Mercat català (Segona part)

Els interessos creuats entre equips catalans tenen moltes cares. Podem donar un cop d’ull a alguna més. Posem-nos en antecedents. El passat estiu, el Barça buscava un aler fort i Savic va lligar un dels fitxatges estrella amb vol al Mundial de Japó inclòs: Carlos Delfino. Tan content estava Savic, que no perdia oportunitat de comentar a un periodista rere l’altre l’operació. Contracte signat i un darrer escull: deslligar-se de Detroit. Els Pistons no van fer-ho possible i l’argentí s’ha fet un lloc, sense ser un rol transcendent, a la rotació de l’equip, engegant a Savic quan l’ha trucat al llarg de la temporada, però deixant la porta oberta a seguir parlant el pròxim estiu. La prioritat és la NBA… sense descartar res.

I on es creuen els camins? Paciència! Savic va passar-se l’estiu de 2006 convençut de portar Delfino després de veure com el lituà Jasaitis els plantava amb males maneres. Tant n’estava que a un cop de cotxe tenia dos candidats, lliures de contracte, a ocupar el lloc de 3, una de les mancances del Barça: Mumbrú i Barton. Els blaugranes van contactar amb el català, si bé deixant-li clar que seria l’opció escollida si es trencava l’operació Delfino. Li van deixar tan clar com excessius trobava Savic el 2 milions per 3 anys que oferia el Madrid. Massa car, va justificar. I Barton? Els informes que tenia el serbi del pas del txec per la Lega no eren per tirar cohets i el bon rendiment a la Penya no era aval suficient per jugar-se-la. Barton, a més, tenia un preacord des de mitja temporada per renovar, tal com va fer. Ara el txec, que acaba contracte al 2008, té damunt la taula una proposta per prorrogar contracte, opció que ha rebutjat, pendent de la continuïtat d’Aíto (segura però no signada) i el futur esportiu de l’equip (sobretot Rudy i l’Eurolliga). Amb un any de retard, Savic s’ha posat en contacte amb el representant de Barton per saber la predisposició del jugador i el preu. D’entrada, el serbi ha trobat un gran obstacle: no té clàusula de rescissió i toca negociar, amb l’inconvenient que les gestions d’esquenes al club no han sentat gens bé a Badalona, on no tenen cap mena d’intenció de negociar, afegint-hi que ja es va fer un sobreesforç al renovar-lo amb un sou prou important.

 

 La Penya i l’Akasvayu, però, depenen d’una de les forces del Barça per negociar el pròxim estiu: el dret de tempteig. Grimau, Trias i Gasol tenen núvies… i el FCB l’última paraula. No són els únics casos. Rodrigo de la Fuente deixa anar la llengua quan se li pregunta per la renovació. A diferència dels anys anteriors, a aquestes alçades no li han dit res i quan l’agent mira de fer gestions amb Savic, és en va.  No hi haurà decisions fins a final de temporada és el missatge oficial, mentre amb bones paraules altres empleats li deixen clar la realitat: gràcies per serveis prestats. De la Fuente s’ha adaptat a Catalunya a la perfecció i no vol marxar. S’ha ofert a la Penya i Aíto veu amb molts bons ulls el fitxatge, tot i que la posició està ara ben coberta perquè a Badalona veuen De la Fuente més com un escorta que com un substitut natural de Barton, però són matisos menys greus que el gran handicap. De la Fuente hauria d’acceptar una retallada dràstica de la fitxa per situar-se en els paràmetres badalonins. I Girona? El jugador veu bé la ciutat i el club, però la relació amb Pesic és gairebé tan dolenta com l’actual amb Ivanovic. Res a fer.

Cal aclarir que les operacions que se citen en les dues parts de Mercat Català i en futures entregues (quan es vagin sabent més coses) són gestions que ja s’han iniciat, amb futur incert. Els tres equips catalans tenen elements desestabilitzadors que poden capgirar la planificació en qualsevol moment, així que es veuen obligats a treballar sobre diferentes hipotesis i una bona dosi de paciència:

Barça: dos aspectes: Ivanovic i Navarro. Si l’equip disputa la ULEB enlloc de l’Eurolliga, la Copa del Rei no sembla prou paraigua per garantir la continuïtat d’Ivanovic. La relació tibant amb Savic no l’ajudaria, ja que el director esportiu tallarà el cap de Dusko si les crítiques amenacen el seu lloc. I l’adéu del tècnic frenaria la marxa d’alguns jugadors. En el cas de Navarro, el jugador vol marxar, ajudat per les ‘menjades de coco’ de Pau Gasol. La clàusula de 10 milions no hi ajudarà, així que emprarà la cantarella del “després de tants anys i esforços pel club…”.

Penya: jugar o no Eurolliga tindrà influència, però no tanta com Rudy. Cada MVP, cada premi que recull és vist amb certa recança des del club. Sí, és prestigi també per a la Penya, però Rudy va començar la temporada tenint molt clar que volia marxar a la NBA com a d’hora al 2008 i ara cada setmana que passa és veu més a prop de disputar un mínim de 82 partits la pròxima temporada. Els informes que li arriben del seu agent americà sobre l’interès de les franquícies per escollir-ho entre els 20 primers del draft són positius. A la taula, alhora té una magnífica oferta de renovació, que llegirà amb educació, però poc interès.

Akasvayu: la relació Pesic-Maceiras s’ha deteriorat i podria esclatar per una banda o una altra. Tot fa pensar, però, que se seguiran aguantant i més després de l’aparició d’Amat per estilar-li les orelles al tècnic. El propietari està també enfadat de veure com s’ha passat de lluitar pel liderat a mirar-se la Copa ULEB com un mal menor.

Advertisements

~ per codicat a 09/05/2007.

9 Respostes to “Mercat català (Segona part)”

  1. Collons, patirem més a l’estiu per saber quin equip tindrem la temporada que ve, que no pas per veure com acabem aquesta lliga. Si és que els penyerus no pararem mai de patir.

  2. Hi ha una cosa que no entenc del cas De la Fuente: ¿com pot ser que des de la Penya el vegin més com un escorta que com un possible suplent de Barton? Aquesta temporada l’he vist en certa decadència, però no crec que en envellir el jugador s’encongeixi i “perdi” una posició a la pista: continua sent un aler alt, fort. Si hem d’anar a per ell, que sigui com un jugador de rotació, no com un candidat a la possible venta d’en Lubos (una venta que no s’ha de produir, que l’any que ve ha de ser el capità de l’equip!!).

    Per cert, que burro que és en Savic: no voler el Lubos l’estiu passat i voler-lo ara… (això dels informes de la Lega fet caguera: Garbajosa va dir en el seu dia, quan en Lubos era un dels jugadors revelació de l’ACB, que el coneixia d’Itàlia i no entenia com cap equip gran no havia apostat per ell. Clar, que ja sabem com les gasta l’amic Zoran a l’hora de fitxar).

    Un nom a tenir molt en compte, ja sigui com a “suplent” o com a substitut d’en Barton és el de Tariq Kirksay, del Nancy, per qui es va interessar el Madrid abans de fitxar en Milic a mitja temporada. El problema és que, després de la seva gran temporada, sent un dels millors jugadors de la Copa Uleb, el seu preu pot ser elevat.

    En el cas d’en Rudy, espero que el club estigui treballant ja en el seu possible substitut per si marxa aquest estiu. És un jugadoràs, el nostre home franquicia, però no podem caure en la desesperació si decideix fer el salt. El club està per sobre dels jugadors, i diria que estem en el camí de construir una bona estructura esportiva (amb l’Aíto, clar). Per al lloc d’en Rudy, proposo seguir en Saúl Blanco, del Fuenlabrada. Ha fet un gran final de temporada, és un gran saltarí, molt complet (aporta en tots els apartats estadístics) i està en clara progressió.

    També espero que, si en Rudy se’n va ara, el club pugui gestionar alguna mena d’acord pels seus drets per quan torni de la NBA.

  3. Salutacions, ja que m’estreno. Celebro el blog i el seu contingut: això del “safareig” dels fitxatges amb tants mesos d’antel·lació, és especialment sucós. I per als no entesos ni ficats en aquest mundillos, ens permet fer-nos una idea de com funcionen aquestes jugades multi-banda on, en ocasions, no ho són tot els diners.
    Com a aportació, només una petita reflexió diguem-ne “històrica”: que les coses es van fent en un camí raonablement correcte durant les darreres temporades, en dóna mostra el creixent interès pels jugadors que passen per la Penya. Contiuem esssent -com tradicionalment- un mercat exportador, però crida l’atenció que els equips d’elevat pressupost es comencin a fixar en estrangers que triomfen a la Penya. La Penya fa un temps que serveix de trampolí, de la mà d’Aito, afegiria.
    Si mirem unes quantes (no gaires) temporades enrera, més que trampolí, érem una ratera.

  4. Espero que la Penya entri a Eurolliga, crec que és l’única manera de mantenir Rudy (l’any següent que marxi a la NBA). Suposo que hi haurà bastants de canvis a la plantilla (Archibald i Gaines tenen contracte?)

  5. Archibald (està fora) i Gaines (té oferta de renovació que ell ha vinculat a la continuïtat d’Aíto) acaben contracte.

  6. Archibald fora segur? És una posició difícil de cobrir…

  7. Si no rebaixa fitxa, fora. Ara, també cal dir que últimament pel club no descarten la renovació…

  8. No hi ha mercat català tercera part?

    Es que el partit del dijous encara queda lluny…:p

  9. Coses per fer una tercera part, n’hi ha, però no és el moment. Això sí, si ningú ho treu abans, es farà una peça de xifres…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: