Amor traït

Ens vam conèixer de ben joves i el nostre amor es va consolidar amb el pas del temps. Tot anava bé. I quan portava camí de fer-se sòlid, van aparèixer les primeres diferències. No hi vaig donar importància, pensava que eren una tonteria i que ho podríem superar sense problemes, quan em vaig trobar la primera traïció. No et senties prou estimat. I vas caure en els braços d’un altre. Jo parlava d’amor i tu buscaves més acció. Com que ja tenia prou problemes personals, vaig deixar-te marxar, deixant clar el mal que m’havies fet.

Més sexe no és sinònim de felicitat i et va costar uns anys adonar-te’n. Vam tornar a veure’ns i el vell amor va renéixer. D’entrada costava. Massa fantasmes del passat recent a superar de cop. Però vam fer-ho. Ja no tenies tantes necessitats com la primera vegada que vas marxar. Jo havia acceptat oferir-te més del que tant anhelaves i tu responies. Em parlaves de com havies recuperat la felicitat, que no eres feliç amb l’altre, que havies après què vol dir amor sincer, que com aquí no estaries enlloc, que la família ho era tot. Em deies que m’estimaves i jo et creia. Actuaves com un enamorat i tot t’anava tant bé! Tots et lloaven i els dos érem feliços. Semblava etern… però no en tenies prou. T’ho callaves i coquetejaves amb d’altres. Així que vam passar uns dies estranys, de desconfiança, però un cop més estava convençut que ho superaríem. I vas tornar als braços de l’altre. Sí, aquell que tan infeliç t’havia fet en paraules teves. “La carn és dèbil i ja saps què vull”, em vas dir. I vas tenir els nassos de demanar-me una nova oportunitat. Era públic i notori que te n’havies anat amb un altre i amb un “t’estimo, però ara ja saps què vull” vas suplicar-me tornar. No, no és tan fàcil. Cadascú té el seus límits… i el seu orgull, tot i que sé que mai ho entendràs. No, tu no. 

De seguida vaig substituir-te. No era fàcil a aquelles alçades, però ho vaig haver de fer. Anys de felicitat no s’estroncarien ara per la teva traïció. No, no et pensis que ets tan important. I les coses no em van malament. Gens malament. He tingut moments pletòrics, si bé ara el meu millor amic ha marxat unes setmanes i no estic fi. I es nota. I ara penso: per què negar-ho? No és tan fàcil oblidar-te. No me n’he d’amagar. Confesso que ja en els primers mesos et seguia des de la distància, que m’alegrava quan les coses no t’anaven bé i escoltava com li deien al teu amor que s’havia equivocat a l’acollir-te de nou. I pensava en el dia que em visitis. Prepara’t! No ho oblidaràs fàcilment. Cornut dos cops, mereixo que prenguis consciència del mal que m’has fet. Hi tinc dret. I per això em fa mal enyorar-te. I m’adono que cada cop miro més la teva fotografia, els moments de gran felicitat i et maleeixo per tenir la carn tan dèbil. D’amor sincer a amor traït.  

PD: text fet a partir de les converses amb diversos aficionats i després de comprovar  que el sentiment és compartit. Uns més ressentits, altres més ressignats, però tots dolguts per l’amor traït. 

Advertisements

~ per codicat a 02/03/2007.

4 Respostes to “Amor traït”

  1. Jo no crec en els prínceps blaus. Aquell enamorament era justificat i la ferida encara cou, però el temps cicatritza. I si durant aquest temps es viuen èxits cicatritzen abans. A part que, no cal dir-ho, sempre hi ha altres amors a qui conquistar. Potser més cars, potser distints al besar, però qui sap si més profunds, durades i fiables. 😉

  2. ..sempre hi ha altres amors a qui conquistar, i amors que et conquisten. Per part meva la ferida ja s’ha tancat, sobretot quan un nou sentiment em va abordar de cop. Jove i fresc, em va descobrir noves sensacions que seran dificils d’oblidar.

  3. Ostias, que bó!!!!!!

    El cor humà i els seus secrets, un dels grans misteris del mon.
    Deia un gran poeta, que la gran paradoxe del abandonat era que un día o altre, tornaria a estimar a algú amb la mateixa follía amb la que t´havia estimat a tú i que per tant tornaria a ésser feliç; però que tú per a molt que et donéssin , mai et torneries a sentir tant estimat com ho vas ésser per a mi.

    Nous amors han vingut, i vindran , que hem tornaran a fer feliç i hem permetran tornar a estimar amb la mateixa intensitat que vas sentir tú.
    Tu, mai més tornaràs a sentir aquella dolçor i aquella comprensió que t´ho perdonaba tot i que inclús et feien sentir millor i més guapo del que realment erets.
    A canvi, és molt probable que al final tan sols rebis desafectes, desprecis, retrets i una patada al cul quan deixis d´ ésser util.
    I potser, molts diners, això si.

    Ni tan sols vas donar les gràcies al marxar.
    Total,…….. per a que????
    Potser ja ni valía la pena…….

    El cor humà i els seus misteris, el gran secret del mon.

    Felicitats per l´article i per el blogg, codi i ronsu

    VJ

  4. Molt bo l’escrit. Ho comparteixo plenament!

    Endavant! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: