Paciència i desgast amb De la Fuente

En un mercat embogit per la recerca desesperada de ‘cupos’, De la Fuente segueix sense qui li posi el llaç. El jugador ha escollit destí: Badalona. I el temps dirà si l’amor recíproc té futur o no quan l’economia no permet luxes. Pagar una morterada per qui ha d’exercir d’aler suplent en un club de tresoreria limitada, ho és.

La tàctica del DKV és molt clara. L’ordre de prioritats era un director de joc (Mallet), el joc interior i, per últim, un aler suplent. La planificació va cremant etapes a ritme lent i imprevistos com l’adéu d’Archibald i les pretensions elevades de Gaines. La Penya centra els esforços en la incorporació de pivots que acompanyin Flis i Jagla, així que ara per ara el pressupost per incorporar un altre exterior és de 150.000 euros… la fitxa que allibera Paco Vázquez. Els responsables del club estan convençuts que disposaran de més diners, però no es volen hipotecar. El raonament és que comptant amb Mallet-Ricky-Rudy-Barton, el salt de qualitat passa pel joc interior perquè l’exterior ja té peces d’altíssim valor.

Quin és el camí per fer-se amb De la Fuente? Doncs un de lent i arriscat. El comiat de Dueñas va servir perquè en Rodrigo expressés un cop més la voluntat d’anar a la Penya: no s’ha de moure després de 10 anys a Barcelona, és un equip amb capacitat per lluitar per títols i es retrobaria amb Aíto, amb qui s’entén més que bé. Jordi Villacampa també era present en l’adéu del gegant madrileny i es mirava De la Fuente mentre se sincerava amb la premsa. Qüestionat d’immediat, la resposta del president fou clara: “Volem a De la Fuente. Pregunta-li si accepta el sou de Paco Vázquez”. Home, passar dels 700.000 del Barça a 150.000 és un salt massa important. I més quan el jugador es troba a les portes del que podria ser el seu últim gran contracte. Els diners del Dinamo Moscou sí li garanteixen les butxaques plenes, però anar a passar fred a terres russes per lluitar pel segon lloc de la Lliga i la ULEB no és gaire engrescador, així que De la Fuente segueix a l’espera. El pas del temps i la paciència són els aliats verd-i-negres. De moment, Unicaja i Akasvayu, dues de les alternatives que l’excapità blaugrana contemplava amb millors ulls, tenen les posicions exteriors cobertes. Resta el Tau com a rival, però la incertesa planeja damunt Vitòria, i el canvi comportaria dir adéu a la vida barcelonina. Així, a mida que es van tancant portes, Rodrigo s’acosta a Badalona. No serà una negociació fàcil perquè les diferències semblen ara insalvables. La Penya pujarà dels 150.000 euros actuals i el jugador es mor de ganes de vestir de verd-i-negre. Estan condemnats a entendre’s. Serà possible l’entesa?

~ per codicat a 19/07/2007.