Enyorant els vells temps

Els veterans del foro de la Penya repassaven fa uns dies la mítica figura de Kresimir Cosic, a qui qualifiquen de millor pivot de la història, tot recordant la nit dels mitjons mullats. Els menys veterans ens hem fet grans tot admirant les exhibicions anotadores de Drazen Petrovic, l’únic a plantar cara al mític Dream Team del 92, plorant les conseqüències de l’elegància de Danilovic i el caràcter guanyador de Djordjevic a Istambul, flipant amb la classe dels braços de Kukoc (veure vídeo) i treient-los el barret davant la insultant superioritat dels balcànics al bàsquet europeu i mundial quan arribava l’hora de les seleccions, ja fos sota bandera iugoslava o escindits en Sèrbia i Croàcia, les dues úniques amb capacitat per mantenir-se a l’elit… fins fa un anys. La màgica combinació de talent individual, canell letal i ambient asfixiant comencen a format part de la videoteca (o dvdteca) perquè els nostàlgics trenquem a plorar si repassem l’estat actual del bàsquet balcànic.

L’Eurolliga 2006-2007 ha comportat un pas més cap al tocar fons del bàsquet balcànic a nivell de clubs, seguint l’estela iniciada per les seleccions, que acumulen decepció rere decepció. De tres representants, dos eliminats i només un equip al Top16, aferrant-se a la setzena plaça, l’últim furgó per no fer les maletes. Les notícies dels últims dies, però, només fan que aprofundir en la ferida. L’únic a fer els deures mínims, el Partizan, té coses més importants en què centrar-se que mirar de caure amb dignitat. No cobren la nòmina i tenen greus conflictes interns. Una crisi que és compartida amb els veïns. Els ja eliminats no estan gaire millor. L’Olimpija, que no passa del novè lloc a la Lliga Adriàtica, va rebre diverses amenaces de vaga de la plantilla i va deixar escapar a cost zero la màxima estrella, Marko Milic; ha despatxat l’entrenador Tomo Mahoric, el president Dag Kralj i d’altres peces de menys pes com el pivot Saulius Kuzminskas, mentre que l’etapa de l’interessant Rannikko també té data de caducitat. Els de Lubjana, això sí, podran participar a la Copa d’Eslovènia, de la qual estaven temporalment apartats per deure diners a quatre clubs. Per últim, el Cibona va rebutjar la dimissió de l’entrenador després del fracàs de veure’s fora del Top16 a l’última jornada.

Intentar explicar els motius de la decadència dels bàsquet balcànic no és fàcil perquè és una mesclar de molts factors. En citarem tres com a més rellevants:

El primer aspecte clau és la NBA. El bàsquet nord-americà exerceix de depredador. Si d’inici s’emportava estrelles consagrades a Europa com Petrovic, Kukoc, Divac, Radja o Pajpalj, ara s’emporten tant als consagrats (Rebraca, Nesterovic, Drobnjak) com als qui comencen a brillar (Stojakovic, Jaric, Giricek), però, el més greu, també s’enduen als qui tenen molt de futur però poc present i necessitat de moltes hores de treball. Els Milicic, Pavlovic, Radmanovic, Udrih, Cabarkapa o Illic marxen a la NBA amb tot encara per demostrar i fins i tot acaben derivats a la lliga filial, la NBDL (per exemple el bosni Markota). S’acostumen des de l’inici a un rol secundari, fins i tot reduit al d’especialista i ho paguen tant els clubs, que no poden gaudir d’ells, com la selecció, on es mostren incapaços de fer un pas endavant, acostumats a ser secundaris. No només no funcionen, sinó que mostren problemes de disciplina i no dubten a sacrificar la internacionalitat a canvi de treballar a les lligues d’estiu de la NBA.

Un altre aspecte seria l’obertura de fronteres. Els estrangers en general surten més barats que els espanyols i més des de la implantació dels cupos. Fitxar un serbi, un bosni o un eslovè surt bé de preu (si no és una gran estrella, esclar) i s’ho pot permetre des del més poderós al pressupost més modest. L’ACB és un exemple amb jugadors de qualitat tant diferent com Milic (Madrid), Bazdaric (Menorca), Longin (CSF), Nikolic (Estudiantes), Teletovic (Tau) o Majstrojovic (Bilbao) per citar-ne alguns. Si la NBA s’endú les estrelles i el bàsquet europeu els de segon i tercer nivell, què queda als equips balcànics, farcits de deutes com hem vist abans? Jugadors joves que no trigaran a marxar i d’altres que tornen a casa després de males experiències com Drobnjak (exTau), Marcelic (exPau Orthez), Markoixvili (exTreviso) o Bader (exManresa), enmig de secundaris mediocres i nord-americans de rendiment desigual, alguns de qualitat com Chucky Atkins, Sconnie Penn o Brindley Wright i d’altres tan lamentables com Abdul Mills (Olimpija). El creixement del pes dels estrangers és un símptoma més de la crisi.

Finalment, no es pot obviar el pes de la guerra dels Balcans. El talent es va repartir entre els països escindits i va deixar un cultiu de tensió constant gens agradable. La situació econòmica tampoc és per tirar cuets i els jugadors tenen pressa per marxar. Tot plegat una barreja que deriva en el trist panorama del bàsquet balcànic. A nivell individual encara ofereixen regals a la vista, però el col·lectiu es troba sota mínims, tant de clubs com de seleccions. Haurem de tirar de videoteca entre llàgrima i llàgrima. Enyorem els vells temps. Tornaran?

Anuncis

~ per codicat a 16/02/2007.

3 Respostes to “Enyorant els vells temps”

  1. Possiblement un ressorgiment de l’economia d’aquests països, amb empreses inversores que patrocinin equips, implicarà un rebifar dels clubs i podran fer algun esforç per retenir jugadors o millorar el nivell dels fitxats, no trobes?

  2. Encara em cau una llagrimeta quan recordo la selecció de Croàcia del 92, que vaig tenir la sort de veure en directe.
    Veure Drazen Petrovic jugant al límit contra Jordan és una de les imatges que mai oblidaré.
    Ara tant Serbis com Croates han perdut la identitat i poden tardar molts anys a recuperar-la, si és que ho fan.
    A nivell de clubs crec que cada dia aniran a menys, hi ha més diners a moltes altres bandes.

  3. En el vídeo de Petrovic surten imatges del duel entre Croàcia i els EUA. Triple de Petrovic, intent de passada llarga per replicar ràpid, pilota robada per Petrovic i triple al contraatac. El vídeo de Kukoc també serveix per veure l’evolució física del jugador, que, sent molt gran, una mica va deixar de ser ell a la NBA. Llàstima que el bàsquet balcànic cada cop vagi a menys perquè ens uns temps en què el físic s’imposa, ells aportaven tècnica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: