A l’ombra de l’MVP
La gran temporada de l’Akasvayu Girona l’acapara un incommensurable Marc Gasol. Però a la seva ombra, Víctor Sada és peça clau per entendre l’èxit del club gironí.
La irregularitat de McDonald havia fet perdre el referent exterior a l’equip, i Víctor Sada ha assumit la responsabilitat i el pes de dirigir sobre la pista com no se’n sortia el nordamericà. En la línia de Mario Fernández la temporada passada, Sada es marca valoracions d’escàndol gràcies a treball defensiu i de distribució de joc. Assistir i defensar de manera brillant l’han convertit en un valor segur. I ho comprovarem a l’estiu quan, provablement, hi hagi bufetades per fitxar-lo.
Un jugador d’aquestes característiques és necessari en tot equip de qualitat. Tot entrenador el voldria al seu equip, sobretot si s’ha de jugar amb ritme (que bé aniria a Badalona!!!)
Té les seves limitacions, però assegura un nivell defensiu i de concentració com molt pocs ho fan. I una força física espectacular.
Ves, marqui. A Badalona, aquest tal Sada, no té lloc. Per concentració i un altíssim nivell defensiu ja tenim en Laviña. I pel que fa als bases, doncs capacitat defensiva en tenen prou i a sobre diguem que anem sobrats en aquesta posició. I no només per l’any que ve, sinoó que em sembla que per unes quates temporades si l’operació Franch surt bé.
Tot plegat, no li treu mèrit en Sada, quedi clar. Però a Badalona anem sobrats de bases y gent que sàpiga defensar (excepcions hi han a toot arreu)
Una parella Ricky-Sada a pista t’assegura que el rival base i escorta rival no poden centrar-se en creació de joc.
Canviar Rudy per 2 jugadors, Sada + un anotador, podria mantenir nivell.
Però crec que econòmicament igual no es pot permetre la despesa.