L’hora de la veritat

Els 82 partits de fase regular són història i arrenca el play-off. Miami defensa el títol amb el handicap de tenir el factor pista en contra des de primer ronda. De nou, les mirades a l’Oest, on Dallas exerceix de favorit amb San Antonio i Phoenix atents per colar-se a la gran final. Cada any es mira en la mateixa direcció, però dels tres últims anells, dos han anat a parar cap a l’Est. “Els play-off separen els homes dels nens” resa un dels tòpics de la NBA. Fem un petit anàlisi dels enfrontaments, començant per la Conferència del vigent campió.

Detroit (1) vs. Orlando (8): el duel més desequilibrat. Els Magic ja han complert l’expedient i la lesió de Milicic, que podria perdre’s els primers partits no hi ajudarà gens. Els de Florida volen que joves com Dwight Howard, Jameer Nelson, Milicic o Trevor Ariza agafin experiència en play-off i els Pistons aspiren a passar sense gastar massa energia del cinc titular, ja que hi ha poca confiança en la solidesa dels homes de rotació.

Miami (4) vs. Chicago (5): els canvis en el sistema de competició després de la injustícia de veure la passada campanya els Grizzlies quedaven cinquens i tenien pitjor rival que els sisens (Clippers) poden dur a la confusió, així que cal aclarir que l’avantatge camp és per als Bulls, que van veure com a l’últim partit els Cavs els prenien el segon lloc. Eliminatòria molt oberta. La joventut de Chicago contra l’experiència de Miami. Ben Wallace i PJ Brown tornant-se en el repartiment de cera contra Shaquille O’Neal i l’esperança als Bulls pel record de la bona defensa de Hinrich sobre Wade al 2006. Els secundaris hi tindran molt a dir (Kapono, Jason Williams, Nocioni, Duhon, etc) en l’eliminatòria més atractiva de l’Est. La sort dels Bulls, en mans de les ratxes anotadores de Ben Gordon i Hinrich, que podria acusar el desgast del marcatge a Wade. Els Heat dependran de l’estat físic de diversos jugadors que han patit lesions importants, una incògnita a hores d’ara.

Cleveland (2) vs. Washington (7): les lesions han acabat amb la temporada dels Wizards, així que LeBron James i companyia tenien motius per celebrar el salt in extremis al segon lloc. Un altre amb l’objectiu de no desgastar-se i evitar lesions. Superiors en el joc interior i exterior davant un rival sense la gran estrella, Gilbert Arenas, ni l’altre All Star, Caron Butler, qui treballa contra rellotge per intentar arribar-hi. Mesos de treball en orris quan arriba l’hora de la veritat, com mostren les 8 derrotes en els últims 10 partits.

Toronto (3) vs. New Jersey (6): La sorpresa agradable de l’Est s’enfronta a un rival molt, molt incòmode. Tot i la baixa de Krstic, el trio format per Kidd, Vince Carter i Richard Jefferson poden provocar-te un maldecap en qualsevol nit, encara més des que Nachbar i el rookie Josh Boone aporten des de la banqueta. Toronto és inexpert en play-off, però té molt de talent i molt repartit, incloses unes ratxes de triples que poden trencar en qualsevol instant. La capacitat d’intimidació del peculiar Mikki Moore sobre Chris Bosh hi tindrà molt a dir. Els Raptors són favorits, però tot símptoma d’excés de confiança serà castigat segur.

Dallas (1) vs. Golden State (8): el gran favorit suarà a primera ronda. No tant per patir pel resultat com per l’esforç físic. Els Warriors plantejaran el duel a alta velocitat i la loteria dels triples (en tiren més de 30 per partit) per compensar un cinc titular orfe de pivots, en què un 3-4 com Al Harrington exerceix de center. Jason Terry i Devin Harris seran els encarregats de frenar el ritme de joc, duent-lo a la pausa habitual per a comoditat de Nowitzki i companyia. Qui s’adaptarà a qui? És la pregunta clau, tot i que el pronòstic és victòria clara (4-0 o 4-1 dels Mavs). Alhora, una bona oportunitat perquè les dues torres de Dallas, Diop i Dampier, agafin confiança de cara les rondes següents.

Utah (4) vs. Houston (5): un altre cas que tot i l’ordre en què apareixen, el factor pista és per als texans. Van Gundy ha reduït el soroll dels crítics (entre els quals m’hi incloc) amb una segona part de temporada espectacular. Houston ha sobreviscut a les greus lesions dels dos referents, McGrady i Yao Ming, donant de pas confiança a secundaris com Luther Head o Chuck Hayes, sense oblidar-se de la feina invisible i mai prou valorada de Shane Battier, que contagia la competitivitat al vestidor, tal com han enyorat a  Memphis. Del fitxatge estrella, Bonzi Wells, ni rastre, ajudant a la bona química. Ara cal desfer-se de Utah i tornar a complicar la vida com cada any als Mavericks. D’entrada, però, no ho tindrà fàcil. Utah és un equip compensat i incòmode. “Anirem aviat de vacances” pronostica el tècnic Jerry Sloan, que enyora les superestrelles i creu que la pressió pesarà sobre Carlos Boozer i Deron Williams. Vesteix pell de xai i sap que la temporada ja està per sobre les previsions, però un equip dirigit pel sargent Sloan sempre ven cara la pell.

San Antonio (3) vs. Denver (6): duel similar al Dallas-GS, aquest amb més opcions per al dèbil. L’estil pausat dels texans contra l’amor per les possessions curtes i l’alta anotació, com no podia ser d’altra manera, de l’equip liderat per Carmelo Anthony i Allen Iverson. Els Nuggets dependran en bona part de la capacitat de Camby i Hilario d’evitar l’acumulació ràpida de faltes en el marcatge de Duncan, que porta tota la fase regular a mig gas. Accelerarà ara? L’estadística diu que San Antonio guanya el títol un any sí, un any no i l’any passat va veure’s superat per Dallas…

Phoenix (2) vs. Lakers (7): imprevisibles. Phoenix és clar favorit contra uns Lakers a la recerca de la identitat perduda. Kobe implica als companys o opta pel solo de guitarra. Mitja temporada amb la primera opció i un tram final amb la segona. En les vuit victòries dels Lakers al tram final, la mitjana de punts de Bryant ha estat de 49,7. Raja Bell és un dels més capacitat de la NBA per aturar-lo, així com per fer mal a l’altre costat des de la línia de 3 (10/14 en els dos últims duels), però no és l’única clau. Els Suns arriben millor que en l’enfrontament del play-off 2006, en què els Lakers van fregar la sorpresa. Ara tenen a Stoudemire, així com secundaris en estat de gràcia (Leandrinho i James Jones), que minimitzen l’adéu de Tim Thomas i la mala temporada del francès Diaw, amb problemes de sobrepes. Els Lakers miraran de desgastar Nash, tot i no tenir les armes adients i confiaran que el francès Turiaf mantingui l’antídot per a Stoudemire (4/16 i 6/16 en els precedents. Moltes variants i els Suns de clars favorits, però la clau gira al voltant de Kobe Bryant. En el vídeo podeu fer-vos-en una idea.

I ara, a disfrutar de l’espectacle.

Advertisements

~ per codicat a 19/04/2007.

8 Respostes to “L’hora de la veritat”

  1. Sedena ha penjat els primers partits i horaris de les retransmissions dels playoff. Els adjunto per a interessats:

    S 21 18:30 TORONTO-NEW JERSEY (GAME 1) Canal+
    S 21 21:00 CHICAGO – MIAMI (GAME 1) C+ Deportes
    D.22 A L 23 01:00 SAN ANTONIO-DENVER (GAME 1) C+ Deportes
    L.23 A M.24 03:30 HOUSTON – UTAH (GAME 2) C+ Deportes
    M.24 A X.25 01:00 TORONTO – NETS (GAME 2) C+ Deportes y C+
    X.25 A J.26 03:30 DALLAS – GOLDEN STATE (GAME 2) C+ Deportes
    J.26 A V.27 04:30 L.A.LAKERS – PHOENIX (GAME 3) C+ Deportes
    V.27 A S.28 01:00 NETS – TORONTO (GAME 3) C+ Deportes y Cuatro
    S.28 A D.29 02:00 DENVER – SAN ANTONIO (GAME 3) C+ Deportes

  2. Els seguidos Lakers tenim sort, dos dels tres primers partits cauen en diumenge a una excelent hora (21:30).

    Encara que no crec que disposem de gaires opcions, Phoenix está molt millor que l’any passat (han recuperat un Amare que torna a ser el que va brillar fa 2 anys), i els Lakers crec que estan força pitjor, sense un base titular clar i a les mans de un Bryant imprevisible

  3. Jo aposto per unes semifinals de conferència amb els 8 caps de sèrie, tot i l’avantatge de camp que tenen Houston i Chicago. De cara al títol final em quedo amb la temporada i bona dinàmica de Dallas… no crec que els puguin arribar a sorprendre ara al final. I com a preferit personal em quedo amb phoenix.

    Que comenci l’espectacle!

    PD: No podies posar un altre video amb un jugador o equip que no fos el pallasso d’en Kobe?? 😛

  4. Dels partits que vaig veure ahir (Toronto-New Jersey i Chicago-Miami) em quedo amb l’agressivitat dels Bulls i la intel·ligència del veterà Jason Kidd.

    – Els Bulls tenen un rival temible, però el seu joc és esperançador. En defensa van començar malament però van ajustar detalls al descans i Ben Wallace va poder aturar Shaq mentre que els exteriors van anul·lar a Wade fins a la recta final. I els suplents veterans dels Heat no van estar a l’alçada. La bona circulació ofensiva dels de Chicago diverteixen a qualsevol i aconsegueixen sempre un bon tir. Si a sobre Deng excel·leix, són díficilment parables.

    – Els Nets van guanyar la partida a uns Raptors desorientats i espantats. Van deixar de jugar con estan acostumats i van oblidar-se de Parker. Els Nets, en canvi, van usar les seves armes (joc exterior) i sobretot van donar el comandament a Kidd, que des del pal baix creava desequilibris per començar a atacar amb aventatge. D’això se’n va aprofitar sobretot un gran Jefferson. Vince Carter, com és costum quan juga a Toronto, nerviós, fallant molt i precipitat. Si la victòria se’ls va complicar als de New Jersey va ser per culpa de la seva obcecació en jugar 1 contra 5 cada atac de l’últim quart.

  5. Tb aposto per Dallas. I ara a toro passat, ja vaig indicar que Toronto tenia un rival incòmode, aspecte al qual cal sumar-hi que Toronto ja ha fet els deures (i més i tot), mentre que New Jersey aspirava a més que colar-se pels pèls a play-off. Estan obligats a més. Tenen més experiència i més fam, però està tot molt obert. I no, no podia triar un altre vídeo perquè (a part de ser dels Lakers, jeje), va ser l’eliminatòria més espectacular de primera ronda i potser del play-off 2006. Ah, el vídeo no és de Kobe, sinó de l’eliminatòria, però és normal que sigui qui més surt. En dies tindreu un altre reportatge per discutir-hi al voltant, amb la NBA de fons.

  6. De moment, primera sorpresa: els Warriors han guanyat el primer partit a Dallas, duent a terme un Pla d’Acció Municipal, altrament conegut com PAM!!!! 🙂

  7. Dallas i San Antonio han perdut per ser incapaços d’imposar el seu ritme i estil. Especialmente decebedor Avery Johnson, que surt amb quatre baixets i Nowitzki, així que des de l’inici s’adapta al rival. I a l’estil dels Warriors, doncs guanyen els Warriors. Era una bona oportunitat per fer que Dampier (2 minuts) i Diop se sentin importants, però d’entrada ho ha desaprofitat. Veurem si rectifica.

  8. Molt interessant el debat d’imposar l’estil o adaptar-se al rival. Jo sempre he preferit jugar d’una manera i intentar sobreposar-lo al rival. Però des de la dictadura de la defensa sovint es prioritza posar a pista jugadors per aturar els homes rivals per damunt de la inversa.
    No obtant, crec que intentar imposar l’estil pot sortir a compte si tens tios de prou qualitat com per aconseguir-ho. En cas que vagis justet de nivell basquetbolístic, segurament sigui més rentable amotllar-se als cracks enemics i mirar de frenar-los. Si després anotes ni que sigui de casualitat, pots donar la sorpresa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: