La il·lusió d’Aíto

Després de 30 anys al bàsquet d’elit, no es pot amagar que Alejandro García Reneses (Madrid, 20-12-1946) és un malat del món de la cistella. Va ser dels primers a llençar-se a la xarxa d’internautes per compartir coneixements i opinions amb el món, un clar referent de la seva passió pel bàsquet. Persona austera que en tants anys cobrant sous milionaris només s’ha permés el discret capritx d’una zodiac per anar a pescar, més per fer feliç el cunyat que per gust personal. No li agrada sortir a sopar, ni els viatges turístics ni cap vici que li permetria el seu compte corrent. Si viatja, és per veure bàsquet. Si sopa fora de casa, és per xerrar de bàsquet. Parlar amb ell de cistelles és fer-lo feliç. Tants anys a l’elit i tantes crítiques rebudes fan que s’hagi creat una pantalla de protecció. Si et despites, tira de manual i et parla del “millorar cada dia”, el “acostumar-se a fer les coses bé cada dia” i la resta de l’abc de la seva filosofia de treball. S’entra en un joc de fintes, canvis de direcció i voltes per treure-li de dins el que pensa. A vegades de forma oficial, d’altres off the record.

I dins el joc de la conversa no pot amagar que ara ha canviat. La passió pel bàsquet al Barça patia l’ombra de l’exigència dels resultats i una premsa que no li perdonava les set decepcions europees i la seva escassa predisposició a donar-los exclusives. 20 anys de la seva vida en blaugrana i necessitat de nou reptes, no va dubtar a tornar a la Penya. Els xiulets van acompanyar-los des de l’inici, si bé la final de la Copa del Rei i l’aposta valenta per Rudy Fernández van començar a reduir la xifra de crítics. Tres anys i mig més tard, només s’escolten aplaudiments perquè ha aconseguit que cada jugador es buidi a la pista en una dolça combinació d’efectivitat i espectacle. Els alley-hoops s’han convertit un recurs habitual i l’altre gran amor de l’aficionat, el planter, també té un pes decisiu. Rudy es consolida i cap altre entrenador hauria apostat per un talent de 14 anys. Només Aíto. I hi ha més talents esperant. “Està seguint el camí correcte, però no és tan fàcil adaptar els pivots a l’exigència i el físic de l’ACB. És més fàcil amb els exteriors”, afirma de Henk Norel, que la pròxima temporada té molts números per guanyar protagonisme al primer equip. Però no tot són notícies positives al planter. Altres projectes s’estan quedant en el camí. “És una qüestió de fam per triomfar” acompanya el nom d’Albert Teruel i un sincer “hi ha jugadors que tenen el físic i la qualitat tècnica per triomfar, però no el cap. No dic que tingui mal cap, però li falta la maduresa per aprofitar unes magnífiques condicions. Veurem si algun dia ho sabrà fer” comenta sobre el somni frustrat de molts seguidors verd-i-negrs de veure la màgia de Panchi Barrera a l’Olímpic de Badalona.

La conversa amb Aíto exigeix parlar de present i futur. “Il·lusió i ambició” són les dues paraules que més repeteix. Està embriagat d’il·lusió amb el projecte de la Penya. Vol seguir creixent, tot i les dificultats econòmiques. Les limitacions de la tresoreria van situar-lo el passat estiu a un pas del Madrid. Àlex Mumbrú no va dubtar a fer el salt i l’equip l’enyora, però el tècnic madrileny va ser fidel a la paraula i al compromís amb el projecte. El pròxim estiu es viurà una història similar. Pocs diners, jugadors clau que acaben contracte i un Rudy coquetejant amb la NBA. Aíto confia en resoldre-ho amb mínimes pèrdues i reforços intel·ligents. Un bon bloc que acompanyi les seves ganes de seguir moldejant un crac: Ricky Rubio. A Aíto li cau la baba amb el base del Masnou i ara espera poder repetir aquesta meravellosa sensació amb la resta de l’equip. Disfruta i no ho pot dissimular, tot i que ho intenta. S’ho passa bé i ara a sobre obté reconeixement. Un malalt del bàsquet i una conversa sempre agradable. Badalona vibra amb Aíto i Aíto amb la Penya. Fins quan?

ENTREVISTA amb Aíto

aito.jpg

Anuncis

~ per codicat a 05/02/2007.

15 Respostes to “La il·lusió d’Aíto”

  1. Hem d’entendre que Aíto compta amb Henk Norel però no amb Panchi ni Teruel?

  2. Es pot entendre així. Hi ha una sèrie de jugadores que tenen qualitat i l’actitud correcte (Norel, Ribas, Pere Tomàs, Marc Rubio, …) i d’altres que no tant. En el cas de Panchi, per a mi la clau del cas era: per què l’Aíto que el va tenir entrenant durant la pretemporada i més de mitja lliga no ha apostat per ell? Més o menys em va contestar.

  3. El dubte és si Panchi, ben envoltat, podria rendir. I sembla ser que a la Penya no tindrà l’oportunitat per saber-ho.

    Un nom propi que he trobat a faltar és el de Flis. Per mi el seu paper aquesta temporada està sent com a mínim preocupant.

  4. Segurament, però no podia parlar de tots. La millor notícia per a Flis és que la Penya segueixi tenint problemes de cupos. Com a cinquè pivot i cobrant poc es podrà guanyar la vida a la Penya a l’espera que es tregui l’empanada.

  5. d’en Dimitri es cert que aquesta temporada jo tambe esperaba algo mes d’ell. La temporada passada crec que ho va fer be (globalment per el que se li podia demanar) i que ja en aquesta temporada podria aportar un minim regularment, pero no ho esta fent. De fet segurament ha fet mes partits dolents que la temporada pasada.

    El Panchi es una gran llastima que no hagi anat al Prat en comptes de anar a Melilla. Crec que el que necesita ara es algo mes que jugar minuts, algo que segurament les cesions no li donaran. Crec que el jugador despres de tot el que ha passat necesita veure que es creu en ell, necesita confiança i potser nomes un “tornar a casa” li podria donar.
    El “cas panchi” em sap molt de greu, la veritat, crec que es un “borron” en la Penya que vam portar al jove jugador d’uruguay amb moltes esperançes y ja sigui per fer coses malament o per mala sort amb els papers, es va trencar la progressio d’un jugador “especial”. Un jugador que desesperat fins hi tot va demanar poder tornar al seu pais veient que nomes podia entrenar sense rebre cap “premi” al no poder jugar ni amb el EBA y el ACB.

    Jo estic segur que en cas de poder jugar com a comunitari, en el seu moment, l’Aito hauria comptat amb ell com a reforç per el primer equip, tercer/segon base, com ho fa ara amb en Ricard.

    felicitats pel blog.

  6. Felicitats pel blog, sóc un lector asidu, espero poder aportar comentaris tot i que el nivell és força alt.

  7. Penso que Aíto és molt feliç a Badalona. I més ara que té a les seves mans un diamant com Ricard Rubio, i sembla que el club vol seguir creixent. Esperem que l’any que ve pugem un graó més, sobretot pel que respecte al tema econòmic que al cap i a la fi, pot marcar més els objectius d’aquest equip.

  8. Molt, però molt bé.
    Trobava a faltar un lloc així; un lloc a on és parli de les coses sense masses embuts, a on les coses és diguin per el seu nom, a on et puguis enterar de moltes coses que no surten , o no poden sortir, als mitjans habituals, un lloc a on regni la tranquilitat i l ármonía.
    I hem sembla que ja l´he trobat.
    Us animo a que segiu així.
    Moltes, però moltes felicitats.

    Lamentablement el meu nivell no hem permeterà participar molt aquí, però desde avui teniu un lector diari més.

    Una forta abraçada, i molts ànims per al creador i per els col.laboradors.

    VJ

  9. ¿L’Albert Teruel enara té opcions de jugar al primer equip? ¿En Marc Rubio també? Jo ho veig complicat. Em sembla que dels que venen per sota, en Henk i en Pau són els que tenen més números, amb en Pere Tomàs un graó més enrera. Veient el paper que estan tenint en Marcelinho i en Dimitri, jo me la jugaria amb els dos “joves” (com a mínim perquè vagin tenint minuts). Encara que amb en Flis encara tinc alguna remota esperança de fer alguna cosa positiva. Si en Norel i en Pau Ribas poden pujar al primer equip, ens podríem estalviar algun caler per invertir en altres posicions (encara que jo no canviaria moltes coses, només faria algun retoc).

    PD: espero que aquí si que es pugui anar parlant de noms propis (mercato) amb normalitat. Crec que hi ha per Europa jugadors molt interessants per la Penya que estaria bé analitzar quin paper podrien tenir a l’equip. Quan vulgueu trec la llista amb l’scouting.

  10. Mnärc, no és qüestió que en Marc Rubio o en Pere Tomàs tinguin opció o no de jugar en el primer equip. La reflexió que jo feia, a partir del que apuntava Aíto, és que tenen l’ètica de treball correcte per arribar. Que després la falta de sort o de qualitat els tanqui la porta del primer equip serà un altre tema, però treballen de forma correcta.

  11. Gran blog. Felicitats. Un nou lector que esperarà amb ànsia els nous posts.

    Per cert, el que un servidor ha trobat a faltar és algun comentari sobre el tema Bob. Tot forma part d’un pla a llarg termini preconcebut pel gran Aito i ens plantarem al maig amb un pivot desequilibrant? O bé realment ni tan sols ells mateixos esperaven que vingués en aquest estat?

  12. Hi ha més decepció que una altra cosa amb el tema Bob. Estem intentant solucionar un petit problema amb el link de l’entrevista a l’Aíto, on sí parla de Dueñas.

  13. Felicitats pel blog.
    Intentaré seguir-lo sovint.
    D’Aíto, amb el que em quedaria és amb la dinàmica que ha aconseguit en l’equip i que ha estat capaç que tots els jugadors s’involucrin i es sentin importants.
    Flis és el que sembla més despenjat.

  14. Que gran es Aito, i sobretot que grans el/els creadors d’aquest blog. Agregats a favorits, sens dubte.

  15. Link a l’entrevista arreglat. Com es diu en rumanès: “perdonen de molestias”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: