Primeres crítiques internes

Ja se sap que en la victòria tot són elogis i en la derrota… Doncs sí, Espanya va perdre la final de l’Europeu contra pronòstic i els draps bruts comencen a filtrar-se. I no parlem de la mala relació entre el seleccionador Pepu Hernández i el president de la FEB, José Luis Sáez, que en els pròxims dies serà protagonista d’un altre tema en aquest blog. No, les crítiques surten ara dels jugadors cap al seleccionador.

Cadascú, com en tot equip de bàsquet, tindrà un aspecte o altre que retreure a l’entrenador. És inevitable, però sí que hi ha una punt en comú: el treball fet fins a l’Europeu. “Ara començarem a entrenar de debò” afirmen els internacionals a l’incorporar-se al treball de pretemporada dels seus clubs. Els jugadors es queixen de la baixa intensitat dels entrenaments i de la falta de treball físic. És una manera de justificar la sensació d’esgotament que cracs com Pau Gasol han mostrat en els finals de partit, inclosa la final. “Hem arribat molt justets de forces als últims partits”, reconeixia Pepu després de la desfeta.

La defensa del seleccionador davant les crítiques dels jugadors a la preparació no s’ha fet esperar. Pepu Hernández no amagava abans de l’Europeu el malestar per una preparació “més pròpia dels Glober Trotters”, tal com va definir-la un dels referents de la selecció davant els periodistes. Partits consecutius en ciutats diferents, per citar un exemple palpable, o compromisos publicitaris que van provocar que fins i tot pesos pesants com Calderón es saltessin entrenaments per fer-se la foto amb polítics i patrocinadors en ple campionat europeu.

La publicitació del conflicte Saez-Pepu veurem on acaba. Ara per ara és el seleccionadorqui  viu una època de crítiques, tot i la plata. Li arriben fins i tot de l’altre costat de l’Atlàntic, on la premsa nord-americana, a més de qüestionar l’abús de la defensa zonal dins la mentalitat yankee, es mostrava especialment crítica amb un episodi del duel de quarts contra Alemanya. Des dels EUA no troben justificació possible a la decisió de Pepu Hernández de fer tornar Pau Gasol a la pista a falta de poc més de quatre minuts i amb +34 al marcador. Una lesió del de Sant Boi en aquells moments hauria estat difícil d’explicar als Grizzlies, que li paguen 13,7 milions de dolars i ja van patir fa un any les conseqüències de perdre l’estrella per una lesió amb la selecció. En aquest cas, la crítica al seleccionador no està vinculada al resultat de la final.   

Anuncis

~ per codicat a 18/09/2007.

4 Respostes to “Primeres crítiques internes”

  1. Sempre s’ha de criticar. Està clar que la selecció espanyola tenia un equip superior a Rússia, però el cert és que es va perdre la final per moltes raons diferents.
    Pepu té part de la culpa per oblidar-se de les rotacions, abusar de la zona (no quadra si dius que el teu fort és córrer) i per centrar el joc en Gasol al final quan estava malament i rebentat.
    Saez la pot tenir pel circ que ha generat al voltant de l’equip no deixant que es preparessin correctament.
    I els jugadors, a la fi, són els que guanyen o perden, les 3 passades seguides perdudes tontament al final del partit, el 0 de Navarro, els tirs lliures de Gasol, la desaparició de Calderon i Rudy, i un llarg etcèra on crec que cap no es salva.
    Si el tir de Holden no hagués entrat ara tot serien elogis, però tot això hagués passat igual. Però sembla que no es pot respirar tranquil fins que no es troba un culpable.
    Com entrenador que sóc és curiós com es repeteix la situació que els jugadors es queixen que s’ha treballat poc, però quan s’ha de treballar són els primers als que agrada escaquejar-se.
    Quan un jugador és treballador ho és sempre, però n’hi ha molt pocs d’aquests.

  2. Espanya era el millor equip amb moltísima diferència en aquest torneig (tal com va declarar el técnic de Rúsia, el Sr. Blatt)
    Y, per a mí, el principal culpable es Pepu.

    Les seves decisions en els moments complicats, la seva manca d’idees y la seva nula capacitat de reacció davant els inconvenients fan que consideri que la seva feina no hagi estan correcta.

  3. Sorprenentment la selecció no tenia una jugada preparada per el final del partit quan un equip qualsevol de poble (Joventut per exemple) si que la té i la fa servir quan cal o si no que l’hi demanin a Unicaja mateix com es fa una cistella en dècimes de segon

  4. pepu podria tenir similituds amb rijkaard. gestiona bé el grup, però li manca certa capacitat tàctica en els moments difícils. Si tot va pel bon camí, és el millor. Si no rutlla, els problemes creixen. PErò no tota la culpa és seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: