marc Gasol no està jugant al Barça”. Si es vol fer crítica penso que s’ha de ser valent i dirigir-la, amb noms i cognoms, i referències. En canvi, optar per oracions borroses deixen entreveure una visió culer-centrista que molesta, amb raó, als aficionats gironins que la senten.

    Resumint el meu punt de vista: mala gestió del Barça, mala intervenció del Robirosa, bona elecció del Marc (els fets canten) i bona notícia pel C.B.Girona.

  2. Jo també penso que en realitat Robirosa apunta a la directiva/entrenador del AXA, però la manera de fer-ho és fatal (perquè pot ferir sensibilitats).

    I és molt facil fer-ho millor:
    1. está parlant del Barça, doncs que parli de lo bé que li aniria tenir en Marc Gasol.
    2. está parlant del Girona, doncs que parli del luxe que és tenir un jugador de la seva qualitat i de com va ser el jugador que va decidir continuar a Fontajau.

  3. Desconec l’últim cop que va fer el comentari en Robirosa, però quan ho va fer a la Lliga Catalana, ben aviat va afegir el matís de dir que alhora calia felicitar als gironins perquè gaudirien d’un crac. Hi havia el contrapunt entre la crítica cap al Barça i la felicitació a l’Akasvayu…

  4. En la meva modesta opinió, el cas de’n Marc Gasol aplicat a la persona i/o frase de’n Robirosa, es “uno más de tantos” com es sol dir.

    M’explico: la situació NO ve d’un idil·li perfecte entre Robirosa i els aficionats al món del basquet català, que arrel dels comentaris del petit del Gasol ARA s’hagi trencat i li hagin sortit detractors. Ben al contrari, la relació Robirosa-“basquet català no culé” tothom la coneix, i aquest episodi només es una gota més en el vas… 😉

  5. Per molt que es queixin els de la Penya per el tracte rebut per TV3, ells almenys reben patrocini del canal BARÇATV3, be que porten el seu logotip, altres clubs mes modestos que a falta d’uns dies per fer la inscripcio a l’ACB sel va criticar per demanar ajuts instutcionals, no en reben de dines publics de la Teva o Nostre…

  6. No sóc un defensor d´en Robirosa per motius més que evidents, però la frase de marras, és un cop de puny a l´estómac (per a no dir en un altre lloc més delicat) dels dirigents y cos tècnic culé cada cop que “l´amic” Robi la pronuncïa.
    Al meu entendre cada cop que la diu hi ha una descàrrrega de crítica important cap al “stablisment” culé que fa fredor.
    I fins i tot m´atreviria a dir que no va només dirigida cap a l´Ivanovic i el Savic, sino que apunta cap a més amunt. Molt més amunt.
    Potser per aquells que s´omplen la boca amb la catalanitat del seu club, les arrels catalanes i no sé quantes coses més que fan referencia al cor y sentiment del Barça, mentres que en Marc, un jugador català no cal oblidar-ho, no tan sols ha de marchar del Barça perque li donguin bola i per a triomfar, sino que inclús renuncïa a tornar-hi quan en té la oportunitat.
    Almenys així ho he entés jo cada cop que l´he sentida………

    VJ

  7. Afageixo, que al meu entendre, en aquesta frase d´en Robirosa, i a diferencia d´altres vegades, no hi ha ni el més lleu menyspreu al Girona ni cap a altre equip.
    VJ

  8. “bona elecció del Marc (els fets canten)”
    Aquí discrepo ronsu. Això s’ha de dir a final de temporada, no després d’un MVP setmanal a la jornada 2. Jo segueixo pensant que el millor per ell era tornar a can Barça, jugar la eurolliga… “aguantar” un any al sr Ivanovic – que segur que aquest any li hagués donat molta confiança – no crec que sigui tan díficil. L’Orgull Gasol ha pogut amb la decisió.

    I d’en Robirosa ja he opinat varis cops. El trobarem molt a faltar quan no hi sigui, els cules, els penyeros, tots els catalans en general.

  9. Schumi, no són només dos partits, sinó tota la temporada passada i els minuts i protagonisme que queda clar que tindrà un any més a Girona.

    I personalment trobo que “aguantar” Ivanovic era un risc d’estancament. Dubto que un professional en un any que podria ser decisiu en la seva carrera decideixi per orgull. Una altra cosa és que a l’aficionat culer li molesti la decisió presa o que no pugui entendre les motivacions esportives d’un jugador enlluernat pel desitg de tenir-lo amb ells (comprensible, per altra banda).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: