El Barça té bona part de la feina feta i està a l’espera del que decideixin els seus homes interiors amb seductores propostes NBA: Ilyasova marxarà als Bucks i Andersen podria fer-ho a Atlanta. Però Creus no es rendeix i està parlant amb tots dos per mirar de convèncer-los. I per si de cas, compten amb un acord amb N’Dong (de qui Unicaja s’ha reservat el dret d’igualar l’oferta i quedar-se’l) i disposen d’una plaça d’extracomunitari que es podria invertir en un home interior, si fes falta. L’escollit? Josh Asselin, una predilecció de Chichi i pel qual el Barça pagaria traspàs al Manresa, ja que té contracte per l’any vinent, i completaria amb la cessió del darrer objectiu manresà: Dedovic.
Per fora l’equip blaugrana no variarà pràcticament gens. S’han renovat dos jugadors amb els que inicialment no es comptava:
Basile (pels mèrits fets en el títol de Lliga) i Lakovic (perquè s’ha rebaixat el sou notablement per tal de seguir a Barcelona a prop de la seva parella catalana). Juntament amb Navarro, Grimau, Sada, el lesionat Barton i l’incorporació prioritària de Mickeal, només s’està a l’espera de signar potser un altre base. Tot i que podria no ser necessari, com ha quedat demostrat aquesta temporada.
Els del Bages, un estiu més, van fent els deures amb discreció i celeritat: tenen substitut per Javi Rodríguez (Dani López) i donaran el comandament de l’equip al talent de San Miguel. Han renovat Montáñez (la més prioritària), obren la porta ACB a Vinicius (que ocuparà el lloc de l’estimat Diego Sánchez), i tenen emparaulat l’americà interior Curworth a l’espera de que es resolguin els temes calents: el traspàs d’Asselin, el salt d’Ibaka a l’NBA (als Thunder) i la negociació per rebaixar el sou a Bulfoni.
Mentrestant, a Badalona, la Penya segueix protagonitzant el mercat ACB. El culebrot Ricky està cangrenant i caldrà amputar per no afectar la resta de negociacions. Un traspàs milionari (al Madrid) és, ara mateix, el més probable. Si bé el més calent és a l’aigüera. Però el Joventut no hi compta, amb el crack d’El Masnou, com ho demostra el moviment d’última hora d’aquesta setmana: reprendre l’interès pel Valters. Fa mesos s’havia preguntat pel base letó, però no era pas l’objectiu preferent per ocupar plaça al primer equip. Ho eren Finley (Montepaschi) i també Bobby Dixon (de la Lliga Francesa). Jugadors extracomunitaris tots dos i que, per la necessitat de fer un lloc a Eyenga, obliguen a la Penya a fitxar un base comunitari. I un altre factor: Finley interessa al Tau, cosa que ha complicat el que semblava un fitxatge imminent.
Malgrat això, el panorama no s’aclareix massa perquè se segueix pendent de l’import que suposi Ricky per quedar-se amb Pau Ribas (que no el descarti ningú encara!) i a l’espera del que trii Moiso abans del dia 15. Dues qüestions que precipitaran la caiguda de les altres peces de dòmino:
- Fitxatge d’Antonio Bueno, que tornarà a Badalona després d’insistir estiu rere estiu.
- Rescissió del contracte de Laviña, en funció de les composició final d’homes exteriors i “cupos”.
- I la signatura de l’aler que Sito havia demanat i que vam anunciar que estava lligat: Carl English.
Toronto i New Jersey s’hi van posar en contacte, però no amb la decisió dels calif0rnians, que li oferien llibertat total per configurar la plantilla al seu gust. No posaven traves al desembarcament d’europeus a l’estil Raptors, l’autoritzava a fer neteja del vestidor i li oferia dos caramels més: l’elecció de Ricky Rubio si el número 1 del draft era per als Kings i l’intent de repetir la dupla amb Maurizio Gherardini, directiu amb qui havia coincidit a Treviso i que ara està a Toronto. Messina va demanar informes de la situació dels de la capital californiana i es va trobar força impediments. D’entrada, passar l’escombra pel vestidor no seria fàcil per temes contractuals. Poc després, el sorteig de l’ordre d’elecció indicava que els Kings triaven quarts, fent impossible triar al jove crac verd-i-negre (el destí ha estat joganer després) i, per acabar, Gherardini rebutjava la proposta. Si deixa Canadà serà per tornar a Europa.
Del culebrot Ricky Rubio se n’esperen nous episodis, després de la seva elecció al draft en el lloc número 5 i pels Timberwolves de Minneapolis. Un sou menor a l’esperat (en posicions 2 o 3) i un destí que no ve de gust a la família Rubio (que marxarà a viure amb ell als Estats Units) afavoreixen que Ricky es quedi algun any més a Europa.
ls Timberwolves, per la seva banda, no semblen interessats a traspassar-lo. I ja han fet saber al seu agent, Dan Fegan, que no tenen pressa i que poden esperar al jugador un any o fins i tot els dos que li resten de contracte en cas que no pugui fer front a la clàusula de rescissió.
a discutir en el seu dia i que Dan Fegan, segur d’aconseguir-li una elecció entre els 3 primers, va menysprear. Ara, coneixent la posició final i el destí, ressucita l’interès per aquesta mena de pacte.
