Pel Manresa no hi ha missió impossible

El Bàsquet Manresa ha aconseguit el que semblava impossible a mitja temporada: l’ascens a l’ACB i el títol de Lliga LEB. Un final espectacular per a un club que, en només un any, s’ha refet del cop de Menorca i torna al lloc que es mereix per història, afició i tradició.

La il·lusió del retorn a la màxima categoria del bàsquet espanyol no encega a directius i seguidors, que saben que la temporada vinent serà una altra missió quasi impossible, de lluita contra pressupostos gegantins i plantilles imponents. Però a Manresa no coneixen la paraula por. No obstant, un sac d’euros sempre hi ajuda. I els temors a una marxa del patrocinador principal finalment han quedat enrere: Ricoh supeditava la seva continuitat a l’ascens i ja està negociant amb els president Josep Vives les xifres per al proper contracte de patrocini (que serà de només dos anys).  El co-patrocinador manresà, l’alemanya T-Systems, també ha confirmat els darrers dies la seva voluntat de perllongar la relació amb Manresa. Difícilment se’n treuran gran augments, però el recolzament empresarial a un projecte justet de quartos com aquest és indispensable.

A nivell de plantilla també pinten bé les coses. L’estrella d’aquesta temporada, el pivot Asselin, té contracte per l’any vinent (renovació automàtica per l’ascens) i a més està buscant la manera d’aconseguir passaport comunitari. No li faltaran nòvies si deixa d’ocupar una plaça d’extracomunitari, però el seu compromís amb el club del Bages és absolut. També hi ha tranquilitat de cara a la continuitat de la resta d’homes clau de l’equip: el polivalent Callahan, el capità Rafa Martínez o el prometedor Guillem Rubio seguiran a Manresa si res no es complica. Les negociacions per a la renovació d’Espil també van per bon camí, i a l’hora de fitxar es confia en l’encert demostrat durant tants anys a l’elit. De moment, el primer objectiu és recuperar un d’aquests encerts del passat: el pivot Ricci, actualment a Korea, té molts números per tornar al Bàsquet Manresa.

La missió mai és impossible quan es tracta del Manresa. Aneu reservant seient pel Nou Congost, que la pel·lícula és a punt de començar.

~ per ronsu a 07/06/2007.

Una resposta to “Pel Manresa no hi ha missió impossible”

  1. […] Alzamora i Rubio aporten solidesa física, Callahan és l’alternativa dels homes alts, i Espil el canell letal que, jugant pocs minuts, segueix precisa com 10 anys enrera. Jugadors amb sentit comú i joc fàcil, buscant sempre la millor opció sense por a la passada extra i sense complexes a l’hora de llançar (atenció al promig de punts!). Velocitat en la circulació de pilota i bon equilibri dins-fora. I el caràcter del club del Bages, al que un viatge a la LEB no ha fet immutar ni un pèl. Mentiria si digués que m’extranya. […]

Deixa un comentari