La zona 1-3-1
Perquè Ferran Laviña va jugar, contra l’Unicaja, gairebé tants minuts com Rudy, Ricky o Sonseca? Aquests 3 van superar els 30 punts de valoració cadascun i en Ferran va acabar amb 1. Com s’explica, doncs, que Aíto el mantingués tanta estona al camp? Aquest vídeo potser ajuda a entendre-ho.
Fa dies que no comentem aspectes tàctics i, aprofitant l’execució d’una zona 1-3-1 en el Joventut-Unicaja, us acosto una pissarra amb detalls per pulir-la, moviments per millorar-la, i els punts febles on castigar aquesta defensa. Qui creu que les zones serveixen perquè un equip descansi s’equivoca. I sinó que li preguntin a Laviña després d’un partit on va ocupar la posició més exigent de la formació 1-3-1: la del solitari jugador que es situa en darrera línia i ha d’ocupar-se d’un extrem i de l’altra de la pista.
Pobre Laviña,:( com s’ha de veure de ser l’estrella del Manresa, y tenir tot el protagonisme ofensiu a fer la feina fosca perque el merit se’l emportin en Rudy o el Ricky…
Suposo que ha preferit lluitar per guanyar títols, o jugar per intentar donar espectacle a lluitar per no baixar…a part del fet que no se el que cobrava a Manresa i el que cobra ara…
I també haig de dir que els rols als equips te’ls has de guanyar, i aquesta és la opció que ha trobat per guanyar minuts, sent dels millors en un dels aspectes més importants d’aquest joc, que la grada poc entenidora no acostuma a agrair…