Voler no és poder

La marxa de Navarro a la NBA ha deixat al Barça sense líder. Fins i tot amb “la Bomba”, l’any passat sovint s’acusavaNavarro ja no lidararà el Barça d’indolent un equip farcit d’estrelles però mancat de caràcter guanyador. Ara bé, a l’hora de la veritat sempre va aparèixer Juan Carlos per guanyar una Copa (agafat de la mà de Trias), per avançar rondes a la Eurolliga, i sobretot per eliminar el Tau en unes seminifals ACB amb la classificació europea en joc.

Però aquest any el Barça no compta ni amb la capacitat resolutiva ni amb la personalitat de Navarro. I això és molt més difícil de substituir que l’aportació anotadora. Ivanovic, després de la nefasta Lliga Catalana i una pretemporada preocupant, va reclamar que algú de la plantilla agafés el testimoni de Navarro com a guia espiritual. I Jaka Lakovic es va oferir com a voluntari.

Certament, la temporada passada Navarro tenia com a escuder per a moments calents al base eslovè. Se li recorden més de dos i de tres partits guanyats amb un triple de Lakovic al darrer segon. Però és Jaka un home capacitat per dur les regnes d’un equip? Compte: no m’estic referint a la seva capacitat ofensiva, sinó a la capacitat d’imprimir caràcter i encomanar-lo als seus companys.

A la primera jornada de la Lliga ACB va carregar-se l’equip a l’esquena i, amb 29 punts, va liderar una victòria que se li va resistir en excés a tot un Barça. També a la Supercopa va superar la vintena de tantos però va ser insuficient per doblegar el Bilbao. Ser màxim anotador o MVP no implica, necessàriament, ser el líder de l’equip. De ben segur que ajudarà a guanyar partits amb la seva qualitat, però una altra cosa molt diferent és la de tenir l’ascendència suficient per compartir la seva ambició amb la resta de jugadors de la plantilla.

Voler ser el referent no significa poder ser-ho. Perquè és un factor que va més enllà de les possibilitats tècniques. La qualitat ajuda a ser respectat per companys i rivals, però no va lligat necessàriament al poder aglutinador o arrossegador. Això últim és qüestió de caràcter. El tenia Nacho Rodr�guez al BarçaNacho Rodríguez (tot i les seves múltiples limitacions com a jugador de bàsquet), o Djordjevic, o Bodiroga, o Jasikevicius, o Norris. Homes que transmitien l’esperit guanyador i la seva personalitat era contagiosa. Lakovic, per molt que ho vulgui, no té aquest tarannà. La seva classe és innegable, com ho era la de Montero, però cap dels dos tenen una manera de ser que es transmeti al vestidor ni a la pista. Jaka ha rendit sempre a l’ombra d’un autèntic caràcter a la pista (Navarro al Barça, Diamantidis al Panathinaikos), i ara es vol treure aquesta etiqueta.

Em sembla elogiable que Lakovic assumeixi aquesta difícil responsabilitat, sobretot perquè ni els veterans (Kasun, Trias, Fran Vázquez,…) ni els nous reforços es caracteritzen per aquesta condició (Ilyasova o Acker). Els dos jugadors més preparats per assumir aquest rol són dos jugadors amb poca rellevància en el joc com per ser creibles: Roger Grimau i Pepe Sánchez. Així que a l’un ni a l’altre se’ls permetrà exercir. Com tampoc a un Basile passiu que només pensa a acabar contracte per allunyar-se d’Ivanovic. Lakovic s’ha erigit en líder. Veurem si se’n surt o, per contra, acaba repercutint negativament en els resultats finals del Barça 2007/2008.

Anuncis

~ per ronsu a 09/10/2007.

11 Respostes to “Voler no és poder”

  1. Totalment d’acord. A l’europeu ja es va veure com tirava més del carro eslové Esmodis i Lakovic es limitava a anotar en bones posicions i aprofitar el seu talent, que en té i molt.
    Però al Barça en aquests moments any li falta un referent que es carregui l’equip a les espatlles quan toqui. És massa d’hora per saber si apareixerà o no. Es notarà en els partits que s’arribi als 2-3 últims minuts igualats.
    Però la sensació és que a can Barça tothom ja està pensant en la temporada que ve (sense Ivanovic ni Savic?).
    Si les coses no rutllen pot ser una temporada moooolt llarga al Palau.

  2. Doncs si en Basile està esperant a que acabi la temporada per perdre de vista a l´Ivanovic, que és pot dir d´en Marconato?????

    L´altre dia repassant el video de la final de la Lliga Catalana, en Robirosa comentaba que la fugida d´en Navarro no era tan sols per un tema d´ansia de triomfar a la NBA. Que era quelcom molt més lligat al ambient que és respiraba al vestuari culé. Una altre clara referencia al Dusko????

    En el tema del lideratge, qui és que pot donar un pas endavant a la plantilla blaugrana, si ningún sap si en el proper partit diispondrà tan sols d´un minut per a sortir a jugar, depenent de com li bufi el vent a l´orella d´el Ivanovic, o si bé per a qualsevol motiu al Dusko se li gira el cervell i deixa arraconat al fons de la banqueta a qui ha pres 3 o 4 decissions que o bé no estaven en el guió del montenegrí o bé no han agradat, ves a saber per quin motiu , al sargent Chusku?????

    Per cert, aquest problema del lideratge tampoc se li va acudir que podria passar al geni d´en Savic???

    PD Un altre tema molt interessant és saber com anirà la convivencia d´un tipus tan peculiar com en Pepe Sánchez amb un home tan cuadriculat com és el seu entrenador actual.
    A la que hi haguin dues passades a la remanguillé del argentí que acabin a la graderia podrem començar a calibrar aquest tema.

    VJ

  3. Tant de bó hagués arribat Pepe Sanchez a la Penya! 😦 De debó que hi havien contactes? quan cobra a can laporta?

  4. Personalment aposto a una ruptura de la parella Ivanovic-Pepe abans de mitja temporada. O bé, donant-hi una mica més de marge, un dels dos no acaba la temporada 😉

    L’única excepció al que dic és que la temporada vagi com la seda, dónin bona imatge partit rera partit, guanyant, fent bon joc, i arrasin a totes les competicions (copa, lliga, europa…) Però si no es així i van una mica mal dades, la primera “xispa” que saltarà crec que serà Pepe-Ivanovic.

  5. No crec que Ivanovic sigui tent dur com dieu, no més que Obradovic, Messina, etc. A més, ja es va notar un canvi d’actitud als inicis de la temporada pasada.

    I sobre el tema, per a mi Navarro no era un líder. En anotació sí, pero no en caràcter per esperonar l’equip ni fins i tot asumir la responasibitat en moments finals. A veure com ho fa Lakovic.

  6. Jo no veia en Navarro com a líder en majúscules. Sense restar-li mèrits d’anotador i de grandíssim jugador, no transmetia als companys un esperit de lideratge, lluita, amor propi i caràcter guanyador com, per exemple, feia en Saras. És més, des de la marxa d’aquest i d’en Bodiroga, amb en Navarro com a suposat líder el Barça no s’ha menjat un rosco. I amb en Jaka passarà el mateix, encara que està en un esglaó per sota pel que fa a qualitat.

  7. Jo crec que el que pot fer aquest rol de líder, i de fet ja ha començat, es Gianluca Basile. Crec que la responsabilitat ofensiva la té Jaka i ell ho sap. Gianluca té el suport de tot l’equip per ser el líder que es necessita en certs moments.

  8. D’acord amb en James. Basile té capacitat per exercir de mentor i lider espiritual, però el dubte que expresso a l’article és si el deixaran ser-ho i ell té intenció d’agafar aquesta responsabilitat. La seva relació amb Ivanovic (també) és nefasta i, al igual que Marconato, vol acabar contracte d’una vegada per tonrar a Itàlia. I aquests condicionants limiten les possibilitats que Gianluca adquireixi els galons que podria adquirir.

    En comentaris diversos es diu que Navarro només era un lider en anotació. No hi estic d’acord, ja que era la referència no només per anotar sinó per definir en moments difícils, a qui es miraven els companys quan era a la banqueta o en qui l’entrenador delegava el pes de la decisió. I sobretot, era l’ànima del Palau Blaugrana. Sense ell, marxen els punts i l’esperit del Barça dels últims anys.

  9. Realment crec que Nvarro era més un referent per a la grada i la premsa que no pas per al seu equip. Els dos primers normalment només solen veure qui anota, però dins dels equips tothom sap qui hi posa esforç, defensa, sacrifici… i aixó fa que un es guanyi el respecte del companys.

  10. Es que en Navarro era molt i molt bo, es guanyaven molts partits gràcies a ell, pero jo no el veia un líder. La última temporada jugaba a disgust, i això es notava.

  11. […] guanyadora. Seguint amb el debat obert a l’article anterior, Betts, Barnes, Kakiousis (o Lakovic) són exemples de jugadors sense aquest caràcter guanyador. I això es contagia. Cada vegada estic […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: