L’alley hoop

Masses vegades hem sentit l’absurd axioma que resa: “han deixat de banda el joc espectacular per assegurar un bon resultat”. A aquestes alçades encara se senten burrades com aquesta. Qui ho diu que són incompatibles espectacle i bon resultat? Les èpoques Maljkovianes, Lolo Saizianes i Obradovianes en què semblava que només era possible endur-se títols jugant possessions llargues i bàsquet aborrit, ja són història. Actualment en tenim diversos exemples:

– El Lietuvos Rytas, l’any passat, va quallar una excel·lent Eurolliga fent bàsquet d’alta escola, amb una riquesa tàctica admirable per un equip tan modest.

– Els Phoenix Suns porten diverses temporades meravallant el món amb un estil trepidant i de possessions curtíssimes.

– El Real Madrid d’aquesta ACB 2006/2007, amb Joan Plaza al capdavant, desborda intel·ligència a totes dues bandes del camp, minimitzant carències i explotant al màxim les seves virtuds (ja dedicarem aviat una estona a parlar de com treure rendiment màxim a un talent sublim com el de Louis Bullock).

Però avui volia recopil·lar algunes escenes d’una jugada que combina a la perfecció espectacularitat i eficiència: l’alley-hoop. Consti en acte que per dur a terme aquest moviment es requereix molt més que un físic potent. Cal habilitat en la passada, precisió en el tempo de salt,… i sobretot treball en equip. Sí, sí, encara que no ho sembli.

De Barton (sense mirar) a RudyDe Rudy a Gaines

Aquestes dues primeres imatges són d’un alley hoop en contraatac. En tots dos casos, s’assegura cistella i s’injecta una important dosis de moral a l’equip que la culmina (i al seu públic) alhora que produeix l’efecte psicològic contrari en el rival. Em sembla molt important aquest aspecte, i el tractaré amb més dedicació properament. Concretament a la que per mi és la clau d’aquest esport: LA CONFIANÇA.

Però tornant a l’alley hoop: què passa quan el volem dur a la pràctica sense estar en contraatac? Aquí és on entra la labor dels altres membres de l’equip. En un 5×5 els espais són escassos, de manera que els jugadors que ni passen ni esmaixen han de col·locar-se en posició que no només no destorbin, sinó que facilitin l’execució de passador i finalitzador. Per això cal que s’anticipin a la intenció del saltador i preparin el terreny: bé tallant cap a la banda contrària a la que ha d’agafar embranzida qui ha de brincar, bé fent un bloqueig cec a l’home que defensa el matador perquè se’n desempallegui i pugui dirigir-se a cistella. Tinguem-ho en compte!

De Bennet a Rudy

Advertisements

~ per ronsu a 28/01/2007.

Una resposta to “L’alley hoop”

  1. A la NBA cada any hi ha més equips que aposten per un bàsquet ofensiu. Potser els Mavericks de Don Nelson van ser els primers a apostar obertament per l’atac després d’unes temporades d’una tendència més marcada cap al conservadurisme. Ara mateix tens equips com Phoenix, Denver, Toronto, Washington o Golden State que advoquen més per l’intercanvi de cistelles que pel control. Tant de bo es mantingui en la justa mesura (tenims els All Stars per a l’exageració) perquè els resultats baixos fan mal a la vista i allunyen la gent de l’esport. Sóc dels qui manté que l’èxode de l’Olímpic va començar en l’any d’Obradovic. Es va guanyar la Copa d’Europa, però el bàsquet de la Penya en general era infumable i era més divertit anar a veure el filial, el SamPep. Ara amb Aíto tenim l’equilibri entre bàsquet vistós i defensa agressiva, amb el mèrit afegit de convertir l’alley-hoop en una part més de l’atac, no un show aïllat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: