Tocat pels Déus
Al derbi de dijous entre Penya i Barça, Rudy Fernández va culminar el seu procés de progressió personal, tècnica i mental. És indiscutible que el jove jugador mallorquí és la principal estrella de la lliga ACB i, possiblement, el millor escolta d’Europa. Però dijous a l’Olímpic semblava tocat pels Déus. No és el primer miracle que perpetua (qui no recorda l’alley hoop de Málaga a l’Eurolliga passada?) però ahir va transformar-se en aquell jugador imparable que de tant en tant baixa dels cels i aterra en algun parquet fent de tot i fent-ho a la perfecció. I davant les divinitats basquetbolístiques només pots fer una cosa: aixecar-te de la cadira i aplaudir… si és que t’has aconseguit desenganxar les mans del cap.
Quan a un jugador li entra una pájara d’aquestes a lo Jordan no hi ha qui el pari
Esta molt be que parlis d’en Rudy i de la Penya, pero hem sembla que te molt merit el que esta fent el Manresa, amb el presupost mes baix de tota l’ACB, i mai no en dius res, si dius alguna cosa es de resquitllada, hem guanyat 2 de 3 partits, plantant molta cara en el partit perdut contra el Pamesa, arrivant a guanyar en alguns moments de 16 punts…
Molt bona feina, ronsu
Per l’amic de Manresa, si es cert que esteu fent un bon començament, però crec que el teu comentari no es al lloc adecuat
Endavant i a seguir així (tots dos, en Ronsu i el Ricoh, eh!)
Avui hem guanyat al Tau a fora amb un equip de LEB i de descartats que no vol ningu, pero es igual ningu parla del Manresa, com el seu miracle es tan normal….
El que està fent el Manresa no és tant espectacular però si tant meritori com el que està fent la penya. Manresa a L’ACB per molts anys !!
Visca la penya.